Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   bg трябва да направя нещо

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седемдесет и две]

72 [sedemdeset i dve]

трябва да направя нещо

[tryabva da napravya neshcho]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
haver de Т-ябва Т_____ Т-я-в- ------ Трябва 0
T---bva T______ T-y-b-a ------- Tryabva
Haig d’enviar una carta. Тря-ва-да и-п-а-- ----от-. Т_____ д_ и______ п_______ Т-я-в- д- и-п-а-я п-с-о-о- -------------------------- Трябва да изпратя писмото. 0
T-y------- -----t----ismot-. T______ d_ i_______ p_______ T-y-b-a d- i-p-a-y- p-s-o-o- ---------------------------- Tryabva da izpratya pismoto.
Haig de pagar l’hotel. Т-------а--л-т----тела. Т_____ д_ п____ х______ Т-я-в- д- п-а-я х-т-л-. ----------------------- Трябва да платя хотела. 0
T-y---- -- -l-t-a--hote-a. T______ d_ p_____ k_______ T-y-b-a d- p-a-y- k-o-e-a- -------------------------- Tryabva da platya khotela.
T’has de llevar d’hora. Т-ябва-да-ст--е- ра-о. Т_____ д_ с_____ р____ Т-я-в- д- с-а-е- р-н-. ---------------------- Трябва да станеш рано. 0
T----v--da s-a-e-h rano. T______ d_ s______ r____ T-y-b-a d- s-a-e-h r-n-. ------------------------ Tryabva da stanesh rano.
Has de treballar molt. Т--б-а-д- -або-иш много. Т_____ д_ р______ м_____ Т-я-в- д- р-б-т-ш м-о-о- ------------------------ Трябва да работиш много. 0
T--a--a ---ra---i-h-mn---. T______ d_ r_______ m_____ T-y-b-a d- r-b-t-s- m-o-o- -------------------------- Tryabva da rabotish mnogo.
Has d’arribar a temps. Т-яб-а д--си --чен. Т_____ д_ с_ т_____ Т-я-в- д- с- т-ч-н- ------------------- Трябва да си точен. 0
T--ab-- da-s----ch--. T______ d_ s_ t______ T-y-b-a d- s- t-c-e-. --------------------- Tryabva da si tochen.
(Ell) ha de posar benzina. Т-- т---ва д- зареди-к-л-т-. Т__ т_____ д_ з_____ к______ Т-й т-я-в- д- з-р-д- к-л-т-. ---------------------------- Той трябва да зареди колата. 0
To- tr-ab-- da -a-e-- -o--t-. T__ t______ d_ z_____ k______ T-y t-y-b-a d- z-r-d- k-l-t-. ----------------------------- Toy tryabva da zaredi kolata.
(Ell) ha de reparar el cotxe. То- -ря--- да--оп-а-- кол---. Т__ т_____ д_ п______ к______ Т-й т-я-в- д- п-п-а-и к-л-т-. ----------------------------- Той трябва да поправи колата. 0
To- tr--b-a da p-p-a-----lata. T__ t______ d_ p______ k______ T-y t-y-b-a d- p-p-a-i k-l-t-. ------------------------------ Toy tryabva da popravi kolata.
(Ell) ha de rentar el cotxe. То--тря-ва-д--и--и- -ол--а. Т__ т_____ д_ и____ к______ Т-й т-я-в- д- и-м-е к-л-т-. --------------------------- Той трябва да измие колата. 0
Toy try-bva da -z-ie----a-a. T__ t______ d_ i____ k______ T-y t-y-b-a d- i-m-e k-l-t-. ---------------------------- Toy tryabva da izmie kolata.
(Ella) ha de fer compres. Т- тря-ва--а --з-рува. Т_ т_____ д_ п________ Т- т-я-в- д- п-з-р-в-. ---------------------- Тя трябва да пазарува. 0
Tya-t-y--va--a-pa--r-va. T__ t______ d_ p________ T-a t-y-b-a d- p-z-r-v-. ------------------------ Tya tryabva da pazaruva.
(Ella) ha de netejar l’apartament. Т--тр--ва да --чи--и-ж---ще-о. Т_ т_____ д_ и______ ж________ Т- т-я-в- д- и-ч-с-и ж-л-щ-т-. ------------------------------ Тя трябва да изчисти жилището. 0
Tya-t-ya--- -- iz-hi--i-z-i---h--e-o. T__ t______ d_ i_______ z____________ T-a t-y-b-a d- i-c-i-t- z-i-i-h-h-t-. ------------------------------------- Tya tryabva da izchisti zhilishcheto.
(Ella) ha de rentar la roba. Т- т-ябва ---и--ер- пран--о. Т_ т_____ д_ и_____ п_______ Т- т-я-в- д- и-п-р- п-а-е-о- ---------------------------- Тя трябва да изпере прането. 0
Ty- ---abva da-i-p-r--pra-et-. T__ t______ d_ i_____ p_______ T-a t-y-b-a d- i-p-r- p-a-e-o- ------------------------------ Tya tryabva da izpere praneto.
Hem d’anar de seguida a l’escola. Ние-т-я----д---ръ---м---е-на-а--- у--лище. Н__ т_____ д_ т_______ в______ з_ у_______ Н-е т-я-в- д- т-ъ-в-м- в-д-а-а з- у-и-и-е- ------------------------------------------ Ние трябва да тръгваме веднага за училище. 0
Ni- -r--b--------ygva-e -e-na----a u-hi-is-ch-. N__ t______ d_ t_______ v______ z_ u___________ N-e t-y-b-a d- t-y-v-m- v-d-a-a z- u-h-l-s-c-e- ----------------------------------------------- Nie tryabva da trygvame vednaga za uchilishche.
Hem d’anar de seguida a treballar. Н-е тр-б----- --ъ-в-м--в-д--га-за -а-от-. Н__ т_____ д_ т_______ в______ з_ р______ Н-е т-я-в- д- т-ъ-в-м- в-д-а-а з- р-б-т-. ----------------------------------------- Ние трябва да тръгваме веднага за работа. 0
Nie tr-abv- -a ----vam- v---ag- -a -ab-ta. N__ t______ d_ t_______ v______ z_ r______ N-e t-y-b-a d- t-y-v-m- v-d-a-a z- r-b-t-. ------------------------------------------ Nie tryabva da trygvame vednaga za rabota.
Hem d’anar de seguida al metge. Н-е--ряб-а--а---иде------ага-на л-кар. Н__ т_____ д_ о_____ в______ н_ л_____ Н-е т-я-в- д- о-и-е- в-д-а-а н- л-к-р- -------------------------------------- Ние трябва да отидем веднага на лекар. 0
N-e-t--a--a-d----id-m --dn-----a-le---. N__ t______ d_ o_____ v______ n_ l_____ N-e t-y-b-a d- o-i-e- v-d-a-a n- l-k-r- --------------------------------------- Nie tryabva da otidem vednaga na lekar.
Heu d’esperar l’autobús. В-е-т--б-а--а-ч-------вто---а. В__ т_____ д_ ч_____ а________ В-е т-я-в- д- ч-к-т- а-т-б-с-. ------------------------------ Вие трябва да чакате автобуса. 0
Vie ------a da-c-akat--a--ob--a. V__ t______ d_ c______ a________ V-e t-y-b-a d- c-a-a-e a-t-b-s-. -------------------------------- Vie tryabva da chakate avtobusa.
Heu d’esperar el tren. В-е т-ябв- да---ка-е влак-. В__ т_____ д_ ч_____ в_____ В-е т-я-в- д- ч-к-т- в-а-а- --------------------------- Вие трябва да чакате влака. 0
V-e-tr-abv- d--c---a-e vl--a. V__ t______ d_ c______ v_____ V-e t-y-b-a d- c-a-a-e v-a-a- ----------------------------- Vie tryabva da chakate vlaka.
Heu d’esperar el taxi. Вие-тряб-а-д--ч-кат-----с-то. В__ т_____ д_ ч_____ т_______ В-е т-я-в- д- ч-к-т- т-к-и-о- ----------------------------- Вие трябва да чакате таксито. 0
Vi------bv--da -h-kat- -aksito. V__ t______ d_ c______ t_______ V-e t-y-b-a d- c-a-a-e t-k-i-o- ------------------------------- Vie tryabva da chakate taksito.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + búlgar (1-100) MP3 búlgar (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...