Manual de conversa

ca Fer neteja   »   sl Veliko čiščenje

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [osemnajst]

Veliko čiščenje

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Avui és dissabte. Da--s--e-s---t-. D____ j_ s______ D-n-s j- s-b-t-. ---------------- Danes je sobota. 0
Avui tenim temps. D---s---a-o--a-. D____ i____ č___ D-n-s i-a-o č-s- ---------------- Danes imamo čas. 0
Avui netegem l’apartament. Da-e---oč----m- stanovanj-. D____ p________ s__________ D-n-s p-č-s-i-o s-a-o-a-j-. --------------------------- Danes počistimo stanovanje. 0
Jo netejo la cambra de bany. J-z----t-- k-p--n---. J__ č_____ k_________ J-z č-s-i- k-p-l-i-o- --------------------- Jaz čistim kopalnico. 0
El meu marit renta el cotxe. M-ž --r---vto. M__ p___ a____ M-ž p-r- a-t-. -------------- Mož pere avto. 0
Els nens netegen les bicicletes. Ot--c- či-ti-- -ol--a. - O---ka č-st-t- k-lesi -kol----. O_____ č______ k______ / O_____ č______ k_____ (________ O-r-c- č-s-i-o k-l-s-. / O-r-k- č-s-i-a k-l-s- (-o-e-a-. -------------------------------------------------------- Otroci čistijo kolesa. / Otroka čistita kolesi (kolesa). 0
L’àvia rega les flors. Ba--c--zal----rož-. B_____ z_____ r____ B-b-c- z-l-v- r-ž-. ------------------- Babica zaliva rože. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. O-roc----s---vlj-j--(-tr----p---ravl-ata--o-r-š-o ----. O_____ p___________ (______ p____________ o______ s____ O-r-c- p-s-r-v-j-j- (-t-o-a p-s-r-v-j-t-) o-r-š-o s-b-. ------------------------------------------------------- Otroci pospravljajo (Otroka pospravljata) otroško sobo. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mo---osp-a---a---ojo -i-a-no ---o. M__ p_________ s____ p______ m____ M-ž p-s-r-v-j- s-o-o p-s-l-o m-z-. ---------------------------------- Mož pospravlja svojo pisalno mizo. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. J----laga--p--i---v p-alni s-ro-. J__ v_____ p_____ v p_____ s_____ J-z v-a-a- p-r-l- v p-a-n- s-r-j- --------------------------------- Jaz vlagam perilo v pralni stroj. 0
(Jo) estenc la roba. J-----e--- p---l-. J__ o_____ p______ J-z o-e-a- p-r-l-. ------------------ Jaz obešam perilo. 0
(Jo) planxo la roba. Jaz l-k-m--er--o. J__ l____ p______ J-z l-k-m p-r-l-. ----------------- Jaz likam perilo. 0
Les finestres estan brutes. O-na -- -ma-ana. O___ s_ u_______ O-n- s- u-a-a-a- ---------------- Okna so umazana. 0
El terra està brut. T-- -o---aza-a. T__ s_ u_______ T-a s- u-a-a-a- --------------- Tla so umazana. 0
La vaixella és bruta. Posod--je uma----. P_____ j_ u_______ P-s-d- j- u-a-a-a- ------------------ Posoda je umazana. 0
Qui neteja les finestres? K-o -o-iv---k-a? K__ p_____ o____ K-o p-m-v- o-n-? ---------------- Kdo pomiva okna? 0
Qui passa l’aspiradora? Kdo-sesa ---h? K__ s___ p____ K-o s-s- p-a-? -------------- Kdo sesa prah? 0
Qui renta la vaixella? Kd- ----v- p-so-o? K__ p_____ p______ K-o p-m-v- p-s-d-? ------------------ Kdo pomiva posodo? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!