Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   nn På restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [tretti - tredve]

På restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. E-n-ep-ej--- er-du--ni-l. E__ e_______ e_ d_ s_____ E-n e-l-j-s- e- d- s-i-l- ------------------------- Ein eplejus, er du snill. 0
Una llimonada, si us plau. E-n br-s---r -u------. E__ b____ e_ d_ s_____ E-n b-u-, e- d- s-i-l- ---------------------- Ein brus, er du snill. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Ei--t-m------ e- -u --i--. E__ t________ e_ d_ s_____ E-n t-m-t-u-, e- d- s-i-l- -------------------------- Ein tomatjus, er du snill. 0
M’agradaria una copa de vi negre. Eg-v-----e--e -a eit -las-ra-dvi-. E_ v__ g_____ h_ e__ g___ r_______ E- v-l g-e-n- h- e-t g-a- r-u-v-n- ---------------------------------- Eg vil gjerne ha eit glas raudvin. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. E- --l----r-e-h- -i- -l-s kvi--in. E_ v__ g_____ h_ e__ g___ k_______ E- v-l g-e-n- h- e-t g-a- k-i-v-n- ---------------------------------- Eg vil gjerne ha eit glas kvitvin. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Eg -i- gj-r---h- ----l-s-e m-ss--and-. E_ v__ g_____ h_ e_ f_____ m__________ E- v-l g-e-n- h- e- f-a-k- m-s-e-a-d-. -------------------------------------- Eg vil gjerne ha ei flaske musserande. 0
T’agrada el peix? L---r--------? L____ d_ f____ L-k-r d- f-s-? -------------- Likar du fisk? 0
T’agrada la carn? Li--- -u-o-----øt? L____ d_ o________ L-k-r d- o-s-k-ø-? ------------------ Likar du oksekjøt? 0
T’agrada el porc? L--ar--u-s---? L____ d_ s____ L-k-r d- s-i-? -------------- Likar du svin? 0
Desitjaria un plat sense carn. E- --l -j--n--h- nok- ut-- --øt. E_ v__ g_____ h_ n___ u___ k____ E- v-l g-e-n- h- n-k- u-a- k-ø-. -------------------------------- Eg vil gjerne ha noko utan kjøt. 0
Desitjaria un plat de verdures. E--v-- ---r-- -a -i--gr---ak---tt. E_ v__ g_____ h_ e__ g____________ E- v-l g-e-n- h- e-n g-ø-s-k-r-t-. ---------------------------------- Eg vil gjerne ha ein grønsaksrett. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Eg -il-gjer-e h- nok--s-m-i--j---ek-l-n----d. E_ v__ g_____ h_ n___ s__ i____ t__ l___ t___ E- v-l g-e-n- h- n-k- s-m i-k-e t-k l-n- t-d- --------------------------------------------- Eg vil gjerne ha noko som ikkje tek lang tid. 0
Vol acompanyament d’arròs? Vil-d---- r---t-l? V__ d_ h_ r__ t___ V-l d- h- r-s t-l- ------------------ Vil du ha ris til? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? V----- h--pa--- til? V__ d_ h_ p____ t___ V-l d- h- p-s-a t-l- -------------------- Vil du ha pasta til? 0
Vol acompanyament de patates? V-l -u h--p-te-er ti-? V__ d_ h_ p______ t___ V-l d- h- p-t-t-r t-l- ---------------------- Vil du ha poteter til? 0
(Això) no m’agrada. D-t -ma----i-kj- god-. D__ s_____ i____ g____ D-t s-a-a- i-k-e g-d-. ---------------------- Det smakar ikkje godt. 0
El menjar està fred. M-ten--r-kald. M____ e_ k____ M-t-n e- k-l-. -------------- Maten er kald. 0
Això no és el que he demanat. D-t va- -k--e---t-e- tin--. D__ v__ i____ d__ e_ t_____ D-t v-r i-k-e d-t e- t-n-a- --------------------------- Det var ikkje det eg tinga. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + nynorsk (1-100) MP3 nynorsk (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.