Manual de conversa

ca Fer compres   »   af Inkopies

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [vier en vyftig]

Inkopies

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Vull comprar un regal. Ek-wil--- geske-- -oo-. E_ w__ ’_ g______ k____ E- w-l ’- g-s-e-k k-o-. ----------------------- Ek wil ’n geskenk koop. 0
Però res massa car. Ma-r --- -e ---r nie. M___ n__ t_ d___ n___ M-a- n-e t- d-u- n-e- --------------------- Maar nie te duur nie. 0
Potser una bossa? M-sk--- ’n-han---k? M______ ’_ h_______ M-s-i-n ’- h-n-s-k- ------------------- Miskien ’n handsak? 0
De quin color la vol? Wa-ter--l--r-s--k -? W_____ k____ s___ u_ W-t-e- k-e-r s-e- u- -------------------- Watter kleur soek u? 0
Negra, marró o blanca? S--r-,---u-- -f -it? S_____ b____ o_ w___ S-a-t- b-u-n o- w-t- -------------------- Swart, bruin of wit? 0
Una de gran o petita? ’- ---te of ’n kl-i--j--? ’_ G____ o_ ’_ k_________ ’- G-o-e o- ’- k-e-n-j-e- ------------------------- ’n Grote of ’n kleintjie? 0
Que puc veure aquesta? Mag -- -----e--s----asse--ief? M__ e_ d__ e__ s___ a_________ M-g e- d-e e-n s-e- a-s-b-i-f- ------------------------------ Mag ek die een sien asseblief? 0
És de cuir? Is-dit -----e-r ge--ak? I_ d__ v__ l___ g______ I- d-t v-n l-e- g-m-a-? ----------------------- Is dit van leer gemaak? 0
O de plàstic? O- is -i----- --astiek? O_ i_ d__ v__ p________ O- i- d-t v-n p-a-t-e-? ----------------------- Of is dit van plastiek? 0
De cuir, és clar. Va- --e-- n-t---lik. V__ l____ n_________ V-n l-e-, n-t-u-l-k- -------------------- Van leer, natuurlik. 0
És de molt bona qualitat. D-t is -eso--ers--g-eie k-al-teit. D__ i_ b_________ g____ k_________ D-t i- b-s-n-e-s- g-e-e k-a-i-e-t- ---------------------------------- Dit is besonderse goeie kwaliteit. 0
I la bossa és realment a un bon preu. En---e ha---ak-i---e-k-ik--i-l-k. E_ d__ h______ i_ w______ b______ E- d-e h-n-s-k i- w-r-l-k b-l-i-. --------------------------------- En die handsak is werklik billik. 0
M’agrada. Ek---u--aa-v--. E_ h__ d_______ E- h-u d-a-v-n- --------------- Ek hou daarvan. 0
La compro. E--s-l-dit --e-. E_ s__ d__ n____ E- s-l d-t n-e-. ---------------- Ek sal dit neem. 0
La puc tornar, si de cas? K-n ek---- omr--l i-d--n--odi-? K__ e_ d__ o_____ i_____ n_____ K-n e- d-t o-r-i- i-d-e- n-d-g- ------------------------------- Kan ek dit omruil indien nodig? 0
Naturalment. V-nsel-sp-ek-nd. V_______________ V-n-e-f-p-e-e-d- ---------------- Vanselfsprekend. 0
L’empaquetem per regal. O-- s------ as-’- --s--nk--o-d-aai. O__ s__ d__ a_ ’_ g______ t________ O-s s-l d-t a- ’- g-s-e-k t-e-r-a-. ----------------------------------- Ons sal dit as ’n geskenk toedraai. 0
La caixa és allà. D--- and-rkant-is-di- ka-----. D___ a________ i_ d__ k_______ D-a- a-d-r-a-t i- d-e k-s-i-r- ------------------------------ Daar anderkant is die kassier. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...