Manual de conversa

ca Conversa 3   »   nn Småprat 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [tjueto / to og tjue]

Småprat 3

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Fuma vostè? Røykj-- du? R______ d__ R-y-j-r d-? ----------- Røykjer du? 0
Abans, sí. Eg-g-orde-de--før. E_ g_____ d__ f___ E- g-o-d- d-t f-r- ------------------ Eg gjorde det før. 0
Però ara ja no fumo. Men eg------er i--je-no-le-ger. M__ e_ r______ i____ n_ l______ M-n e- r-y-j-r i-k-e n- l-n-e-. ------------------------------- Men eg røykjer ikkje no lenger. 0
Li importa si fumo? Fo------ar --t d-g-a- eg --yk---? F_________ d__ d__ a_ e_ r_______ F-r-t-r-a- d-t d-g a- e- r-y-j-r- --------------------------------- Forstyrrar det deg at eg røykjer? 0
No, no gens. N-----------t --k-e. N__ d__ s____ i_____ N-i d-, s-e-t i-k-e- -------------------- Nei då, slett ikkje. 0
No em molesta pas. De---or---r--r meg--kkj-. D__ f_________ m__ i_____ D-t f-r-t-r-a- m-g i-k-e- ------------------------- Det forstyrrar meg ikkje. 0
Que vol res de beure? V-l------ ------ d-i--e? V__ d_ h_ n___ å d______ V-l d- h- n-k- å d-i-k-? ------------------------ Vil du ha noko å drikke? 0
Un conyac? Ein-k-n-a-k? E__ k_______ E-n k-n-a-k- ------------ Ein konjakk? 0
No, més aviat una cervesa. Nei-----te---el----ein --. N___ e_ t__ h_____ e__ ø__ N-i- e- t-k h-l-e- e-n ø-. -------------------------- Nei, eg tek heller ein øl. 0
Que viatja molt vostè? Rei-er--u--y-je? R_____ d_ m_____ R-i-e- d- m-k-e- ---------------- Reiser du mykje? 0
Sí, però són sobretot viatges de negocis. J-, d-t er--e-t-----et-i-g-r-is--. J__ d__ e_ m___ f_________________ J-, d-t e- m-s- f-r-e-n-n-s-e-s-r- ---------------------------------- Ja, det er mest forretningsreiser. 0
Però ara fem vacances. M-n--o -r vi-p---erie. M__ n_ e_ v_ p_ f_____ M-n n- e- v- p- f-r-e- ---------------------- Men no er vi på ferie. 0
Quina calor! S--v------et --! S_ v____ d__ e__ S- v-r-t d-t e-! ---------------- Så varmt det er! 0
Sí, avui fa molta calor. J-----dag-er --- v-r-e--g-va-mt. J__ i d__ e_ d__ v_______ v_____ J-, i d-g e- d-t v-r-e-e- v-r-t- -------------------------------- Ja, i dag er det verkeleg varmt. 0
Anem al balcó. La --s g---t p--balk--g-n. L_ o__ g_ u_ p_ b_________ L- o-s g- u- p- b-l-o-g-n- -------------------------- La oss gå ut på balkongen. 0
Demà hi haurà una festa. I ---g-n -r det-f--t -e-. I m_____ e_ d__ f___ h___ I m-r-o- e- d-t f-s- h-r- ------------------------- I morgon er det fest her. 0
Que vol venir també? Kjem--- ò-? K___ d_ ò__ K-e- d- ò-? ----------- Kjem de òg? 0
Sí, també hi som convidats. Ja,--i-er--n---er-e, vi òg. J__ v_ e_ i_________ v_ ò__ J-, v- e- i-v-t-r-e- v- ò-. --------------------------- Ja, vi er inviterte, vi òg. 0

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!