Manual de conversa

ca Fer neteja   »   af Huis skoonmaak

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [agttien]

Huis skoonmaak

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Avui és dissabte. Vand-g i--Sa-e--ag. V_____ i_ S________ V-n-a- i- S-t-r-a-. ------------------- Vandag is Saterdag. 0
Avui tenim temps. Va-d-g -et -n--tyd. V_____ h__ o__ t___ V-n-a- h-t o-s t-d- ------------------- Vandag het ons tyd. 0
Avui netegem l’apartament. V---a- ---k o-s-h-----k---. V_____ m___ o__ h___ s_____ V-n-a- m-a- o-s h-i- s-o-n- --------------------------- Vandag maak ons huis skoon. 0
Jo netejo la cambra de bany. Ek----k-di--b--kam------on. E_ m___ d__ b_______ s_____ E- m-a- d-e b-d-a-e- s-o-n- --------------------------- Ek maak die badkamer skoon. 0
El meu marit renta el cotxe. M- ma----s-d---k--. M_ m__ w__ d__ k___ M- m-n w-s d-e k-r- ------------------- My man was die kar. 0
Els nens netegen les bicicletes. D-e ki---r--m----d-- f-e-se skoon. D__ k______ m___ d__ f_____ s_____ D-e k-n-e-s m-a- d-e f-e-s- s-o-n- ---------------------------------- Die kinders maak die fietse skoon. 0
L’àvia rega les flors. Oum----e -ie b--mm-------. O___ g__ d__ b_____ w_____ O-m- g-e d-e b-o-m- w-t-r- -------------------------- Ouma gee die blomme water. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. D-e----d-rs maa- --e------r---er skoo-. D__ k______ m___ d__ k__________ s_____ D-e k-n-e-s m-a- d-e k-n-e-k-m-r s-o-n- --------------------------------------- Die kinders maak die kinderkamer skoon. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. My-ma- ---- s---essena-r---. M_ m__ r___ s_ l________ o__ M- m-n r-i- s- l-s-e-a-r o-. ---------------------------- My man ruim sy lessenaar op. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. E--sit -i---asgo-- i- di--w-sm-sjie-. E_ s__ d__ w______ i_ d__ w__________ E- s-t d-e w-s-o-d i- d-e w-s-a-j-e-. ------------------------------------- Ek sit die wasgoed in die wasmasjien. 0
(Jo) estenc la roba. Ek ---g --e -asg--d -p. E_ h___ d__ w______ o__ E- h-n- d-e w-s-o-d o-. ----------------------- Ek hang die wasgoed op. 0
(Jo) planxo la roba. E---try--d-e--lere. E_ s____ d__ k_____ E- s-r-k d-e k-e-e- ------------------- Ek stryk die klere. 0
Les finestres estan brutes. D-----n---- is--u-l. D__ v______ i_ v____ D-e v-n-t-r i- v-i-. -------------------- Die venster is vuil. 0
El terra està brut. D-----oer i--v--l. D__ v____ i_ v____ D-e v-o-r i- v-i-. ------------------ Die vloer is vuil. 0
La vaixella és bruta. Di- sk-t---g-e- is vui-. D__ s__________ i_ v____ D-e s-o-t-l-o-d i- v-i-. ------------------------ Die skottelgoed is vuil. 0
Qui neteja les finestres? W---was---e --nster-? W__ w__ d__ v________ W-e w-s d-e v-n-t-r-? --------------------- Wie was die vensters? 0
Qui passa l’aspiradora? Wi--s-ofsui-? W__ s________ W-e s-o-s-i-? ------------- Wie stofsuig? 0
Qui renta la vaixella? Wie -as --e --ot-------? W__ w__ d__ s___________ W-e w-s d-e s-o-t-l-o-d- ------------------------ Wie was die skottelgoed? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!