Manual de conversa

ca Conversa 3   »   ru Лёгкая беседа 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [двадцать два]

22 [dvadtsatʹ dva]

Лёгкая беседа 3

Lëgkaya beseda 3

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Fuma vostè? В- -у-и-е? В_ к______ В- к-р-т-? ---------- Вы курите? 0
Vy ku----? V_ k______ V- k-r-t-? ---------- Vy kurite?
Abans, sí. Раньш--да. Р_____ д__ Р-н-ш- д-. ---------- Раньше да. 0
Ra--sh----. R______ d__ R-n-s-e d-. ----------- Ranʹshe da.
Però ara ja no fumo. Но -е-ерь - -ол-ше -е--урю. Н_ т_____ я б_____ н_ к____ Н- т-п-р- я б-л-ш- н- к-р-. --------------------------- Но теперь я больше не курю. 0
No-tepe---y- ------e ne k--y-. N_ t_____ y_ b______ n_ k_____ N- t-p-r- y- b-l-s-e n- k-r-u- ------------------------------ No teperʹ ya bolʹshe ne kuryu.
Li importa si fumo? В- -е--озра-----, е-ли ---а---ю? В_ н_ в__________ е___ я з______ В- н- в-з-а-а-т-, е-л- я з-к-р-? -------------------------------- Вы не возражаете, если я закурю? 0
Vy--e-v-z-a---yet-- y-s-i ---zak--y-? V_ n_ v____________ y____ y_ z_______ V- n- v-z-a-h-y-t-, y-s-i y- z-k-r-u- ------------------------------------- Vy ne vozrazhayete, yesli ya zakuryu?
No, no gens. А--о---н---ет. А________ н___ А-с-л-т-о н-т- -------------- Абсолютно нет. 0
A-sol-ut-- ne-. A_________ n___ A-s-l-u-n- n-t- --------------- Absolyutno net.
No em molesta pas. Мн- эт- -е --меш---. М__ э__ н_ п________ М-е э-о н- п-м-ш-е-. -------------------- Мне это не помешает. 0
Mne-e-o ------es--y-t. M__ e__ n_ p__________ M-e e-o n- p-m-s-a-e-. ---------------------- Mne eto ne pomeshayet.
Que vol res de beure? В- чт--н-бу------т-? В_ ч_________ п_____ В- ч-о-н-б-д- п-ё-е- -------------------- Вы что-нибудь пьёте? 0
Vy----o--ib-dʹ----ë--? V_ c__________ p______ V- c-t---i-u-ʹ p-y-t-? ---------------------- Vy chto-nibudʹ pʹyëte?
Un conyac? К-нья-? К______ К-н-я-? ------- Коньяк? 0
K-nʹ-a-? K_______ K-n-y-k- -------- Konʹyak?
No, més aviat una cervesa. Н-т- --чше пив-. Н___ л____ п____ Н-т- л-ч-е п-в-. ---------------- Нет, лучше пиво. 0
Ne-,-l-c-sh--pivo. N___ l______ p____ N-t- l-c-s-e p-v-. ------------------ Net, luchshe pivo.
Que viatja molt vostè? Вы-мно-о п-теше--в-е-е? В_ м____ п_____________ В- м-о-о п-т-ш-с-в-е-е- ----------------------- Вы много путешествуете? 0
Vy m---o----es-es-vuye--? V_ m____ p_______________ V- m-o-o p-t-s-e-t-u-e-e- ------------------------- Vy mnogo puteshestvuyete?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. Д-,-в-б-ль--нс--- -луча-в--т- -ел-в-е---ез--и. Д__ в б__________ с______ э__ д______ п_______ Д-, в б-л-ш-н-т-е с-у-а-в э-о д-л-в-е п-е-д-и- ---------------------------------------------- Да, в большинстве случаев это деловые поездки. 0
Da- ---o--s--nst-- -l-c-ay-- ----de--v-y--p-y--d-i. D__ v b___________ s________ e__ d_______ p________ D-, v b-l-s-i-s-v- s-u-h-y-v e-o d-l-v-y- p-y-z-k-. --------------------------------------------------- Da, v bolʹshinstve sluchayev eto delovyye poyezdki.
Però ara fem vacances. Но-с----с----з-ес--в-о-пу---. Н_ с_____ м_ з____ в о_______ Н- с-й-а- м- з-е-ь в о-п-с-е- ----------------------------- Но сейчас мы здесь в отпуске. 0
N--s---h-- m--z-es- - o-p--k-. N_ s______ m_ z____ v o_______ N- s-y-h-s m- z-e-ʹ v o-p-s-e- ------------------------------ No seychas my zdesʹ v otpuske.
Quina calor! К-кая-ж--а! К____ ж____ К-к-я ж-р-! ----------- Какая жара! 0
Ka-a-a----ra! K_____ z_____ K-k-y- z-a-a- ------------- Kakaya zhara!
Sí, avui fa molta calor. Д-- се---н- де--тв---л--о--а-ко. Д__ с______ д____________ ж_____ Д-, с-г-д-я д-й-т-и-е-ь-о ж-р-о- -------------------------------- Да, сегодня действительно жарко. 0
D-- ---odnya---y-----el--o -har-o. D__ s_______ d____________ z______ D-, s-g-d-y- d-y-t-i-e-ʹ-o z-a-k-. ---------------------------------- Da, segodnya deystvitelʹno zharko.
Anem al balcó. Пойдём--а ---кон. П_____ н_ б______ П-й-ё- н- б-л-о-. ----------------- Пойдём на балкон. 0
Poyd-- ---balko-. P_____ n_ b______ P-y-ë- n- b-l-o-. ----------------- Poydëm na balkon.
Demà hi haurà una festa. Завт-а зд-с---уд-----ч--инка. З_____ з____ б____ в_________ З-в-р- з-е-ь б-д-т в-ч-р-н-а- ----------------------------- Завтра здесь будет вечеринка. 0
Za--r- zd-sʹ -ude- vec-----k-. Z_____ z____ b____ v__________ Z-v-r- z-e-ʹ b-d-t v-c-e-i-k-. ------------------------------ Zavtra zdesʹ budet vecherinka.
Que vol venir també? Вы -о---пр---те? В_ т___ п_______ В- т-ж- п-и-ё-е- ---------------- Вы тоже придёте? 0
Vy toz-- prid-te? V_ t____ p_______ V- t-z-e p-i-ë-e- ----------------- Vy tozhe pridëte?
Sí, també hi som convidats. Да, --с -ож- -ри--а-или. Д__ н__ т___ п__________ Д-, н-с т-ж- п-и-л-с-л-. ------------------------ Да, нас тоже пригласили. 0
D-, na- -o-----r--l-sil-. D__ n__ t____ p__________ D-, n-s t-z-e p-i-l-s-l-. ------------------------- Da, nas tozhe priglasili.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!