Manual de conversa

ca Fer neteja   »   nl Grote schoonmaak

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [achttien]

Grote schoonmaak

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Avui és dissabte. Va---a--is---t ---e-d--. V______ i_ h__ z________ V-n-a-g i- h-t z-t-r-a-. ------------------------ Vandaag is het zaterdag. 0
Avui tenim temps. V---a-g heb-en-we-t-jd. V______ h_____ w_ t____ V-n-a-g h-b-e- w- t-j-. ----------------------- Vandaag hebben we tijd. 0
Avui netegem l’apartament. V-ndaag-------we --- ---s-s--oo-. V______ m____ w_ h__ h___ s______ V-n-a-g m-k-n w- h-t h-i- s-h-o-. --------------------------------- Vandaag maken we het huis schoon. 0
Jo netejo la cambra de bany. I--m-ak -- ba--am-r--ch---. I_ m___ d_ b_______ s______ I- m-a- d- b-d-a-e- s-h-o-. --------------------------- Ik maak de badkamer schoon. 0
El meu marit renta el cotxe. M--------w--- -- a---. M___ m__ w___ d_ a____ M-j- m-n w-s- d- a-t-. ---------------------- Mijn man wast de auto. 0
Els nens netegen les bicicletes. De k-n-e-en m------- ---t-en-s-ho-n. D_ k_______ m____ d_ f______ s______ D- k-n-e-e- m-k-n d- f-e-s-n s-h-o-. ------------------------------------ De kinderen maken de fietsen schoon. 0
L’àvia rega les flors. G-----oede- -e----d- p--n--- -a---. G__________ g____ d_ p______ w_____ G-o-t-o-d-r g-e-t d- p-a-t-n w-t-r- ----------------------------------- Grootmoeder geeft de planten water. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. De-k-nd-r-n ---m-n de--i--er-amer -p. D_ k_______ r_____ d_ k__________ o__ D- k-n-e-e- r-i-e- d- k-n-e-k-m-r o-. ------------------------------------- De kinderen ruimen de kinderkamer op. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mij- m-n ruimt --j- -u-e-u o-. M___ m__ r____ z___ b_____ o__ M-j- m-n r-i-t z-j- b-r-a- o-. ------------------------------ Mijn man ruimt zijn bureau op. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. I--do- -e---s-i- d- w-s-ac-ine. I_ d__ d_ w__ i_ d_ w__________ I- d-e d- w-s i- d- w-s-a-h-n-. ------------------------------- Ik doe de was in de wasmachine. 0
(Jo) estenc la roba. I- hang de--as op. I_ h___ d_ w__ o__ I- h-n- d- w-s o-. ------------------ Ik hang de was op. 0
(Jo) planxo la roba. Ik st-i-- -- kl---n. I_ s_____ d_ k______ I- s-r-j- d- k-e-e-. -------------------- Ik strijk de kleren. 0
Les finestres estan brutes. De -a-e- --jn--ui-. D_ r____ z___ v____ D- r-m-n z-j- v-i-. ------------------- De ramen zijn vuil. 0
El terra està brut. D--v---- is-v--l. D_ v____ i_ v____ D- v-o-r i- v-i-. ----------------- De vloer is vuil. 0
La vaixella és bruta. D-----as------il. D_ a____ i_ v____ D- a-w-s i- v-i-. ----------------- De afwas is vuil. 0
Qui neteja les finestres? Wie ---k- -e--a-en schoo-? W__ m____ d_ r____ s______ W-e m-a-t d- r-m-n s-h-o-? -------------------------- Wie maakt de ramen schoon? 0
Qui passa l’aspiradora? Wie s--fz-i-t? W__ s_________ W-e s-o-z-i-t- -------------- Wie stofzuigt? 0
Qui renta la vaixella? W-e d--- ----f---? W__ d___ d_ a_____ W-e d-e- d- a-w-s- ------------------ Wie doet de afwas? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!