Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   cs Vedlejší věty se zda, jestli

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [devadesát tři]

Vedlejší věty se zda, jestli

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
No sé si m’estima. N-v-m- j-stli mě-m--rád. N_____ j_____ m_ m_ r___ N-v-m- j-s-l- m- m- r-d- ------------------------ Nevím, jestli mě má rád. 0
No sé si tornarà. Ne-í-- -es--i -- vr---. N_____ j_____ s_ v_____ N-v-m- j-s-l- s- v-á-í- ----------------------- Nevím, jestli se vrátí. 0
No sé si em trucarà. Nevím, j-st-- mi--av--á. N_____ j_____ m_ z______ N-v-m- j-s-l- m- z-v-l-. ------------------------ Nevím, jestli mi zavolá. 0
Si m’estima? No ho sé. Z-ali-ak mě-m- --d? Z_______ m_ m_ r___ Z-a-i-a- m- m- r-d- ------------------- Zdalipak mě má rád? 0
Si tornarà? No ho sé. Zdal--a---e v-á-í? Z_______ s_ v_____ Z-a-i-a- s- v-á-í- ------------------ Zdalipak se vrátí? 0
Si em trucarà? No ho sé. Z-----a--z-v-l-? Z_______ z______ Z-a-i-a- z-v-l-? ---------------- Zdalipak zavolá? 0
Em pregunto si pensa en mi. P----s-- je--l- n--mn-----l-. P___ s__ j_____ n_ m__ m_____ P-á- s-, j-s-l- n- m-e m-s-í- ----------------------------- Ptám se, jestli na mne myslí. 0
Em pregunto si en té una altra. Pt-m -e- je-t----- ně-a--u --n-u. P___ s__ j_____ m_ n______ j_____ P-á- s-, j-s-l- m- n-j-k-u j-n-u- --------------------------------- Ptám se, jestli má nějakou jinou. 0
Em pregunto si menteix. P-á- -e,-j---l--m- ---. P___ s__ j_____ m_ l___ P-á- s-, j-s-l- m- l-e- ----------------------- Ptám se, jestli mi lže. 0
No sé si pensa en mi. Z-al---k -a-m- mys-í? Z_______ n_ m_ m_____ Z-a-i-a- n- m- m-s-í- --------------------- Zdalipak na mě myslí? 0
No sé si en té una altra. Z---i-a--m- j--o-? Z_______ m_ j_____ Z-a-i-a- m- j-n-u- ------------------ Zdalipak má jinou? 0
No sé si diu la veritat. Z-----a--ř-ká---a-d-? Z_______ ř___ p______ Z-a-i-a- ř-k- p-a-d-? --------------------- Zdalipak říká pravdu? 0
Dubto que realment li agradi. Po-h-b--i o-t-m- -e-mě--á-op-avd--r-d. P________ o t___ ž_ m_ m_ o______ r___ P-c-y-u-i o t-m- ž- m- m- o-r-v-u r-d- -------------------------------------- Pochybuji o tom, že mě má opravdu rád. 0
Dubto que m’escrigui. Po-h-bu-- o----, ž--m--n-----. P________ o t___ ž_ m_ n______ P-c-y-u-i o t-m- ž- m- n-p-š-. ------------------------------ Pochybuji o tom, že mi napíše. 0
Dubto que es casi amb mi. Poc-----i-o---m,-že-si mě--e-me. P________ o t___ ž_ s_ m_ v_____ P-c-y-u-i o t-m- ž- s- m- v-z-e- -------------------------------- Pochybuji o tom, že si mě vezme. 0
Si li agrado? No ho sé. Zdalipak -- -- -pravdu-rá-? Z_______ m_ m_ o______ r___ Z-a-i-a- m- m- o-r-v-u r-d- --------------------------- Zdalipak mě má opravdu rád? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Zd-l-pak-m---ap-š-? Z_______ m_ n______ Z-a-i-a- m- n-p-š-? ------------------- Zdalipak mi napíše? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Z-al-pa--s---n- ---me? Z_______ s_ m__ v_____ Z-a-i-a- s- m-e v-z-e- ---------------------- Zdalipak si mne vezme? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...