Manual de conversa

ca Fer neteja   »   ku Paqijiya malê.

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [hejdeh]

Paqijiya malê.

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Avui és dissabte. Îro -em---. Î__ ş______ Î-o ş-m-y-. ----------- Îro şemiye. 0
Avui tenim temps. Î-o w--tê -e -e--. Î__ w____ m_ h____ Î-o w-x-ê m- h-y-. ------------------ Îro wextê me heye. 0
Avui netegem l’apartament. Em-----o m--- pa-ij--ik--. E_ ê î__ m___ p____ b_____ E- ê î-o m-l- p-q-j b-k-n- -------------------------- Em ê îro malê paqij bikin. 0
Jo netejo la cambra de bany. Ez --rş--ê-paq-- --k-m. E_ s______ p____ d_____ E- s-r-o-ê p-q-j d-k-m- ----------------------- Ez serşokê paqij dikim. 0
El meu marit renta el cotxe. Mê-- m-n--i------ê--iş-. M___ m__ t________ d____ M-r- m-n t-r-m-ê-ê d-ş-. ------------------------ Mêrê min tirimpêlê dişo. 0
Els nens netegen les bicicletes. Za--k d--er-a- -a-ij d-kin. Z____ d_______ p____ d_____ Z-r-k d-ç-r-a- p-q-j d-k-n- --------------------------- Zarok duçerxan paqij dikin. 0
L’àvia rega les flors. D--î---ul-l-a- av--i-e. D____ k_______ a_ d____ D-p-r k-l-l-a- a- d-d-. ----------------------- Dapîr kulîlkan av dide. 0
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Z-rok---e---zar--an-b--h-v -ik-n. Z____ o____ z______ b_____ d_____ Z-r-k o-e-a z-r-k-n b-r-e- d-k-n- --------------------------------- Zarok odeya zarokan berhev dikin. 0
El meu marit ordena el seu escriptori. Mêr--min --s-y- x-b----berhe- di-e. M___ m__ m_____ x_____ b_____ d____ M-r- m-n m-s-y- x-b-t- b-r-e- d-k-. ----------------------------------- Mêrê min maseya xebatê berhev dike. 0
(Jo) poso la roba a la rentadora. Ez c-lan -----------şo-ê. E_ c____ d______ c_______ E- c-l-n d-ê-i-e c-l-o-ê- ------------------------- Ez cilan diêxime cilşokê. 0
(Jo) estenc la roba. Ez -il-n-d--a-i-î-i-. E_ c____ d___________ E- c-l-n d-d-l-q-n-m- --------------------- Ez cilan didaliqînim. 0
(Jo) planxo la roba. Ez-ci--n-di--va-dîni-. E_ c____ d____________ E- c-l-n d-t-v-n-î-i-. ---------------------- Ez cilan ditivandînim. 0
Les finestres estan brutes. C-m-qirê-î ne. C__ q_____ n__ C-m q-r-j- n-. -------------- Cam qirêjî ne. 0
El terra està brut. Er-----ê-- -e. E__ q_____ y__ E-d q-r-j- y-. -------------- Erd qirêjî ye. 0
La vaixella és bruta. T-x----mitb--ê q---jî ye. T_____ m______ q_____ y__ T-x-m- m-t-a-ê q-r-j- y-. ------------------------- Taxima mitbaxê qirêjî ye. 0
Qui neteja les finestres? Kî -ama- -a--j d---? K_ c____ p____ d____ K- c-m-n p-q-j d-k-? -------------------- Kî caman paqij dike? 0
Qui passa l’aspiradora? K--di-ale? K_ d______ K- d-m-l-? ---------- Kî dimale? 0
Qui renta la vaixella? Kî-f--a--n ----? K_ f______ d____ K- f-r-q-n d-ş-? ---------------- Kî firaqan dişo? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 kurd (Kurmanji) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!