Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ru Уборка дома

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [восемнадцать]

18 [vosemnadtsatʹ]

Уборка дома

[Uborka doma]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Avui és dissabte. С-г--н- --ббот-. С______ с_______ С-г-д-я с-б-о-а- ---------------- Сегодня суббота. 0
Seg----a-s-bb-ta. S_______ s_______ S-g-d-y- s-b-o-a- ----------------- Segodnya subbota.
Avui tenim temps. С---дня у---с ес-ь------. С______ у н__ е___ в_____ С-г-д-я у н-с е-т- в-е-я- ------------------------- Сегодня у нас есть время. 0
Se--d----u n----e--ʹ--r-mya. S_______ u n__ y____ v______ S-g-d-y- u n-s y-s-ʹ v-e-y-. ---------------------------- Segodnya u nas yestʹ vremya.
Avui netegem l’apartament. Се--д-я -ы-уб-раем ---р-ир-. С______ м_ у______ к________ С-г-д-я м- у-и-а-м к-а-т-р-. ---------------------------- Сегодня мы убираем квартиру. 0
S-g-d-ya-m-----r-y-- k-ar---u. S_______ m_ u_______ k________ S-g-d-y- m- u-i-a-e- k-a-t-r-. ------------------------------ Segodnya my ubirayem kvartiru.
Jo netejo la cambra de bany. Я-убира--в ва--о---о-н--е. Я у_____ в в_____ к_______ Я у-и-а- в в-н-о- к-м-а-е- -------------------------- Я убираю в ванной комнате. 0
Y--u-i-ayu-- -an--y komna--. Y_ u______ v v_____ k_______ Y- u-i-a-u v v-n-o- k-m-a-e- ---------------------------- Ya ubirayu v vannoy komnate.
El meu marit renta el cotxe. Мой --- --ет-м---н-. М__ м__ м___ м______ М-й м-ж м-е- м-ш-н-. -------------------- Мой муж моет машину. 0
M----u-h-m-y-t-m-s--n-. M__ m___ m____ m_______ M-y m-z- m-y-t m-s-i-u- ----------------------- Moy muzh moyet mashinu.
Els nens netegen les bicicletes. Д--- чи-тят----о--пед-. Д___ ч_____ в__________ Д-т- ч-с-я- в-л-с-п-д-. ----------------------- Дети чистят велосипеды. 0
D-----h-s-yat vel--i---y. D___ c_______ v__________ D-t- c-i-t-a- v-l-s-p-d-. ------------------------- Deti chistyat velosipedy.
L’àvia rega les flors. Б---шка-п--и---т -ве-ы. Б______ п_______ ц_____ Б-б-ш-а п-л-в-е- ц-е-ы- ----------------------- Бабушка поливает цветы. 0
B-b--hk---------e--tsve-y. B_______ p________ t______ B-b-s-k- p-l-v-y-t t-v-t-. -------------------------- Babushka polivayet tsvety.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Дет- ------т -е--кую к-мн---. Д___ у______ д______ к_______ Д-т- у-и-а-т д-т-к-ю к-м-а-у- ----------------------------- Дети убирают детскую комнату. 0
De---ub--a--t----s-uyu -o--a--. D___ u_______ d_______ k_______ D-t- u-i-a-u- d-t-k-y- k-m-a-u- ------------------------------- Deti ubirayut detskuyu komnatu.
El meu marit ordena el seu escriptori. М---м-- у-и--ет----с------ис-м-н-о- -т--е. М__ м__ у______ н_ с____ п_________ с_____ М-й м-ж у-и-а-т н- с-о-м п-с-м-н-о- с-о-е- ------------------------------------------ Мой муж убирает на своем письменном столе. 0
Moy -u-h ub--a----na--vo--m-pi--m----m s----. M__ m___ u_______ n_ s_____ p_________ s_____ M-y m-z- u-i-a-e- n- s-o-e- p-s-m-n-o- s-o-e- --------------------------------------------- Moy muzh ubirayet na svoyem pisʹmennom stole.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Я -агружа----л-ё - ст--а-ьн-- ма--н-. Я з_______ б____ в с_________ м______ Я з-г-у-а- б-л-ё в с-и-а-ь-у- м-ш-н-. ------------------------------------- Я загружаю бельё в стиральную машину. 0
Ya---g-u---------ʹ---v--tir--ʹ---- m-shin-. Y_ z_________ b_____ v s__________ m_______ Y- z-g-u-h-y- b-l-y- v s-i-a-ʹ-u-u m-s-i-u- ------------------------------------------- Ya zagruzhayu belʹyë v stiralʹnuyu mashinu.
(Jo) estenc la roba. Я веш-- -ел--. Я в____ б_____ Я в-ш-ю б-л-ё- -------------- Я вешаю бельё. 0
Ya-ve-hayu-----yë. Y_ v______ b______ Y- v-s-a-u b-l-y-. ------------------ Ya veshayu belʹyë.
(Jo) planxo la roba. Я--л-ж-----ьё. Я г____ б_____ Я г-а-у б-л-ё- -------------- Я глажу бельё. 0
Y--gl-z-u b--ʹ--. Y_ g_____ b______ Y- g-a-h- b-l-y-. ----------------- Ya glazhu belʹyë.
Les finestres estan brutes. Окн- -ряз--е. О___ г_______ О-н- г-я-н-е- ------------- Окна грязные. 0
Okn---ry-zn-y-. O___ g_________ O-n- g-y-z-y-e- --------------- Okna gryaznyye.
El terra està brut. По---р-з--й. П__ г_______ П-л г-я-н-й- ------------ Пол грязный. 0
Po---ry-z---. P__ g________ P-l g-y-z-y-. ------------- Pol gryaznyy.
La vaixella és bruta. По-уд--гря-на-. П_____ г_______ П-с-д- г-я-н-я- --------------- Посуда грязная. 0
P---d- ----z---a. P_____ g_________ P-s-d- g-y-z-a-a- ----------------- Posuda gryaznaya.
Qui neteja les finestres? К-о---е----на? К__ м___ о____ К-о м-е- о-н-? -------------- Кто моет окна? 0
Kto----e- -k-a? K__ m____ o____ K-o m-y-t o-n-? --------------- Kto moyet okna?
Qui passa l’aspiradora? Кто--ыл-с-с-т? К__ п_________ К-о п-л-с-с-т- -------------- Кто пылесосит? 0
K------e-o-it? K__ p_________ K-o p-l-s-s-t- -------------- Kto pylesosit?
Qui renta la vaixella? Кто ---т-пос--у? К__ м___ п______ К-о м-е- п-с-д-? ---------------- Кто моет посуду? 0
Kto-moye- p---du? K__ m____ p______ K-o m-y-t p-s-d-? ----------------- Kto moyet posudu?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!