Manual de conversa

ca Fer neteja   »   nn Husvask

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [atten]

Husvask

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Avui és dissabte. I d---er de---a--da-. I d__ e_ d__ l_______ I d-g e- d-t l-u-d-g- --------------------- I dag er det laurdag. 0
Avui tenim temps. I -ag---r-----i-. I d__ h__ v_ t___ I d-g h-r v- t-d- ----------------- I dag har vi tid. 0
Avui netegem l’apartament. I da--va-kar ---huse-. I d__ v_____ v_ h_____ I d-g v-s-a- v- h-s-t- ---------------------- I dag vaskar vi huset. 0
Jo netejo la cambra de bany. E- va-k-r-b-det. E_ v_____ b_____ E- v-s-a- b-d-t- ---------------- Eg vaskar badet. 0
El meu marit renta el cotxe. M--n--------a---r--ilen. M_____ m__ v_____ b_____ M-n-e- m-n v-s-a- b-l-n- ------------------------ Mannen min vaskar bilen. 0
Els nens netegen les bicicletes. Ung-ne-v---ar---kla--. U_____ v_____ s_______ U-g-n- v-s-a- s-k-a-e- ---------------------- Ungane vaskar syklane. 0
L’àvia rega les flors. Best-mo- vat--- -lo--ne. B_______ v_____ b_______ B-s-e-o- v-t-a- b-o-a-e- ------------------------ Bestemor vatnar blomane. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Un--n- -yd-ar-p----m-e- ---t. U_____ r_____ p_ r_____ s____ U-g-n- r-d-a- p- r-m-e- s-t-. ----------------------------- Ungane ryddar på rommet sitt. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. M-n-e- --------ar s--i---o------itt. M_____ m__ r_____ s___________ s____ M-n-e- m-n r-d-a- s-r-v-b-r-e- s-t-. ------------------------------------ Mannen min ryddar skrivebordet sitt. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. E- --ttar-kl--v--k-- in-----ask----ki--. E_ p_____ k_________ i__ i v____________ E- p-t-a- k-e-v-s-e- i-n i v-s-e-a-k-n-. ---------------------------------------- Eg puttar klesvasken inn i vaskemaskina. 0
(Jo) estenc la roba. E--he-g-r -p----ed-. E_ h_____ o__ k_____ E- h-n-e- o-p k-e-e- -------------------- Eg henger opp klede. 0
(Jo) planxo la roba. E--s---k --y. E_ s____ t___ E- s-r-k t-y- ------------- Eg stryk tøy. 0
Les finestres estan brutes. Glas--er-s-i-n-. G____ e_ s______ G-a-a e- s-i-n-. ---------------- Glasa er skitne. 0
El terra està brut. Go---t-er--kit-. G_____ e_ s_____ G-l-e- e- s-i-e- ---------------- Golvet er skite. 0
La vaixella és bruta. Opvaske- e- --i--n. O_______ e_ s______ O-v-s-e- e- s-i-e-. ------------------- Opvasken er skiten. 0
Qui neteja les finestres? Kv-- ------ g---a? K___ v_____ g_____ K-e- v-s-a- g-a-a- ------------------ Kven vaskar glasa? 0
Qui passa l’aspiradora? Kv-n--t--s-g? K___ s_______ K-e- s-ø-s-g- ------------- Kven støvsyg? 0
Qui renta la vaixella? K--n-t---op--as-en? K___ t__ o_________ K-e- t-k o-p-a-k-n- ------------------- Kven tek oppvasken? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!