Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   af Byvoeglike naamwoorde 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [nege en sewentig]

Byvoeglike naamwoorde 2

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Porto un vestit blau. Ek -ra--n ---u ---. E_ d__ ’_ b___ r___ E- d-a ’- b-o- r-k- ------------------- Ek dra ’n blou rok. 0
Porto un vestit vermell. E- d-- ’n -------k. E_ d__ ’_ r___ r___ E- d-a ’- r-o- r-k- ------------------- Ek dra ’n rooi rok. 0
Porto un vestit verd. E--dra -n--roe- r--. E_ d__ ’_ g____ r___ E- d-a ’- g-o-n r-k- -------------------- Ek dra ’n groen rok. 0
Compro una bossa negra. E- koo---- -w-----a-. E_ k___ ’_ s____ s___ E- k-o- ’- s-a-t s-k- --------------------- Ek koop ’n swart sak. 0
Compro una bossa marró. Ek k--p ’n -r--n-s-k. E_ k___ ’_ b____ s___ E- k-o- ’- b-u-n s-k- --------------------- Ek koop ’n bruin sak. 0
Compro una bossa blanca. Ek --o- ’- w---s--. E_ k___ ’_ w__ s___ E- k-o- ’- w-t s-k- ------------------- Ek koop ’n wit sak. 0
Necessito un cotxe nou. E- he---n n-we-m-to--nod-g. E_ h__ ’_ n___ m____ n_____ E- h-t ’- n-w- m-t-r n-d-g- --------------------------- Ek het ’n nuwe motor nodig. 0
Necessito un cotxe ràpid. Ek h-t ’--v--nig- mo-or---dig. E_ h__ ’_ v______ m____ n_____ E- h-t ’- v-n-i-e m-t-r n-d-g- ------------------------------ Ek het ’n vinnige motor nodig. 0
Necessito un cotxe còmode. Ek -e- -n --ri--l-ke-m---r n-d-g. E_ h__ ’_ g_________ m____ n_____ E- h-t ’- g-r-e-l-k- m-t-r n-d-g- --------------------------------- Ek het ’n gerieflike motor nodig. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Da----- --on-’- o--vrou. D___ b_ w___ ’_ o_ v____ D-a- b- w-o- ’- o- v-o-. ------------------------ Daar bo woon ’n ou vrou. 0
A dalt hi viu una dona grassa. D-ar -- --on-’n di-----et--ro-. D___ b_ w___ ’_ d__ / v__ v____ D-a- b- w-o- ’- d-k / v-t v-o-. ------------------------------- Daar bo woon ’n dik / vet vrou. 0
A baix hi viu una dona curiosa. D-a--ond-- ---n -n-n--s---rige-v--u. D___ o____ w___ ’_ n__________ v____ D-a- o-d-r w-o- ’- n-u-k-e-i-e v-o-. ------------------------------------ Daar onder woon ’n nuuskierige vrou. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. On---ast----s------men-e. O__ g____ w__ g___ m_____ O-s g-s-e w-s g-w- m-n-e- ------------------------- Ons gaste was gawe mense. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Ons--as-- --s -of-i-e-----leefde me--e. O__ g____ w__ h______ / b_______ m_____ O-s g-s-e w-s h-f-i-e / b-l-e-d- m-n-e- --------------------------------------- Ons gaste was hoflike / beleefde mense. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. On- -a-te -a--i--ere-------mens-. O__ g____ w__ i___________ m_____ O-s g-s-e w-s i-t-r-s-a-t- m-n-e- --------------------------------- Ons gaste was interessante mense. 0
Tinc uns fills encantadors. E--h-t ------k-----s. E_ h__ l____ k_______ E- h-t l-e-e k-n-e-s- --------------------- Ek het liewe kinders. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. M----di--b--e-h-t------e-ki-ders. M___ d__ b___ h__ s_____ k_______ M-a- d-e b-r- h-t s-o-t- k-n-e-s- --------------------------------- Maar die bure het stoute kinders. 0
Que es porten bé els seus fills? I- - k----rs-soet? I_ u k______ s____ I- u k-n-e-s s-e-? ------------------ Is u kinders soet? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...