Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ro Curăţenia în casă

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [optsprezece]

Curăţenia în casă

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Avui és dissabte. As---i--ste-sâm-ă--. A_____ e___ s_______ A-t-z- e-t- s-m-ă-ă- -------------------- Astăzi este sâmbătă. 0
Avui tenim temps. As-ăzi -ve--ti--. A_____ a___ t____ A-t-z- a-e- t-m-. ----------------- Astăzi avem timp. 0
Avui netegem l’apartament. A----i cur--ăm-l-cui-ţa. A_____ c______ l________ A-t-z- c-r-ţ-m l-c-i-ţ-. ------------------------ Astăzi curăţăm locuinţa. 0
Jo netejo la cambra de bany. E- c-răţ-baia. E_ c____ b____ E- c-r-ţ b-i-. -------------- Eu curăţ baia. 0
El meu marit renta el cotxe. Soţ-l ----sp--- -a--na. S____ m__ s____ m______ S-ţ-l m-u s-a-ă m-ş-n-. ----------------------- Soţul meu spală maşina. 0
Els nens netegen les bicicletes. C--iii cu-ăţă------let---. C_____ c_____ b___________ C-p-i- c-r-ţ- b-c-c-e-e-e- -------------------------- Copiii curăţă bicicletele. 0
L’àvia rega les flors. Bun-ca-udă-fl-r--e. B_____ u__ f_______ B-n-c- u-ă f-o-i-e- ------------------- Bunica udă florile. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Co-i---s--ân- în-c--era c--ii---. C_____ s_____ î_ c_____ c________ C-p-i- s-r-n- î- c-m-r- c-p-i-o-. --------------------------------- Copiii strâng în camera copiilor. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. S-ţul ----îş- st-ânge-pe ---ou. S____ m__ î__ s______ p_ b_____ S-ţ-l m-u î-i s-r-n-e p- b-r-u- ------------------------------- Soţul meu îşi strânge pe birou. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. E- ba---u-e-- -- --şi---d--spă-a-. E_ b__ r_____ î_ m_____ d_ s______ E- b-g r-f-l- î- m-ş-n- d- s-ă-a-. ---------------------------------- Eu bag rufele în maşina de spălat. 0
(Jo) estenc la roba. Eu ---in---ufe--. E_ î_____ r______ E- î-t-n- r-f-l-. ----------------- Eu întind rufele. 0
(Jo) planxo la roba. Eu--a-c-ru-e--. E_ c___ r______ E- c-l- r-f-l-. --------------- Eu calc rufele. 0
Les finestres estan brutes. Fere-----e--u---murd---. F_________ s___ m_______ F-r-s-r-l- s-n- m-r-a-e- ------------------------ Ferestrele sunt murdare. 0
El terra està brut. P-d---a e------rdar-. P______ e___ m_______ P-d-a-a e-t- m-r-a-ă- --------------------- Podeaua este murdară. 0
La vaixella és bruta. V----e-sun- --rd---. V_____ s___ m_______ V-s-l- s-n- m-r-a-e- -------------------- Vasele sunt murdare. 0
Qui neteja les finestres? C-n- c-ră-- -e-e-t----? C___ c_____ f__________ C-n- c-r-ţ- f-r-s-r-l-? ----------------------- Cine curăţă ferestrele? 0
Qui passa l’aspiradora? C-ne--sp--ă--ra--l? C___ a_____ p______ C-n- a-p-r- p-a-u-? ------------------- Cine aspiră praful? 0
Qui renta la vaixella? Cine spală -asel-? C___ s____ v______ C-n- s-a-ă v-s-l-? ------------------ Cine spală vasele? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!