Manual de conversa

ca Conversa 3   »   ka პატარა დიალოგი 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [ოცდაორი]

22 [otsdaori]

პატარა დიალოგი 3

[p'at'ara dialogi 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Fuma vostè? ეწევ-თ? ე______ ე-ე-ი-? ------- ეწევით? 0
e-s'evit? e________ e-s-e-i-? --------- ets'evit?
Abans, sí. ადრე---წე-დ-. ა___ ვ_______ ა-რ- ვ-წ-ო-ი- ------------- ადრე ვეწეოდი. 0
a--- -et----di. a___ v_________ a-r- v-t-'-o-i- --------------- adre vets'eodi.
Però ara ja no fumo. მ-გ--მ -ხლა--ღარ -ეწ---. მ_____ ა___ ა___ ვ______ მ-გ-ა- ა-ლ- ა-ა- ვ-წ-ვ-. ------------------------ მაგრამ ახლა აღარ ვეწევი. 0
ma--a--a---a--g-a- ve---ev-. m_____ a____ a____ v________ m-g-a- a-h-a a-h-r v-t-'-v-. ---------------------------- magram akhla aghar vets'evi.
Li importa si fumo? გა-უხ-ბთ- რ----ე-ევ-? გ________ რ__ ვ______ გ-წ-ხ-ბ-, რ-მ ვ-წ-ვ-? --------------------- გაწუხებთ, რომ ვეწევი? 0
ga-s-u-h-bt---o- -e-s'ev-? g___________ r__ v________ g-t-'-k-e-t- r-m v-t-'-v-? -------------------------- gats'ukhebt, rom vets'evi?
No, no gens. ს-ე---დ ა--. ს______ ა___ ს-ე-თ-დ ა-ა- ------------ საერთოდ არა. 0
s-e-t-d-a--. s______ a___ s-e-t-d a-a- ------------ saertod ara.
No em molesta pas. არ-მა-უხ--ს. ა_ მ________ ა- მ-წ-ხ-ბ-. ------------ არ მაწუხებს. 0
a- ----'ukhe-s. a_ m___________ a- m-t-'-k-e-s- --------------- ar mats'ukhebs.
Que vol res de beure? დ----- რ--ე-? დ_____ რ_____ დ-ლ-ვ- რ-მ-ს- ------------- დალევთ რამეს? 0
d----- rames? d_____ r_____ d-l-v- r-m-s- ------------- dalevt rames?
Un conyac? კ-ნია--? კ_______ კ-ნ-ა-ს- -------- კონიაკს? 0
k-o---k'-? k_________ k-o-i-k-s- ---------- k'oniak's?
No, més aviat una cervesa. ა-ა,--------რჩევ-ია. ა___ ლ___ მ_________ ა-ა- ლ-დ- მ-რ-ე-ნ-ა- -------------------- არა, ლუდი მირჩევნია. 0
ara, ---- mi-c--vn--. a___ l___ m__________ a-a- l-d- m-r-h-v-i-. --------------------- ara, ludi mirchevnia.
Que viatja molt vostè? ბე--ს მ-გ--ურობ-? ბ____ მ__________ ბ-ვ-ს მ-გ-ა-რ-ბ-? ----------------- ბევრს მოგზაურობთ? 0
b--rs mo----r-bt? b____ m__________ b-v-s m-g-a-r-b-? ----------------- bevrs mogzaurobt?
Sí, però són sobretot viatges de negocis. დი-ხ- ხშირად-მ-ქვს-მ--ლ--ე--ბი. დ____ ხ_____ მ____ მ___________ დ-ა-, ხ-ი-ა- მ-ქ-ს მ-ვ-ი-ე-ე-ი- ------------------------------- დიახ, ხშირად მაქვს მივლინებები. 0
diakh, khsh-rad -akv--m-v--nebe-i. d_____ k_______ m____ m___________ d-a-h- k-s-i-a- m-k-s m-v-i-e-e-i- ---------------------------------- diakh, khshirad makvs mivlinebebi.
Però ara fem vacances. მ-გ-ა---ხლა ა- შვ-ბ-ლ-ბა --აქვს. მ_____ ა___ ა_ შ________ გ______ მ-გ-ა- ა-ლ- ა- შ-ე-უ-ე-ა გ-ა-ვ-. -------------------------------- მაგრამ ახლა აქ შვებულება გვაქვს. 0
m--r-- ----a--k--hv--u-e---g-akv-. m_____ a____ a_ s_________ g______ m-g-a- a-h-a a- s-v-b-l-b- g-a-v-. ---------------------------------- magram akhla ak shvebuleba gvakvs.
Quina calor! რა ---ხ-ა! რ_ ს______ რ- ს-ც-ე-! ---------- რა სიცხეა! 0
ra--itskhea! r_ s________ r- s-t-k-e-! ------------ ra sitskhea!
Sí, avui fa molta calor. დი-ხ- --ე--ნა-დვ-ლა--ც-ელ-. დ____ დ___ ნ________ ც_____ დ-ა-, დ-ე- ნ-მ-ვ-ლ-დ ც-ე-ა- --------------------------- დიახ, დღეს ნამდვილად ცხელა. 0
diak-, --hes-namd--lad--sk-e--. d_____ d____ n________ t_______ d-a-h- d-h-s n-m-v-l-d t-k-e-a- ------------------------------- diakh, dghes namdvilad tskhela.
Anem al balcó. გ--იდ-თ -ივ--ზ-? გ______ ა_______ გ-ვ-დ-თ ა-ვ-ნ-ე- ---------------- გავიდეთ აივანზე? 0
g---de- --vanz-? g______ a_______ g-v-d-t a-v-n-e- ---------------- gavidet aivanze?
Demà hi haurà una festa. ხვა---- ზ---ი-იქ--ბა. ხ___ ა_ ზ____ ი______ ხ-ა- ა- ზ-ი-ი ი-ნ-ბ-. --------------------- ხვალ აქ ზეიმი იქნება. 0
kh--- a- -e-mi --neba. k____ a_ z____ i______ k-v-l a- z-i-i i-n-b-. ---------------------- khval ak zeimi ikneba.
Que vol venir també? თქვენ-----ვ-ლ-? თ_____ მ_______ თ-ვ-ნ- მ-ხ-ა-თ- --------------- თქვენც მოხვალთ? 0
t-ven-s --kh-al-? t______ m________ t-v-n-s m-k-v-l-? ----------------- tkvents mokhvalt?
Sí, també hi som convidats. დია---ჩვე-ც--ა---ა--ჟე-. დ____ ჩ____ დ___________ დ-ა-, ჩ-ე-ც დ-გ-პ-ტ-ჟ-ს- ------------------------ დიახ, ჩვენც დაგვპატიჟეს. 0
d--k-- -hven-- --g--'at'--h--. d_____ c______ d______________ d-a-h- c-v-n-s d-g-p-a-'-z-e-. ------------------------------ diakh, chvents dagvp'at'izhes.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!