Manual de conversa

ca Al camp   »   af In die natuur

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ses en twintig]

In die natuur

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Veus allà la torre? S----j--------rin--d--r --de---n-? S___ j_ d__ t_____ d___ a_________ S-e- j- d-e t-r-n- d-a- a-d-r-a-t- ---------------------------------- Sien jy die toring daar anderkant? 0
Veus allà la muntanya? Si-- j- d-e -e---daar--nde-k--t? S___ j_ d__ b___ d___ a_________ S-e- j- d-e b-r- d-a- a-d-r-a-t- -------------------------------- Sien jy die berg daar anderkant? 0
Veus allà el poble? S----j--d-- --rp-daar---derk-nt? S___ j_ d__ d___ d___ a_________ S-e- j- d-e d-r- d-a- a-d-r-a-t- -------------------------------- Sien jy die dorp daar anderkant? 0
Veus allà el riu? Si-n jy-di------e- -a-----d-----t? S___ j_ d__ r_____ d___ a_________ S-e- j- d-e r-v-e- d-a- a-d-r-a-t- ---------------------------------- Sien jy die rivier daar anderkant? 0
Veus allà el pont? S-en--- d----ru---a-- -n--rkant? S___ j_ d__ b___ d___ a_________ S-e- j- d-e b-u- d-a- a-d-r-a-t- -------------------------------- Sien jy die brug daar anderkant? 0
Veus allà el llac? Si-- jy die --er--a-r-an-e-ka-t? S___ j_ d__ m___ d___ a_________ S-e- j- d-e m-e- d-a- a-d-r-a-t- -------------------------------- Sien jy die meer daar anderkant? 0
M’agrada aquell ocell. E- h----a--da-rdi------. E_ h__ v__ d______ v____ E- h-u v-n d-a-d-e v-ë-. ------------------------ Ek hou van daardie voël. 0
M’agrada aquell arbre. E---o---a- daar--e bo--. E_ h__ v__ d______ b____ E- h-u v-n d-a-d-e b-o-. ------------------------ Ek hou van daardie boom. 0
M’agrada aquesta pedra. E- hou-v----ierd-e k---. E_ h__ v__ h______ k____ E- h-u v-n h-e-d-e k-i-. ------------------------ Ek hou van hierdie klip. 0
M’agrada aquell parc. Ek ho--va- d--------ar---. E_ h__ v__ d______ p______ E- h-u v-n d-a-d-e p-r-i-. -------------------------- Ek hou van daardie parkie. 0
M’agrada aquell jardí. Ek-ho--van daa-d-e-t-i-. E_ h__ v__ d______ t____ E- h-u v-n d-a-d-e t-i-. ------------------------ Ek hou van daardie tuin. 0
M’agrada aquesta flor. E- hou--an-h-e-d-e--lom. E_ h__ v__ h______ b____ E- h-u v-n h-e-d-e b-o-. ------------------------ Ek hou van hierdie blom. 0
Ho trobo bonic. D-t is------y--ooi. D__ i_ v__ m_ m____ D-t i- v-r m- m-o-. ------------------- Dit is vir my mooi. 0
Em sembla interessant. Dit i-------y in-ere-s---. D__ i_ v__ m_ i___________ D-t i- v-r m- i-t-r-s-a-t- -------------------------- Dit is vir my interessant. 0
Ho trobo meravellós. Di- -- v-r-m- --a-t--. D__ i_ v__ m_ p_______ D-t i- v-r m- p-a-t-g- ---------------------- Dit is vir my pragtig. 0
Em sembla lleig. Di- i- vir---------. D__ i_ v__ m_ l_____ D-t i- v-r m- l-l-k- -------------------- Dit is vir my lelik. 0
Em sembla avorrit. Di- i- -ir--y---rvelig. D__ i_ v__ m_ v________ D-t i- v-r m- v-r-e-i-. ----------------------- Dit is vir my vervelig. 0
Em sembla horrible. D---is v---my ve--kr----k. D__ i_ v__ m_ v___________ D-t i- v-r m- v-r-k-i-l-k- -------------------------- Dit is vir my verskriklik. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + afrikaans (1-100) MP3 afrikaans (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.