Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   af In die restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [dertig]

In die restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. ’n-a----sap, asse-l-e-. ’_ a________ a_________ ’- a-p-l-a-, a-s-b-i-f- ----------------------- ’n appelsap, asseblief. 0
Una llimonada, si us plau. ’---i-o-a-e- a--------. ’_ l________ a_________ ’- l-m-n-d-, a-s-b-i-f- ----------------------- ’n limonade, asseblief. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. ’n----a-i-sa-, -ss--lief. ’_ t__________ a_________ ’- t-m-t-e-a-, a-s-b-i-f- ------------------------- ’n tamatiesap, asseblief. 0
M’agradaria una copa de vi negre. E- --- -ra-g -n-gl-------wy- hê. E_ w__ g____ ’_ g___ r______ h__ E- w-l g-a-g ’- g-a- r-o-w-n h-. -------------------------------- Ek wil graag ’n glas rooiwyn hê. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. E- -i- g--a--’--glas-wi-w-n-h-. E_ w__ g____ ’_ g___ w_____ h__ E- w-l g-a-g ’- g-a- w-t-y- h-. ------------------------------- Ek wil graag ’n glas witwyn hê. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. E- --- g--ag ’- b-tte--sjampan-e --. E_ w__ g____ ’_ b_____ s________ h__ E- w-l g-a-g ’- b-t-e- s-a-p-n-e h-. ------------------------------------ Ek wil graag ’n bottel sjampanje hê. 0
T’agrada el peix? H-u-j- --- vis? H__ j_ v__ v___ H-u j- v-n v-s- --------------- Hou jy van vis? 0
T’agrada la carn? H-u -y-v-- b------is? H__ j_ v__ b_________ H-u j- v-n b-e-v-e-s- --------------------- Hou jy van beesvleis? 0
T’agrada el porc? H-u j- va- va-kvle-s? H__ j_ v__ v_________ H-u j- v-n v-r-v-e-s- --------------------- Hou jy van varkvleis? 0
Desitjaria un plat sense carn. Ek w-----aag--et--so-der-v--i- -ê. E_ w__ g____ i___ s_____ v____ h__ E- w-l g-a-g i-t- s-n-e- v-e-s h-. ---------------------------------- Ek wil graag iets sonder vleis hê. 0
Desitjaria un plat de verdures. Ek-w-l ---a- ’---r-e-te---d h-. E_ w__ g____ ’_ g__________ h__ E- w-l g-a-g ’- g-o-n-e-o-d h-. ------------------------------- Ek wil graag ’n groentebord hê. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. E--wil-g-aa---e-s -- ----n-e l--k -----v-t ni-. E_ w__ g____ i___ h_ w__ n__ l___ g___ v__ n___ E- w-l g-a-g i-t- h- w-t n-e l-n- g-a- v-t n-e- ----------------------------------------------- Ek wil graag iets hê wat nie lank gaan vat nie. 0
Vol acompanyament d’arròs? Soek---ry- d---by? S___ u r__ d______ S-e- u r-s d-a-b-? ------------------ Soek u rys daarby? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? So-k ---as---d-a---? S___ u p____ d______ S-e- u p-s-a d-a-b-? -------------------- Soek u pasta daarby? 0
Vol acompanyament de patates? So-k-u aa--ap-----da-rby? S___ u a_________ d______ S-e- u a-r-a-p-l- d-a-b-? ------------------------- Soek u aartappels daarby? 0
(Això) no m’agrada. D---sm----sl--. D__ s____ s____ D-t s-a-k s-e-. --------------- Dit smaak sleg. 0
El menjar està fred. D-e --- -s-k--d. D__ k__ i_ k____ D-e k-s i- k-u-. ---------------- Die kos is koud. 0
Això no és el que he demanat. E- ----dit-nie-be-t-l--i-. E_ h__ d__ n__ b_____ n___ E- h-t d-t n-e b-s-e- n-e- -------------------------- Ek het dit nie bestel nie. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.