Manual de conversa

ca Negació 2   »   cs Zápor 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [šedesát pět]

Zápor 2

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
És car l’anell? Je-t-- ---t-n-d--hý? J_ t__ p_____ d_____ J- t-n p-s-e- d-a-ý- -------------------- Je ten prsten drahý? 0
No, només costa cent euros. Ne--s-ojí-je- --o-eu-o. N__ s____ j__ s__ e____ N-, s-o-í j-n s-o e-r-. ----------------------- Ne, stojí jen sto euro. 0
Però només en tinc cinquanta. A-e -- m-m -e- p----á-. A__ j_ m__ j__ p_______ A-e j- m-m j-n p-d-s-t- ----------------------- Ale já mám jen padesát. 0
Has acabat? J---u-----o-ý-- --t--á? J__ u_ h_____ / h______ J-i u- h-t-v- / h-t-v-? ----------------------- Jsi už hotový / hotová? 0
No, encara no. N-- j--tě-n-. N__ j____ n__ N-, j-š-ě n-. ------------- Ne, ještě ne. 0
Però aviat acabo. A-e ----rz---udu --to--. A__ u_ b___ b___ h______ A-e u- b-z- b-d- h-t-v-. ------------------------ Ale už brzo budu hotový. 0
Vols més sopa? Ch-eš-ještě-p-lé-ku? C____ j____ p_______ C-c-š j-š-ě p-l-v-u- -------------------- Chceš ještě polévku? 0
No, ja no en vull. Ne, -ž-n-ch--. N__ u_ n______ N-, u- n-c-c-. -------------- Ne, už nechci. 0
Però un altre gelat. Al---hci-j-š---z---linu. A__ c___ j____ z________ A-e c-c- j-š-ě z-r-l-n-. ------------------------ Ale chci ještě zmrzlinu. 0
Que fa gaire que vius aquí? By-l-š t-d- už-dl--h-? B_____ t___ u_ d______ B-d-í- t-d- u- d-o-h-? ---------------------- Bydlíš tady už dlouho? 0
No, només un mes. Ne, te-r-e j-de---ěs-c. N__ t_____ j____ m_____ N-, t-p-v- j-d-n m-s-c- ----------------------- Ne, teprve jeden měsíc. 0
Però ja conec un munt de gent. Ale -nám už--odně lid-. A__ z___ u_ h____ l____ A-e z-á- u- h-d-ě l-d-. ----------------------- Ale znám už hodně lidí. 0
Vas a casa demà? Poj-d-š -ít-a --m-? P______ z____ d____ P-j-d-š z-t-a d-m-? ------------------- Pojedeš zítra domů? 0
No, només els caps de setmana. N---až o ví--n--. N__ a_ o v_______ N-, a- o v-k-n-u- ----------------- Ne, až o víkendu. 0
Però ja torno diumenge. A---př------z---k- -ž v--e-ě--. A__ p______ z_____ u_ v n______ A-e p-i-e-u z-á-k- u- v n-d-l-. ------------------------------- Ale přijedu zpátky už v neděli. 0
La teva filla ja és major d’edat? J---voje d--ra--- d-s---á? J_ t____ d____ u_ d_______ J- t-o-e d-e-a u- d-s-ě-á- -------------------------- Je tvoje dcera už dospělá? 0
No, té només disset anys. Ne---------e-rve-sedmná-t. N__ j_ j_ t_____ s________ N-, j- j- t-p-v- s-d-n-c-. -------------------------- Ne, je jí teprve sedmnáct. 0
Però ja té xicot. Al- už má-p-ít---. A__ u_ m_ p_______ A-e u- m- p-í-e-e- ------------------ Ale už má přítele. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + txec (1-100) MP3 txec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!