Manual de conversa

ca Fer neteja   »   hy տան մաքրություն

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [տասնութ]

18 [tasnut’]

տան մաքրություն

tan mak’rut’yun

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Avui és dissabte. Ա-սօր -ա-ա--է: Ա____ շ____ է_ Ա-ս-ր շ-բ-թ է- -------------- Այսօր շաբաթ է: 0
A-so--s---at--e A____ s______ e A-s-r s-a-a-’ e --------------- Aysor shabat’ e
Avui tenim temps. Այսօ- -ենք --մանակ--ւն--ք: Ա____ մ___ ժ______ ո______ Ա-ս-ր մ-ն- ժ-մ-ն-կ ո-ն-ն-: -------------------------- Այսօր մենք ժամանակ ունենք: 0
A--or me-k- ----a-a- unenk’ A____ m____ z_______ u_____ A-s-r m-n-’ z-a-a-a- u-e-k- --------------------------- Aysor menk’ zhamanak unenk’
Avui netegem l’apartament. Ա-----մ--ք բնակա--ն- -ն--մաք--ւ-: Ա____ մ___ բ________ ե__ մ_______ Ա-ս-ր մ-ն- բ-ա-ա-ա-ն ե-ք մ-ք-ո-մ- --------------------------------- Այսօր մենք բնակարանն ենք մաքրում: 0
Ays-- -enk- b--ka---n---nk--m--’-um A____ m____ b________ y____ m______ A-s-r m-n-’ b-a-a-a-n y-n-’ m-k-r-m ----------------------------------- Aysor menk’ bnakarann yenk’ mak’rum
Jo netejo la cambra de bany. Ե- -աքրու- -մ --գարա-ը: Ե_ մ______ ե_ լ________ Ե- մ-ք-ո-մ ե- լ-գ-ր-ն-: ----------------------- Ես մաքրում եմ լոգարանը: 0
Y-- m-k-----y---lo-ar--y Y__ m______ y__ l_______ Y-s m-k-r-m y-m l-g-r-n- ------------------------ Yes mak’rum yem logarany
El meu marit renta el cotxe. Ա--ւ---- ավտ-մե-են-ն----վա----: Ա_______ ա__________ է լ_______ Ա-ո-ս-ն- ա-տ-մ-ք-ն-ն է լ-ա-ո-մ- ------------------------------- Ամուսինս ավտոմեքենան է լվանում: 0
Am-si---av-omek--e-an e----n-m A______ a____________ e l_____ A-u-i-s a-t-m-k-y-n-n e l-a-u- ------------------------------ Amusins avtomek’yenan e lvanum
Els nens netegen les bicicletes. Ե-եխան----մա-րում-են--ե-անիվներ-: Ե________ մ______ ե_ հ___________ Ե-ե-ա-ե-ը մ-ք-ո-մ ե- հ-ծ-ն-վ-ե-ը- --------------------------------- Երեխաները մաքրում են հեծանիվները: 0
Ye---ha-er- m--’------- --tsani-ne-y Y__________ m______ y__ h___________ Y-r-k-a-e-y m-k-r-m y-n h-t-a-i-n-r- ------------------------------------ Yerekhanery mak’rum yen hetsanivnery
L’àvia rega les flors. Տա---- ------է--աղ-կ--ր-: Տ_____ ջ____ է ծ_________ Տ-տ-կ- ջ-ո-մ է ծ-ղ-կ-ե-ը- ------------------------- Տատիկը ջրում է ծաղիկները: 0
Tatik--j--m-e--s--h--n--y T_____ j___ e t__________ T-t-k- j-u- e t-a-h-k-e-y ------------------------- Tatiky jrum e tsaghiknery
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Ե--խա-ե-ը -ավաքում-են -ա--ա--ն---ն--կ-: Ե________ հ_______ ե_ մ_______ ս_______ Ե-ե-ա-ե-ը հ-վ-ք-ւ- ե- մ-ն-ա-ա- ս-ն-ա-ը- --------------------------------------- Երեխաները հավաքում են մանկական սենյակը: 0
Ye-ek---ery-------u---en --nkakan-s-ny-ky Y__________ h_______ y__ m_______ s______ Y-r-k-a-e-y h-v-k-u- y-n m-n-a-a- s-n-a-y ----------------------------------------- Yerekhanery havak’um yen mankakan senyaky
El meu marit ordena el seu escriptori. Ա--ւս-նս--ավաքու--է-իր --ա---ան-: Ա_______ հ_______ է ի_ գ_________ Ա-ո-ս-ն- հ-վ-ք-ւ- է ի- գ-ա-ե-ա-ը- --------------------------------- Ամուսինս հավաքում է իր գրասեղանը: 0
A-u--ns---va-’-- --ir-g--------y A______ h_______ e i_ g_________ A-u-i-s h-v-k-u- e i- g-a-e-h-n- -------------------------------- Amusins havak’um e ir graseghany
(Jo) poso la roba a la rentadora. Ես դնո-մ եմ հա--------վա-քի մ---նայի մե-: Ե_ դ____ ե_ հ_______ լ_____ մ_______ մ___ Ե- դ-ո-մ ե- հ-գ-ւ-տ- լ-ա-ք- մ-ք-ն-յ- մ-ջ- ----------------------------------------- Ես դնում եմ հագուստը լվացքի մեքենայի մեջ: 0
Yes --u- -em --g---y l-a-s--’i mek--en----mej Y__ d___ y__ h______ l________ m_________ m__ Y-s d-u- y-m h-g-s-y l-a-s-k-i m-k-y-n-y- m-j --------------------------------------------- Yes dnum yem hagusty lvats’k’i mek’yenayi mej
(Jo) estenc la roba. Ես կա-ու--ե- -վա-ք-: Ե_ կ_____ ե_ լ______ Ե- կ-խ-ւ- ե- լ-ա-ք-: -------------------- Ես կախում եմ լվացքը: 0
Ye- ---h---yem-l----’k’y Y__ k_____ y__ l________ Y-s k-k-u- y-m l-a-s-k-y ------------------------ Yes kakhum yem lvats’k’y
(Jo) planxo la roba. Ե- ա-դու--ւմ-ե----գ---տը: Ե_ ա________ ե_ հ________ Ե- ա-դ-ւ-ո-մ ե- հ-գ-ւ-տ-: ------------------------- Ես արդուկում եմ հագուստը: 0
Y---ar---um-y-m-h-gusty Y__ a______ y__ h______ Y-s a-d-k-m y-m h-g-s-y ----------------------- Yes ardukum yem hagusty
Les finestres estan brutes. Լո---մ-ւտ---- -ե--ո- --: Լ____________ կ_____ ե__ Լ-ւ-ա-ո-տ-ե-ը կ-ղ-ո- ե-: ------------------------ Լուսամուտները կեղտոտ են: 0
L----u-n-ry -e----t yen L__________ k______ y__ L-s-m-t-e-y k-g-t-t y-n ----------------------- Lusamutnery keghtot yen
El terra està brut. Հ-տ------ղ-ո- -: Հ_____ կ_____ է_ Հ-տ-կ- կ-ղ-ո- է- ---------------- Հատակը կեղտոտ է: 0
H-tak- ke-hto- e H_____ k______ e H-t-k- k-g-t-t e ---------------- Hataky keghtot e
La vaixella és bruta. Ս-ասք- -ե---տ -: Ս_____ կ_____ է_ Ս-ա-ք- կ-ղ-ո- է- ---------------- Սպասքը կեղտոտ է: 0
Spask’--kegh--t-e S______ k______ e S-a-k-y k-g-t-t e ----------------- Spask’y keghtot e
Qui neteja les finestres? Ո-վ-է-մ-քրու- լ-ւսամո------: Ո__ է մ______ լ_____________ Ո-վ է մ-ք-ո-մ լ-ւ-ա-ո-տ-ե-ը- ---------------------------- Ո՞վ է մաքրում լուսամուտները: 0
VO-v --mak’--m -usam-t--ry V___ e m______ l__________ V-՞- e m-k-r-m l-s-m-t-e-y -------------------------- VO՞v e mak’rum lusamutnery
Qui passa l’aspiradora? Ո՞վ-- մաք-ո---փո-եծ-իչով: Ո__ է մ______ փ__________ Ո-վ է մ-ք-ո-մ փ-շ-ծ-ի-ո-: ------------------------- Ո՞վ է մաքրում փոշեծծիչով: 0
V-՞- ----k-r-m ----sh----sic-’ov V___ e m______ p________________ V-՞- e m-k-r-m p-v-s-e-s-s-c-’-v -------------------------------- VO՞v e mak’rum p’voshetstsich’ov
Qui renta la vaixella? Ո՞--է --ա-ո-մ--պա--ը: Ո__ է լ______ ս______ Ո-վ է լ-ա-ո-մ ս-ա-ք-: --------------------- Ո՞վ է լվանում սպասքը: 0
VO՞- e-----um---as-’y V___ e l_____ s______ V-՞- e l-a-u- s-a-k-y --------------------- VO՞v e lvanum spask’y

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!