Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   sk V reštaurácii 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [tridsať]

V reštaurácii 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Jab-ko-ú-šť--u- pr---m. J_______ š_____ p______ J-b-k-v- š-a-u- p-o-í-. ----------------------- Jablkovú šťavu, prosím. 0
Una llimonada, si us plau. L---n-d-, p---í-. L________ p______ L-m-n-d-, p-o-í-. ----------------- Limonádu, prosím. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Par---jko-ú---a-u- -r----. P__________ š_____ p______ P-r-d-j-o-ú š-a-u- p-o-í-. -------------------------- Paradajkovú šťavu, prosím. 0
M’agradaria una copa de vi negre. P---í- si----ár -e-v--é-------. P_____ s_ p____ č________ v____ P-o-í- s- p-h-r č-r-e-é-o v-n-. ------------------------------- Prosím si pohár červeného vína. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. P----- si-po-á- b------ vín-. P_____ s_ p____ b______ v____ P-o-í- s- p-h-r b-e-e-o v-n-. ----------------------------- Prosím si pohár bieleho vína. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Pro----si-----u š-mpanského. P_____ s_ f____ š___________ P-o-í- s- f-a-u š-m-a-s-é-o- ---------------------------- Prosím si fľašu šampanského. 0
T’agrada el peix? M-š ---(rada--r---? M__ r________ r____ M-š r-d-r-d-) r-b-? ------------------- Máš rád(rada) ryby? 0
T’agrada la carn? M---rád----da---o--d-i- -äs-? M__ r__ (_____ h_______ m____ M-š r-d (-a-a- h-v-d-i- m-s-? ----------------------------- Máš rád (rada) hovädzie mäso? 0
T’agrada el porc? M---r-d-(-a-----r---o-é --so? M__ r__ (_____ b_______ m____ M-š r-d (-a-a- b-a-č-v- m-s-? ----------------------------- Máš rád (rada) bravčové mäso? 0
Desitjaria un plat sense carn. D----- ni--o b-z mäsa. D__ s_ n____ b__ m____ D-m s- n-e-o b-z m-s-. ---------------------- Dám si niečo bez mäsa. 0
Desitjaria un plat de verdures. Dá--si----en---v--m-su. D__ s_ z_________ m____ D-m s- z-l-n-n-v- m-s-. ----------------------- Dám si zeleninovú misu. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Dám--i -iečo,-čo -- -epri-ra------l-o. D__ s_ n_____ č_ s_ n___________ d____ D-m s- n-e-o- č- s- n-p-i-r-v-j- d-h-. -------------------------------------- Dám si niečo, čo sa nepripravuje dlho. 0
Vol acompanyament d’arròs? P-o-í-- -- -o s -y--u? P______ s_ t_ s r_____ P-o-í-e s- t- s r-ž-u- ---------------------- Prosíte si to s ryžou? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Pr----e s- -o-- --st---n-mi? P______ s_ t_ s c___________ P-o-í-e s- t- s c-s-o-i-a-i- ---------------------------- Prosíte si to s cestovinami? 0
Vol acompanyament de patates? P--sí-e s- t- so z-miakmi? P______ s_ t_ s_ z________ P-o-í-e s- t- s- z-m-a-m-? -------------------------- Prosíte si to so zemiakmi? 0
(Això) no m’agrada. To-mi-n--hutí. T_ m_ n_______ T- m- n-c-u-í- -------------- To mi nechutí. 0
El menjar està fred. J-dl--------de--. J____ j_ s_______ J-d-o j- s-u-e-é- ----------------- Jedlo je studené. 0
Això no és el que he demanat. To s-m--i-neobj--n-l. T_ s__ s_ n__________ T- s-m s- n-o-j-d-a-. --------------------- To som si neobjednal. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovac (1-100) MP3 eslovac (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.