Manual de conversa

ca Fer neteja   »   fa ‫نظافت خانه‬

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

‫18 [هجده]‬

18 [hej-dah]

‫نظافت خانه‬

[nezâfate khâne]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Avui és dissabte. ‫امروز---ب------‬ ‫_____ ش___ ا____ ‫-م-و- ش-ب- ا-ت-‬ ----------------- ‫امروز شنبه است.‬ 0
e-r--z-----b- -s-. e_____ s_____ a___ e-r-o- s-a-b- a-t- ------------------ emrooz shanbe ast.
Avui tenim temps. ‫ما امر-ز و---د-ر---‬ ‫__ ا____ و__ د______ ‫-ا ا-ر-ز و-ت د-ر-م-‬ --------------------- ‫ما امروز وقت داریم.‬ 0
mâ-e-ro----a-ht--ârim. m_ e_____ v____ d_____ m- e-r-o- v-g-t d-r-m- ---------------------- mâ emrooz vaght dârim.
Avui netegem l’apartament. ‫--ر-ز آپا---ا-----تمیز می------‬ ‫_____ آ_______ ر_ ت___ م_______ ‫-م-و- آ-ا-ت-ا- ر- ت-ی- م-‌-ن-م-‬ --------------------------------- ‫امروز آپارتمان را تمیز می‌کنیم.‬ 0
e-roo--â-âr-e-â---â t---z--iko-im. e_____ â________ r_ t____ m_______ e-r-o- â-â-t-m-n r- t-m-z m-k-n-m- ---------------------------------- emrooz âpârtemân râ tamiz mikonim.
Jo netejo la cambra de bany. ‫-ن ---م-را-تمیز-می‌ک-م-‬ ‫__ ح___ ر_ ت___ م______ ‫-ن ح-ا- ر- ت-ی- م-‌-ن-.- ------------------------- ‫من حمام را تمیز می‌کنم.‬ 0
man---m-â- -â -am-z-mikon-m. m__ h_____ r_ t____ m_______ m-n h-m-â- r- t-m-z m-k-n-m- ---------------------------- man hammâm râ tamiz mikonam.
El meu marit renta el cotxe. ‫-و--- ا----ی---- --‌--ی--‬ ‫_____ ا______ ر_ م_______ ‫-و-ر- ا-و-ب-ل ر- م-‌-و-د-‬ --------------------------- ‫شوهرم اتومبیل را می‌شوید.‬ 0
s--w--a-am-oto--b----- m-shu-ya-. s_________ o_______ r_ m_________ s-o---a-a- o-o-o-i- r- m-s-u-y-d- --------------------------------- show-haram otomobil râ mishu-yad.
Els nens netegen les bicicletes. ‫بچه--ا-دوچر-ه‌---ر- تمی--م-‌-نند.‬ ‫_____ د_______ ر_ ت___ م_______ ‫-چ-‌-ا د-چ-خ-‌-ا ر- ت-ی- م-‌-ن-د-‬ ----------------------------------- ‫بچه‌ها دوچرخه‌ها را تمیز می‌کنند.‬ 0
b-c-e-hâ-do-c----kh---- râ ----z-m--o-n--d. b_______ d_____________ r_ t____ m_________ b-c-e-h- d---h-r-k-e-h- r- t-m-z m-k---a-d- ------------------------------------------- bache-hâ do-char-khe-hâ râ tamiz miko-nand.
L’àvia rega les flors. ‫ماد--زرگ -ه -له---- م--د-د.‬ ‫________ ب_ گ___ آ_ م______ ‫-ا-ر-ز-گ ب- گ-ه- آ- م-‌-ه-.- ----------------------------- ‫مادربزرگ به گلها آب می‌دهد.‬ 0
mâ-ar-b-z--- -e g-lh--âb ---d----. m___________ b_ g____ â_ m________ m-d-r-b-z-r- b- g-l-â â- m---a-a-. ---------------------------------- mâdar-bozorg be golhâ âb mi-dahad.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. ‫-چه-ه- ا-اق--- ر--تمیز --‌-----‬ ‫_____ ا______ ر_ ت___ م_______ ‫-چ-‌-ا ا-ا-ش-ن ر- ت-ی- م-‌-ن-د-‬ --------------------------------- ‫بچه‌ها اتاقشان را تمیز می‌کنند.‬ 0
bac-e-h- ---gh---hân--------z-------a-d. b_______ o__________ r_ t____ m_________ b-c-e-h- o-â-h---h-n r- t-m-z m-k---a-d- ---------------------------------------- bache-hâ otâghe-shân râ tamiz miko-nand.
El meu marit ordena el seu escriptori. ‫شو--- می------ر- -----ت- ---ک-د-‬ ‫_____ م__ ت_____ ر_ م___ م______ ‫-و-ر- م-ز ت-ر-ر- ر- م-ت- م-‌-ن-.- ---------------------------------- ‫شوهرم میز تحریرش را مرتب می‌کند.‬ 0
show-------miz----h----a-h r- morat-b-m---n-d. s_________ m___ t_________ r_ m______ m_______ s-o---a-a- m-z- t-h-i-r-s- r- m-r-t-b m-k-n-d- ---------------------------------------------- show-haram mize tahri-rash râ moratab mikonad.
(Jo) poso la roba a la rentadora. ‫-ن --اسه- را--ر----اش---لب------- --‌-ذ--م.‬ ‫__ ل_____ ر_ د___ م____ ل___ ش___ م________ ‫-ن ل-ا-ه- ر- د-و- م-ش-ن ل-ا- ش-ئ- م-‌-ذ-ر-.- --------------------------------------------- ‫من لباسها را درون ماشین لباس شوئی می‌گذارم.‬ 0
m-- l--âs-hâ----da-u-- -âshi-- ----s-s--i-mi--z--. m__ l_______ r_ d_____ m______ l_________ m_______ m-n l-b-s-h- r- d-r-n- m-s-i-e l-b-s-s-u- m-r-z-m- -------------------------------------------------- man lebâs-hâ râ darune mâshine lebâs-shui mirizam.
(Jo) estenc la roba. ‫من -ب-س----ا آ--ز-ن---‌----‬ ‫__ ل_____ ر_ آ_____ م______ ‫-ن ل-ا-ه- ر- آ-ی-ا- م-‌-ن-.- ----------------------------- ‫من لباسها را آویزان می‌کنم.‬ 0
ma- ---â---- râ -vi-ân-m-ko-am. m__ l_______ r_ â_____ m_______ m-n l-b-s-h- r- â-i-â- m-k-n-m- ------------------------------- man lebâs-hâ râ âvizân mikonam.
(Jo) planxo la roba. ‫-ن-ل--س-- -- اتو م-‌--م.‬ ‫__ ل_____ ر_ ا__ م______ ‫-ن ل-ا-ه- ر- ا-و م-‌-ن-.- -------------------------- ‫من لباسها را اتو می‌کنم.‬ 0
ma----bâs--- râ-o----ik-n--. m__ l_______ r_ o__ m_______ m-n l-b-s-h- r- o-u m-k-n-m- ---------------------------- man lebâs-hâ râ otu mikonam.
Les finestres estan brutes. ‫پن--ه-ه--ک--ف هس----‬ ‫_______ ک___ ه______ ‫-ن-ر-‌-ا ک-ی- ه-ت-د-‬ ---------------------- ‫پنجره‌ها کثیف هستند.‬ 0
panj-r--hâ---si- h--tan-. p_________ k____ h_______ p-n-e-e-h- k-s-f h-s-a-d- ------------------------- panjere-hâ kasif hastand.
El terra està brut. ‫-- ا-اق ---ف----.‬ ‫__ ا___ ک___ ا____ ‫-ف ا-ا- ک-ی- ا-ت-‬ ------------------- ‫کف اتاق کثیف است.‬ 0
kaf- ----h ka--f----. k___ o____ k____ a___ k-f- o-â-h k-s-f a-t- --------------------- kafe otâgh kasif ast.
La vaixella és bruta. ‫-ر----ک-ی--ا---‬ ‫_____ ک___ ا____ ‫-ر-ه- ک-ی- ا-ت-‬ ----------------- ‫ظرفها کثیف است.‬ 0
zar--hâ---s-f a--. z______ k____ a___ z-r---â k-s-f a-t- ------------------ zarf-hâ kasif ast.
Qui neteja les finestres? ‫-------ه-ه- -- -می--م--کند؟‬ ‫__ پ______ ر_ ت___ م______ ‫-ی پ-ج-ه-ه- ر- ت-ی- م-‌-ن-؟- ----------------------------- ‫کی پنجره‌ها را تمیز می‌کند؟‬ 0
ki---n-e-e-hâ r-----i- m--o--d? k_ p_________ r_ t____ m_______ k- p-n-e-e-h- r- t-m-z m-k-n-d- ------------------------------- ki panjere-hâ râ tamiz mikonad?
Qui passa l’aspiradora? ‫کی ج--- می-کن--‬ ‫__ ج___ م______ ‫-ی ج-ر- م-‌-ن-؟- ----------------- ‫کی جارو می‌کند؟‬ 0
k----ru---k----? k_ j___ m_______ k- j-r- m-k-n-d- ---------------- ki jâru mikonad?
Qui renta la vaixella? ‫کی ظرفها -- م-‌-----‬ ‫__ ظ____ ر_ م_______ ‫-ی ظ-ف-ا ر- م-‌-و-د-‬ ---------------------- ‫کی ظرفها را می‌شوید؟‬ 0
k- zar--hâ----m--s-u--a-? k_ z______ r_ m__________ k- z-r---â r- m---h---a-? ------------------------- ki zarf-hâ râ mi-shu-yad?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + persa (1-100) MP3 persa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!