Manual de conversa

ca Negació 2   »   af Ontkenning 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [vyf en sestig]

Ontkenning 2

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
És car l’anell? Is-di- --n--d--r? I_ d__ r___ d____ I- d-e r-n- d-u-? ----------------- Is die ring duur? 0
No, només costa cent euros. Ne---------s ---r --t--e-h-nd----Eu--. N___ d__ k__ m___ n__ e_________ E____ N-e- d-t k-s m-a- n-t e-n-o-d-r- E-r-. -------------------------------------- Nee, dit kos maar net eenhonderd Euro. 0
Però només en tinc cinquanta. M--r ek--e---et---f-ig. M___ e_ h__ n__ v______ M-a- e- h-t n-t v-f-i-. ----------------------- Maar ek het net vyftig. 0
Has acabat? I--------k-aa-? I_ j_ a_ k_____ I- j- a- k-a-r- --------------- Is jy al klaar? 0
No, encara no. N--, ----n-e. N___ n__ n___ N-e- n-g n-e- ------------- Nee, nog nie. 0
Però aviat acabo. Maar----sal bi----o-t---a-r -ee-. M___ e_ s__ b________ k____ w____ M-a- e- s-l b-n-e-o-t k-a-r w-e-. --------------------------------- Maar ek sal binnekort klaar wees. 0
Vols més sopa? Wi- ------ --p-h-? W__ j_ n__ s__ h__ W-l j- n-g s-p h-? ------------------ Wil jy nog sop hê? 0
No, ja no en vull. N------ wi- nie-m-er--ê ---. N___ e_ w__ n__ m___ h_ n___ N-e- e- w-l n-e m-e- h- n-e- ---------------------------- Nee, ek wil nie meer hê nie. 0
Però un altre gelat. M--r---- -- -oomy-. M___ n__ ’_ r______ M-a- n-g ’- r-o-y-. ------------------- Maar nog ’n roomys. 0
Que fa gaire que vius aquí? W-on-jy -- la-k--i-r? W___ j_ a_ l___ h____ W-o- j- a- l-n- h-e-? --------------------- Woon jy al lank hier? 0
No, només un mes. N--,---------’- maa--. N___ n__ n__ ’_ m_____ N-e- n-g n-t ’- m-a-d- ---------------------- Nee, nog net ’n maand. 0
Però ja conec un munt de gent. M--- -k---n -l --i--m-n-e. M___ e_ k__ a_ b___ m_____ M-a- e- k-n a- b-i- m-n-e- -------------------------- Maar ek ken al baie mense. 0
Vas a casa demà? Gaa- -y--ôre -u-s to---y? G___ j_ m___ h___ t__ r__ G-a- j- m-r- h-i- t-e r-? ------------------------- Gaan jy môre huis toe ry? 0
No, només els caps de setmana. N--,-ee-s -o- --e-na--ek. N___ e___ o__ d__ n______ N-e- e-r- o-r d-e n-w-e-. ------------------------- Nee, eers oor die naweek. 0
Però ja torno diumenge. M--r ek-ko- -e--s--on-a- t-r-g. M___ e_ k__ r____ S_____ t_____ M-a- e- k-m r-e-s S-n-a- t-r-g- ------------------------------- Maar ek kom reeds Sondag terug. 0
La teva filla ja és major d’edat? I- j-u--o-t-r --e-s-’n-v-l-as--ne? I_ j__ d_____ r____ ’_ v__________ I- j-u d-g-e- r-e-s ’- v-l-a-s-n-? ---------------------------------- Is jou dogter reeds ’n volwassene? 0
No, té només disset anys. N-e,-sy-is-nog -et-----ntien. N___ s_ i_ n__ n__ s_________ N-e- s- i- n-g n-t s-w-n-i-n- ----------------------------- Nee, sy is nog net sewentien. 0
Però ja té xicot. M--r s- -e- -l-eeds ’- k-re-. M___ s_ h__ a______ ’_ k_____ M-a- s- h-t a-r-e-s ’- k-r-l- ----------------------------- Maar sy het alreeds ’n kêrel. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!