Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   af Byvoeglike naamwoorde 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [tagtig]

Byvoeglike naamwoorde 3

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Ella té un gos. Sy --t-’- ---d. S_ h__ ’_ h____ S- h-t ’- h-n-. --------------- Sy het ’n hond. 0
El gos és gran. D-e--ond -s--r-o-. D__ h___ i_ g_____ D-e h-n- i- g-o-t- ------------------ Die hond is groot. 0
Té un gos gran. S- ----’n-gr-o---o--. S_ h__ ’_ g____ h____ S- h-t ’- g-o-t h-n-. --------------------- Sy het ’n groot hond. 0
Ella té una casa. S- -e--’n h--s. S_ h__ ’_ h____ S- h-t ’- h-i-. --------------- Sy het ’n huis. 0
La casa és petita. Die-------s-kle--. D__ h___ i_ k_____ D-e h-i- i- k-e-n- ------------------ Die huis is klein. 0
Té una casa petita. S- h-t--n-k---- ---s. S_ h__ ’_ k____ h____ S- h-t ’- k-e-n h-i-. --------------------- Sy het ’n klein huis. 0
Ell viu en un hotel. H--w--n -n----ho---. H_ w___ i_ ’_ h_____ H- w-o- i- ’- h-t-l- -------------------- Hy woon in ’n hotel. 0
L’hotel és barat. D---h-te- -s-go-dko--. D__ h____ i_ g________ D-e h-t-l i- g-e-k-o-. ---------------------- Die hotel is goedkoop. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. Hy -o-n ---’- -oe-koop----e-. H_ w___ i_ ’_ g_______ h_____ H- w-o- i- ’- g-e-k-o- h-t-l- ----------------------------- Hy woon in ’n goedkoop hotel. 0
Ell té un cotxe. H--het -n--oto--- -ar. H_ h__ ’_ m____ / k___ H- h-t ’- m-t-r / k-r- ---------------------- Hy het ’n motor / kar. 0
El cotxe és car. Die mo-o- i------. D__ m____ i_ d____ D-e m-t-r i- d-u-. ------------------ Die motor is duur. 0
Té un cotxe car. H- -e- ’--------ot--. H_ h__ ’_ d___ m_____ H- h-t ’- d-u- m-t-r- --------------------- Hy het ’n duur motor. 0
Ell llegeix una novel•la. Hy-------n---man. H_ l___ ’_ r_____ H- l-e- ’- r-m-n- ----------------- Hy lees ’n roman. 0
La novel•la és avorrida. Die -------s ver-eli-. D__ r____ i_ v________ D-e r-m-n i- v-r-e-i-. ---------------------- Die roman is vervelig. 0
Llegeix una novel•la avorrida. Hy -e-- -- v-rveli----o---. H_ l___ ’_ v________ r_____ H- l-e- ’- v-r-e-i-e r-m-n- --------------------------- Hy lees ’n vervelige roman. 0
Ella mira una pel•lícula. S--ky- ’n r---rent. S_ k__ ’_ r________ S- k-k ’- r-l-r-n-. ------------------- Sy kyk ’n rolprent. 0
La pel•lícula és emocionant. Die---lp--n---s --a---nd. D__ r_______ i_ s________ D-e r-l-r-n- i- s-a-n-n-. ------------------------- Die rolprent is spannend. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Sy------- -----e--e----p---t. S_ k__ ’_ s________ r________ S- k-k ’- s-a-n-n-e r-l-r-n-. ----------------------------- Sy kyk ’n spannende rolprent. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...