Manual de conversa

ca Conversa 3   »   kk Қысқа әңгіме 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [жиырма екі]

22 [jïırma eki]

Қысқа әңгіме 3

Qısqa äñgime 3

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Fuma vostè? Т---кі-ш--ес-з --? Т_____ ш______ б__ Т-м-к- ш-г-с-з б-? ------------------ Темекі шегесіз бе? 0
T-meki -e--siz-be? T_____ ş______ b__ T-m-k- ş-g-s-z b-? ------------------ Temeki şegesiz be?
Abans, sí. Б---- ш-к-енмі-. Б____ ш_________ Б-р-н ш-к-е-м-н- ---------------- Бұрын шеккенмін. 0
Bu-ı--şekk-n-i-. B____ ş_________ B-r-n ş-k-e-m-n- ---------------- Burın şekkenmin.
Però ara ja no fumo. Б-рақ----і- -екп-й-ін. Б____ қ____ ш_________ Б-р-қ қ-з-р ш-к-е-м-н- ---------------------- Бірақ қазір шекпеймін. 0
B-r-- -azi- ş-kpey--n. B____ q____ ş_________ B-r-q q-z-r ş-k-e-m-n- ---------------------- Biraq qazir şekpeymin.
Li importa si fumo? Те-ек--ш-ксем-----с--е---сіз -е? Т_____ ш______ қ____ е______ б__ Т-м-к- ш-к-е-, қ-р-ы е-е-с-з б-? -------------------------------- Темекі шексем, қарсы емессіз бе? 0
Tem-k- şe-s----qa-s- eme-s-z -e? T_____ ş______ q____ e______ b__ T-m-k- ş-k-e-, q-r-ı e-e-s-z b-? -------------------------------- Temeki şeksem, qarsı emessiz be?
No, no gens. Мүлд---а-с- е--с---. М____ қ____ е_______ М-л-е қ-р-ы е-е-п-н- -------------------- Мүлде қарсы емеспін. 0
Mü----q-rsı--mesp--. M____ q____ e_______ M-l-e q-r-ı e-e-p-n- -------------------- Mülde qarsı emespin.
No em molesta pas. М-ға--ол кед-р-- е---. М____ о_ к______ е____ М-ғ-н о- к-д-р-і е-е-. ---------------------- Маған ол кедергі емес. 0
Mağa- -l --d-r-i-em--. M____ o_ k______ e____ M-ğ-n o- k-d-r-i e-e-. ---------------------- Mağan ol kedergi emes.
Que vol res de beure? Бі---ңе-іше-----е? Б______ і_____ б__ Б-р-е-е і-е-і- б-? ------------------ Бірдеңе ішесіз бе? 0
B-r----------z---? B______ i_____ b__ B-r-e-e i-e-i- b-? ------------------ Birdeñe işesiz be?
Un conyac? К-ньяк--а? К_____ п__ К-н-я- п-? ---------- Коньяк па? 0
K---a- --? K_____ p__ K-n-a- p-? ---------- Konyak pa?
No, més aviat una cervesa. Ж-----ыр--д---сыр-қ. Ж___ с___ д_________ Ж-қ- с-р- д-р-с-р-қ- -------------------- Жоқ, сыра дұрысырақ. 0
J-q---ıra -ur-sı-a-. J___ s___ d_________ J-q- s-r- d-r-s-r-q- -------------------- Joq, sıra durısıraq.
Que viatja molt vostè? Көп с----тт-й-ыз ба? К__ с___________ б__ К-п с-я-а-т-й-ы- б-? -------------------- Көп саяхаттайсыз ба? 0
Kö--sayax-tt-ys-z -a? K__ s____________ b__ K-p s-y-x-t-a-s-z b-? --------------------- Köp sayaxattaysız ba?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. И-,---б-не--ск-рлік--ап-р--н. И__ к_____ і_______ с________ И-, к-б-н- і-к-р-і- с-п-р-е-. ----------------------------- Ия, көбіне іскерлік сапармен. 0
Ïy-- kö-in- i-k-rlik-------e-. Ï___ k_____ i_______ s________ Ï-a- k-b-n- i-k-r-i- s-p-r-e-. ------------------------------ Ïya, köbine iskerlik saparmen.
Però ara fem vacances. Бі-а- -----аз-р -ұ--а ---а-ыст--ыз. Б____ б__ қ____ м____ д____________ Б-р-қ б-з қ-з-р м-н-а д-м-л-с-а-ы-. ----------------------------------- Бірақ біз қазір мұнда демалыстамыз. 0
Biraq bi--q-z---m--da---m-lıs--m--. B____ b__ q____ m____ d____________ B-r-q b-z q-z-r m-n-a d-m-l-s-a-ı-. ----------------------------------- Biraq biz qazir munda demalıstamız.
Quina calor! К-н қандай--ст-қ! К__ қ_____ ы_____ К-н қ-н-а- ы-т-қ- ----------------- Күн қандай ыстық! 0
K-- -anday-ı-tıq! K__ q_____ ı_____ K-n q-n-a- ı-t-q- ----------------- Kün qanday ıstıq!
Sí, avui fa molta calor. И----үгі- ------а д---с-ық. И__ б____ ш______ д_ ы_____ И-, б-г-н ш-н-н-а д- ы-т-қ- --------------------------- Ия, бүгін шынында да ыстық. 0
Ï--, bü-in--ının-a--a -----. Ï___ b____ ş______ d_ ı_____ Ï-a- b-g-n ş-n-n-a d- ı-t-q- ---------------------------- Ïya, bügin şınında da ıstıq.
Anem al balcó. Бал--нға -ығ---қ. Б_______ ш_______ Б-л-о-ғ- ш-ғ-й-қ- ----------------- Балконға шығайық. 0
B-l--nğ- ş--ay-q. B_______ ş_______ B-l-o-ğ- ş-ğ-y-q- ----------------- Balkonğa şığayıq.
Demà hi haurà una festa. Е-те- о---ж-----сауы- к-ші б-лады. Е____ о__ ж____ с____ к___ б______ Е-т-ң о-ы ж-р-е с-у-қ к-ш- б-л-д-. ---------------------------------- Ертең осы жерде сауық кеші болады. 0
E-teñ-o-----r-e saw-q----i----a-ı. E____ o__ j____ s____ k___ b______ E-t-ñ o-ı j-r-e s-w-q k-ş- b-l-d-. ---------------------------------- Erteñ osı jerde sawıq keşi boladı.
Que vol venir també? Сіз -е к----і---е? С__ д_ к______ б__ С-з д- к-л-с-з б-? ------------------ Сіз де келесіз бе? 0
S-z-de--elesi- be? S__ d_ k______ b__ S-z d- k-l-s-z b-? ------------------ Siz de kelesiz be?
Sí, també hi som convidats. И----і--- -е-ша-ы-ды. И__ б____ д_ ш_______ И-, б-з-і д- ш-қ-р-ы- --------------------- Ия, бізді де шақырды. 0
Ï-a, b---i -- -aq-rdı. Ï___ b____ d_ ş_______ Ï-a- b-z-i d- ş-q-r-ı- ---------------------- Ïya, bizdi de şaqırdı.

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!