Manual de conversa

ca Conversa 3   »   eo Konversacieto 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [dudek du]

Konversacieto 3

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Fuma vostè? Ĉ- -i-f---s? Ĉ_ v_ f_____ Ĉ- v- f-m-s- ------------ Ĉu vi fumas? 0
Abans, sí. M----- f-mi-. M_ i__ f_____ M- i-m f-m-s- ------------- Mi iam fumis. 0
Però ara ja no fumo. S----un-m- -e---u-----s. S__ n__ m_ n_ p__ f_____ S-d n-n m- n- p-u f-m-s- ------------------------ Sed nun mi ne plu fumas. 0
Li importa si fumo? Ĉ- ĝ-nas-vi- ---mi -um--? Ĉ_ ĝ____ v__ s_ m_ f_____ Ĉ- ĝ-n-s v-n s- m- f-m-s- ------------------------- Ĉu ĝenas vin se mi fumas? 0
No, no gens. N-- t--e-n-. N__ t___ n__ N-, t-t- n-. ------------ Ne, tute ne. 0
No em molesta pas. Ti- ne ĝ--a---in. T__ n_ ĝ____ m___ T-o n- ĝ-n-s m-n- ----------------- Tio ne ĝenas min. 0
Que vol res de beure? Ĉ- -- ŝ-tus-tr-n-- i-n? Ĉ_ v_ ŝ____ t_____ i___ Ĉ- v- ŝ-t-s t-i-k- i-n- ----------------------- Ĉu vi ŝatus trinki ion? 0
Un conyac? Ĉu---nj-ko-? Ĉ_ k________ Ĉ- k-n-a-o-? ------------ Ĉu konjakon? 0
No, més aviat una cervesa. Ne,--re-e-eb-e b---on. N__ p_________ b______ N-, p-e-e-e-l- b-e-o-. ---------------------- Ne, prefereble bieron. 0
Que viatja molt vostè? Ĉu -i-mul-- -o-a--s? Ĉ_ v_ m____ v_______ Ĉ- v- m-l-e v-j-ĝ-s- -------------------- Ĉu vi multe vojaĝas? 0
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Jes, p-ejo-te-----s-----c-- voja-o-. J___ p_______ e____ n______ v_______ J-s- p-e-o-t- e-t-s n-g-c-j v-j-ĝ-j- ------------------------------------ Jes, plejofte estas negocaj vojaĝoj. 0
Però ara fem vacances. S-- n--n-n -e---- -i--i-. S__ n_ n__ f_____ ĉ______ S-d n- n-n f-r-a- ĉ---i-. ------------------------- Sed ni nun ferias ĉi-tie. 0
Quina calor! K-- --r-e-o! K__ v_______ K-a v-r-e-o- ------------ Kia varmego! 0
Sí, avui fa molta calor. J--,----ia--ve---va-m----. J___ h_____ v___ v________ J-s- h-d-a- v-r- v-r-e-a-. -------------------------- Jes, hodiaŭ vere varmegas. 0
Anem al balcó. N--ir- s---l- -al-o--n. N_ i__ s__ l_ b________ N- i-u s-r l- b-l-o-o-. ----------------------- Ni iru sur la balkonon. 0
Demà hi haurà una festa. M---a- --t-- f--to ---tie. M_____ e____ f____ ĉ______ M-r-a- e-t-s f-s-o ĉ---i-. -------------------------- Morgaŭ estos festo ĉi-tie. 0
Que vol venir també? Ĉu a------i--enos? Ĉ_ a____ v_ v_____ Ĉ- a-k-ŭ v- v-n-s- ------------------ Ĉu ankaŭ vi venos? 0
Sí, també hi som convidats. J----a--aŭ--i -s-a--i----i-aj. J___ a____ n_ e____ i_________ J-s- a-k-ŭ n- e-t-s i-v-t-t-j- ------------------------------ Jes, ankaŭ ni estas invititaj. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!