Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   cs Přivlastňovací zájmena 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [šedesát šest]

Přivlastňovací zájmena 1

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
jo – el meu já-- mů-------- (sv-j-/ ---je) j_ – m__ / m___ (____ / s_____ j- – m-j / m-j- (-v-j / s-o-e- ------------------------------ já – můj / moje (svůj / svoje) 0
No trobo la meva clau. Ne-ů-u-n-jít-sv----lí-. N_____ n____ s___ k____ N-m-ž- n-j-t s-ů- k-í-. ----------------------- Nemůžu najít svůj klíč. 0
No trobo el meu bitllet. Ne-ůž---ají--s-ou j-z--n--. N_____ n____ s___ j________ N-m-ž- n-j-t s-o- j-z-e-k-. --------------------------- Nemůžu najít svou jízdenku. 0
tu – el teu t- – -vůj-/ t-o-e--s--- - -v-j-) t_ – t___ / t____ (____ / s_____ t- – t-ů- / t-o-e (-v-j / s-o-e- -------------------------------- ty – tvůj / tvoje (svůj / svoje) 0
Has trobat la teva clau? N---l---- s--- --í-? N____ j__ s___ k____ N-š-l j-i s-ů- k-í-? -------------------- Našel jsi svůj klíč? 0
Has trobat el teu bitllet? Naše- -si--vo- jí-----u? N____ j__ s___ j________ N-š-l j-i s-o- j-z-e-k-? ------------------------ Našel jsi svou jízdenku? 0
ell – el seu on -----o-(-v-j /--voje) o_ – j___ (____ / s_____ o- – j-h- (-v-j / s-o-e- ------------------------ on – jeho (svůj / svoje) 0
Saps on és la seva clau? Nevíš,--d-----j----k---? N_____ k__ j_ j___ k____ N-v-š- k-e j- j-h- k-í-? ------------------------ Nevíš, kde je jeho klíč? 0
Saps on és el seu bitllet? N-v--- kde-j-----o--í--enk-? N_____ k__ j_ j___ j________ N-v-š- k-e j- j-h- j-z-e-k-? ---------------------------- Nevíš, kde je jeho jízdenka? 0
ella – el seu on--- je-- (s--j-/--v-je) o__ – j___ (____ / s_____ o-a – j-j- (-v-j / s-o-e- ------------------------- ona – její (svůj / svoje) 0
Els seus diners han desaparegut. Je-- pen-z- -s-u-pry-. J___ p_____ j___ p____ J-j- p-n-z- j-o- p-y-. ---------------------- Její peníze jsou pryč. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. A--ej---r-d-t-í -a-ta-je t--- pryč. A j___ k_______ k____ j_ t___ p____ A j-j- k-e-i-n- k-r-a j- t-k- p-y-. ----------------------------------- A její kreditní karta je také pryč. 0
nosaltres – el nostre my-– ----/ ---e --vůj / svo-e) m_ – n__ / n___ (____ / s_____ m- – n-š / n-š- (-v-j / s-o-e- ------------------------------ my – náš / naše (svůj / svoje) 0
El nostre avi està malalt. Náš d---če---- -----n-. N__ d______ j_ n_______ N-š d-d-č-k j- n-m-c-ý- ----------------------- Náš dědeček je nemocný. 0
La nostra àvia està bé de salut. Naše--ab-čka-j- -d---á. N___ b______ j_ z______ N-š- b-b-č-a j- z-r-v-. ----------------------- Naše babička je zdravá. 0
vosaltres – el vostre vy----á--- --še -s-ůj - s-oje) v_ – v__ / v___ (____ / s_____ v- – v-š / v-š- (-v-j / s-o-e- ------------------------------ vy – váš / vaše (svůj / svoje) 0
Nens, on és el vostre pare? Dět-- k-- -- --š-ta----k? D____ k__ j_ v__ t_______ D-t-, k-e j- v-š t-t-n-k- ------------------------- Děti, kde je váš tatínek? 0
Nens, on és la vostra mare? D------de -e vaše ma-----? D____ k__ j_ v___ m_______ D-t-, k-e j- v-š- m-m-n-a- -------------------------- Děti, kde je vaše maminka? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!