Manual de conversa

ca Fer neteja   »   eo Dompurigado

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [dek ok]

Dompurigado

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Avui és dissabte. Hodia---st-s-sab-to. H_____ e____ s______ H-d-a- e-t-s s-b-t-. -------------------- Hodiaŭ estas sabato. 0
Avui tenim temps. H-di----i ----s -e--o-. H_____ n_ h____ t______ H-d-a- n- h-v-s t-m-o-. ----------------------- Hodiaŭ ni havas tempon. 0
Avui netegem l’apartament. Hodiaŭ-ni--u--ga-as-l--l-ĝejo-. H_____ n_ p________ l_ l_______ H-d-a- n- p-r-g-d-s l- l-ĝ-j-n- ------------------------------- Hodiaŭ ni purigadas la loĝejon. 0
Jo netejo la cambra de bany. Mi--u-ig-da------an--m-r--. M_ p________ l_ b__________ M- p-r-g-d-s l- b-n-a-b-o-. --------------------------- Mi purigadas la banĉambron. 0
El meu marit renta el cotxe. Mi--ed-o l---s -a-a--on. M__ e___ l____ l_ a_____ M-a e-z- l-v-s l- a-t-n- ------------------------ Mia edzo lavas la aŭton. 0
Els nens netegen les bicicletes. L- -n-a--- ---i---a-----b--ikl-j-. L_ i______ p________ l_ b_________ L- i-f-n-j p-r-g-d-s l- b-c-k-o-n- ---------------------------------- La infanoj purigadas la biciklojn. 0
L’àvia rega les flors. A----- a-v---- l- -loroj-. A_____ a______ l_ f_______ A-i-j- a-v-m-s l- f-o-o-n- -------------------------- Avinjo akvumas la florojn. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. L- i-fa--j --d-gas ----nfa-ĉa--ro-. L_ i______ o______ l_ i____________ L- i-f-n-j o-d-g-s l- i-f-n-a-b-o-. ----------------------------------- La infanoj ordigas la infanĉambron. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mi----zo or---a- si-n ---ibot-b-o-. M__ e___ o______ s___ s____________ M-a e-z- o-d-g-s s-a- s-r-b-t-b-o-. ----------------------------------- Mia edzo ordigas sian skribotablon. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Mi-en-ga--l- -av-t-ĵon -n-la-l-vm-ŝ-n-n. M_ e_____ l_ l________ e_ l_ l__________ M- e-i-a- l- l-v-t-ĵ-n e- l- l-v-a-i-o-. ---------------------------------------- Mi enigas la lavotaĵon en la lavmaŝinon. 0
(Jo) estenc la roba. Mi ete-d-- l- sek-go--n l-vit-ĵo-. M_ e______ l_ s________ l_________ M- e-e-d-s l- s-k-g-t-n l-v-t-ĵ-n- ---------------------------------- Mi etendas la sekigotan lavitaĵon. 0
(Jo) planxo la roba. Mi gl-d----a---vi-aĵ--. M_ g_____ l_ l_________ M- g-a-a- l- l-v-t-ĵ-n- ----------------------- Mi gladas la lavitaĵon. 0
Les finestres estan brutes. L-----e--r-j-e---- m-l-----. L_ f________ e____ m________ L- f-n-s-r-j e-t-s m-l-u-a-. ---------------------------- La fenestroj estas malpuraj. 0
El terra està brut. La-p-an-o---t-- m--p-r-. L_ p_____ e____ m_______ L- p-a-k- e-t-s m-l-u-a- ------------------------ La planko estas malpura. 0
La vaixella és bruta. L- -----o -st-- m-l-u--. L_ v_____ e____ m_______ L- v-z-r- e-t-s m-l-u-a- ------------------------ La vazaro estas malpura. 0
Qui neteja les finestres? Ki--puriga-as-la--e-e-tr-jn? K__ p________ l_ f__________ K-u p-r-g-d-s l- f-n-s-r-j-? ---------------------------- Kiu purigadas la fenestrojn? 0
Qui passa l’aspiradora? Ki--po-v-s-ĉ--? K__ p__________ K-u p-l-o-u-a-? --------------- Kiu polvosuĉas? 0
Qui renta la vaixella? K---lav-- -a-va---on? K__ l____ l_ v_______ K-u l-v-s l- v-z-r-n- --------------------- Kiu lavas la vazaron? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!