Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ky Үй тазалоо

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [он сегиз]

18 [on segiz]

Үй тазалоо

Üy tazaloo

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Avui és dissabte. Б-гү- ----е-би. Б____ - и______ Б-г-н - и-е-б-. --------------- Бүгүн - ишемби. 0
B--ün - -ş----. B____ - i______ B-g-n - i-e-b-. --------------- Bügün - işembi.
Avui tenim temps. Би--- б-гүн----к----а-. Б____ б____ у_____ б___ Б-з-е б-г-н у-а-ы- б-р- ----------------------- Бизде бүгүн убакыт бар. 0
B-z-e -ü-ü----------ar. B____ b____ u_____ b___ B-z-e b-g-n u-a-ı- b-r- ----------------------- Bizde bügün ubakıt bar.
Avui netegem l’apartament. Бүгүн---т-р-и та-алап-ж------. Б____ б______ т______ ж_______ Б-г-н б-т-р-и т-з-л-п ж-т-б-з- ------------------------------ Бүгүн батирди тазалап жатабыз. 0
Büg-- -ati--i -a-a-ap-j-ta--z. B____ b______ t______ j_______ B-g-n b-t-r-i t-z-l-p j-t-b-z- ------------------------------ Bügün batirdi tazalap jatabız.
Jo netejo la cambra de bany. М-н --н-а---та---а--ж-та-ын. М__ в______ т______ ж_______ М-н в-н-а-ы т-з-л-п ж-т-м-н- ---------------------------- Мен ваннаны тазалап жатамын. 0
Me--va-------a-ala- --ta---. M__ v______ t______ j_______ M-n v-n-a-ı t-z-l-p j-t-m-n- ---------------------------- Men vannanı tazalap jatamın.
El meu marit renta el cotxe. Ж-лдо--м ав-----а-ж----жа-а-. Ж_______ а_______ ж___ ж_____ Ж-л-о-у- а-т-у-а- ж-у- ж-т-т- ----------------------------- Жолдошум автоунаа жууп жатат. 0
Jo-d--um---to-naa------j--a-. J_______ a_______ j___ j_____ J-l-o-u- a-t-u-a- j-u- j-t-t- ----------------------------- Joldoşum avtounaa juup jatat.
Els nens netegen les bicicletes. Б--д-р---л-с--едде----тазалап -атыша-. Б_____ в_____________ т______ ж_______ Б-л-а- в-л-с-п-д-е-д- т-з-л-п ж-т-ш-т- -------------------------------------- Балдар велосипеддерди тазалап жатышат. 0
B--dar-v--------de--- ---alap--a-----. B_____ v_____________ t______ j_______ B-l-a- v-l-s-p-d-e-d- t-z-l-p j-t-ş-t- -------------------------------------- Baldar velosipedderdi tazalap jatışat.
L’àvia rega les flors. Ч-ң-эне--үл-ө--ү с--а--п ---а-. Ч__ э__ г_______ с______ ж_____ Ч-ң э-е г-л-ө-д- с-г-р-п ж-т-т- ------------------------------- Чоң эне гүлдөрдү сугарып жатат. 0
Çoŋ en- ---d--d--s---r-- j-t-t. Ç__ e__ g_______ s______ j_____ Ç-ŋ e-e g-l-ö-d- s-g-r-p j-t-t- ------------------------------- Çoŋ ene güldördü sugarıp jatat.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Балда---а-д-- бө-м--үн ---н-п-ж-тыша-. Б_____ б_____ б_______ ж_____ ж_______ Б-л-а- б-л-а- б-л-ө-ү- ж-й-а- ж-т-ш-т- -------------------------------------- Балдар балдар бөлмөсүн жыйнап жатышат. 0
Ba--a- -al--r----mö--- jıy-ap ja---at. B_____ b_____ b_______ j_____ j_______ B-l-a- b-l-a- b-l-ö-ü- j-y-a- j-t-ş-t- -------------------------------------- Baldar baldar bölmösün jıynap jatışat.
El meu marit ordena el seu escriptori. Ж-лд-ш-- -т-л-н -----а- -а---. Ж_______ с_____ т______ ж_____ Ж-л-о-у- с-о-у- т-з-л-п ж-т-т- ------------------------------ Жолдошум столун тазалап жатат. 0
Jold--u--stolun-t---la---atat. J_______ s_____ t______ j_____ J-l-o-u- s-o-u- t-z-l-p j-t-t- ------------------------------ Joldoşum stolun tazalap jatat.
(Jo) poso la roba a la rentadora. М-- -ир-жуу--ч-маш---га к--л-рди с---п--------. М__ к__ ж_____ м_______ к_______ с____ ж_______ М-н к-р ж-у-у- м-ш-н-г- к-р-е-д- с-л-п ж-т-м-н- ----------------------------------------------- Мен кир жуугуч машинага кирлерди салып жатамын. 0
Me----- ------ m-şinag--k--l------alıp --tam--. M__ k__ j_____ m_______ k_______ s____ j_______ M-n k-r j-u-u- m-ş-n-g- k-r-e-d- s-l-p j-t-m-n- ----------------------------------------------- Men kir juuguç maşinaga kirlerdi salıp jatamın.
(Jo) estenc la roba. Мен----лерд--ж-й-- ж-та-ы-. М__ к_______ ж____ ж_______ М-н к-р-е-д- ж-й-п ж-т-м-н- --------------------------- Мен кирлерди жайып жатамын. 0
M-- ---l-rdi--a-ı--j--a---. M__ k_______ j____ j_______ M-n k-r-e-d- j-y-p j-t-m-n- --------------------------- Men kirlerdi jayıp jatamın.
(Jo) planxo la roba. М-- к-рлер---------йм. М__ к_______ ү________ М-н к-р-е-д- ү-ү-т-й-. ---------------------- Мен кирлерди үтүктөйм. 0
M----i-l-rd---tükt--m. M__ k_______ ü________ M-n k-r-e-d- ü-ü-t-y-. ---------------------- Men kirlerdi ütüktöym.
Les finestres estan brutes. Т--е--л---кир. Т________ к___ Т-р-з-л-р к-р- -------------- Терезелер кир. 0
Tere---er ki-. T________ k___ T-r-z-l-r k-r- -------------- Terezeler kir.
El terra està brut. По- к--. П__ к___ П-л к-р- -------- Пол кир. 0
Po--k--. P__ k___ P-l k-r- -------- Pol kir.
La vaixella és bruta. И-ишт-р---р. И______ к___ И-и-т-р к-р- ------------ Идиштер кир. 0
İ-iş-e---ir. İ______ k___ İ-i-t-r k-r- ------------ İdişter kir.
Qui neteja les finestres? Т-ре------и -им -а-алайт? Т__________ к__ т________ Т-р-з-л-р-и к-м т-з-л-й-? ------------------------- Терезелерди ким тазалайт? 0
T-reze-er-i-ki- ta-alayt? T__________ k__ t________ T-r-z-l-r-i k-m t-z-l-y-? ------------------------- Terezelerdi kim tazalayt?
Qui passa l’aspiradora? Чаң-- --м -ор------а? Ч____ к__ с__________ Ч-ң-ы к-м с-р-у-у-д-? --------------------- Чаңды ким сордурууда? 0
Çaŋ-- k-m--ordu----a? Ç____ k__ s__________ Ç-ŋ-ı k-m s-r-u-u-d-? --------------------- Çaŋdı kim sorduruuda?
Qui renta la vaixella? К-м --иш---уп ж--а-? К__ и___ ж___ ж_____ К-м и-и- ж-у- ж-т-т- -------------------- Ким идиш жууп жатат? 0
Kim---i- juu- j--a-? K__ i___ j___ j_____ K-m i-i- j-u- j-t-t- -------------------- Kim idiş juup jatat?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kirguís (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!