Manual de conversa

ca Fer neteja   »   mk Чистење на куќата

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [осумнаесет]

18 [osoomnayesyet]

Чистење на куќата

Chistyeњye na kookjata

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Avui és dissabte. Д-не- - са---а. Д____ е с______ Д-н-с е с-б-т-. --------------- Денес е сабота. 0
Dy---e- y--s-bot-. D______ y_ s______ D-e-y-s y- s-b-t-. ------------------ Dyenyes ye sabota.
Avui tenim temps. Ден-с-н-- --а-е вр-ме. Д____ н__ и____ в_____ Д-н-с н-е и-а-е в-е-е- ---------------------- Денес ние имаме време. 0
Dye-y---n-ye--ma-y--v----y-. D______ n___ i_____ v_______ D-e-y-s n-y- i-a-y- v-y-m-e- ---------------------------- Dyenyes niye imamye vryemye.
Avui netegem l’apartament. Д---с---- ќе-го---ст--е -та-о-. Д____ н__ ќ_ г_ ч______ с______ Д-н-с н-е ќ- г- ч-с-и-е с-а-о-. ------------------------------- Денес ние ќе го чистиме станот. 0
Dye-y-s----e--jy- gu---hi-t---- st--ot. D______ n___ k___ g__ c________ s______ D-e-y-s n-y- k-y- g-o c-i-t-m-e s-a-o-. --------------------------------------- Dyenyes niye kjye guo chistimye stanot.
Jo netejo la cambra de bany. Ј-с ј- ---там-ба-ат-. Ј__ ј_ ч_____ б______ Ј-с ј- ч-с-а- б-њ-т-. --------------------- Јас ја чистам бањата. 0
Јa---a -his-am-----ta. Ј__ ј_ c______ b______ Ј-s ј- c-i-t-m b-њ-t-. ---------------------- Јas јa chistam baњata.
El meu marit renta el cotxe. Мажот -и--а---е --л--а. М____ м_ ј_ м__ к______ М-ж-т м- ј- м-е к-л-т-. ----------------------- Мажот ми ја мие колата. 0
Maʐ-t m- -- --------at-. M____ m_ ј_ m___ k______ M-ʐ-t m- ј- m-y- k-l-t-. ------------------------ Maʐot mi јa miye kolata.
Els nens netegen les bicicletes. Децат- г---ист-- вело--пе--те. Д_____ г_ ч_____ в____________ Д-ц-т- г- ч-с-а- в-л-с-п-д-т-. ------------------------------ Децата ги чистат велосипедите. 0
Dy-t-at- g-i -hi--a--vyel-s-pye--ty-. D_______ g__ c______ v_______________ D-e-z-t- g-i c-i-t-t v-e-o-i-y-d-t-e- ------------------------------------- Dyetzata gui chistat vyelosipyeditye.
L’àvia rega les flors. Баба ги ----в--------а-а. Б___ г_ п_____ ц_________ Б-б- г- п-л-в- ц-е-и-а-а- ------------------------- Баба ги полева цвеќињата. 0
B-ba -u- --ly--a-t----k-iњ--a. B___ g__ p______ t____________ B-b- g-i p-l-e-a t-v-e-j-њ-t-. ------------------------------ Baba gui polyeva tzvyekjiњata.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Д--ат- -а --с-р-в--- д-тс--т- --б-. Д_____ ј_ р_________ д_______ с____ Д-ц-т- ј- р-с-р-в-а- д-т-к-т- с-б-. ----------------------------------- Децата ја раскреваат детската соба. 0
Dye-zat- ј- -a-kr-evaat --e--k-----oba. D_______ ј_ r__________ d________ s____ D-e-z-t- ј- r-s-r-e-a-t d-e-s-a-a s-b-. --------------------------------------- Dyetzata јa raskryevaat dyetskata soba.
El meu marit ordena el seu escriptori. М--от ми -- -а-----а не-о---- р----на-маса. М____ м_ ј_ р_______ н_______ р______ м____ М-ж-т м- ј- р-с-р-в- н-г-в-т- р-б-т-а м-с-. ------------------------------------------- Мажот ми ја раскрева неговата работна маса. 0
Ma-o- mi -a-----r--va--yeg--v--- ---ot-a ----. M____ m_ ј_ r________ n_________ r______ m____ M-ʐ-t m- ј- r-s-r-e-a n-e-u-v-t- r-b-t-a m-s-. ---------------------------------------------- Maʐot mi јa raskryeva nyeguovata rabotna masa.
(Jo) poso la roba a la rentadora. Јас -и--т-----а---т--- в--м--и--т- за пе-ење-ал-шта. Ј__ г_ с_____ а_______ в_ м_______ з_ п_____ а______ Ј-с г- с-а-а- а-и-т-т- в- м-ш-н-т- з- п-р-њ- а-и-т-. ---------------------------------------------------- Јас ги ставам алиштата во машината за перење алишта. 0
Ј---gu- -t--am al-sh---a -o ---h-n-ta -a p-e---њ-------hta. Ј__ g__ s_____ a________ v_ m________ z_ p________ a_______ Ј-s g-i s-a-a- a-i-h-a-a v- m-s-i-a-a z- p-e-y-њ-e a-i-h-a- ----------------------------------------------------------- Јas gui stavam alishtata vo mashinata za pyeryeњye alishta.
(Jo) estenc la roba. Ј----и з-ка--в-- ---штат-. Ј__ г_ з________ а________ Ј-с г- з-к-ч-в-м а-и-т-т-. -------------------------- Јас ги закачувам алиштата. 0
Ј----u--z-ka-ho---- ------a-a. Ј__ g__ z__________ a_________ Ј-s g-i z-k-c-o-v-m a-i-h-a-a- ------------------------------ Јas gui zakachoovam alishtata.
(Jo) planxo la roba. Ј-с-г--пе-лам--л-ш---а. Ј__ г_ п_____ а________ Ј-с г- п-г-а- а-и-т-т-. ----------------------- Јас ги пеглам алиштата. 0
Јas-g-- p--g-la- -l----a--. Ј__ g__ p_______ a_________ Ј-s g-i p-e-u-a- a-i-h-a-a- --------------------------- Јas gui pyegulam alishtata.
Les finestres estan brutes. Проз-рците-се----а----и. П_________ с_ и_________ П-о-о-ц-т- с- и-в-л-а-и- ------------------------ Прозорците се извалкани. 0
P--zor--i-----ye--zva-k---. P___________ s__ i_________ P-o-o-t-i-y- s-e i-v-l-a-i- --------------------------- Prozortzitye sye izvalkani.
El terra està brut. П--от-- ---ал-ан. П____ е и________ П-д-т е и-в-л-а-. ----------------- Подот е извалкан. 0
P-----ye izval-a-. P____ y_ i________ P-d-t y- i-v-l-a-. ------------------ Podot ye izvalkan.
La vaixella és bruta. Садо-ит- се -з-алкани. С_______ с_ и_________ С-д-в-т- с- и-в-л-а-и- ---------------------- Садовите се извалкани. 0
Sado----- s----z---k-ni. S________ s__ i_________ S-d-v-t-e s-e i-v-l-a-i- ------------------------ Sadovitye sye izvalkani.
Qui neteja les finestres? К-- ---чис-и--розор--т-? К__ г_ ч____ п__________ К-ј г- ч-с-и п-о-о-ц-т-? ------------------------ Кој ги чисти прозорците? 0
K-ј gu--ch--t- --ozo-t-itye? K__ g__ c_____ p____________ K-ј g-i c-i-t- p-o-o-t-i-y-? ---------------------------- Koј gui chisti prozortzitye?
Qui passa l’aspiradora? Ко- в-му-ува -р-шин-? К__ в_______ п_______ К-ј в-м-к-в- п-а-и-а- --------------------- Кој всмукува прашина? 0
Ko- --m--koova----sh-na? K__ v_________ p________ K-ј v-m-o-o-v- p-a-h-n-? ------------------------ Koј vsmookoova prashina?
Qui renta la vaixella? Ко- -и---- с-д--и--? К__ г_ м__ с________ К-ј г- м-е с-д-в-т-? -------------------- Кој ги мие садовите? 0
K-ј-g-i mi-e---d----ye? K__ g__ m___ s_________ K-ј g-i m-y- s-d-v-t-e- ----------------------- Koј gui miye sadovitye?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!