Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   ro La restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [treizeci]

La restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. U- s-- ------e,-vă-r-g. U_ s__ d_ m____ v_ r___ U- s-c d- m-r-, v- r-g- ----------------------- Un suc de mere, vă rog. 0
Una llimonada, si us plau. O li-o-a--,-vă--og. O l________ v_ r___ O l-m-n-d-, v- r-g- ------------------- O limonadă, vă rog. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. U----c d- ro--i---ă-rog. U_ s__ d_ r_____ v_ r___ U- s-c d- r-ş-i- v- r-g- ------------------------ Un suc de roşii, vă rog. 0
M’agradaria una copa de vi negre. A- --ri -n---ha---- -i- r---. A_ d___ u_ p____ c_ v__ r____ A- d-r- u- p-h-r c- v-n r-ş-. ----------------------------- Aş dori un pahar cu vin roşu. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Aş--ori-un -a-----u -----l-. A_ d___ u_ p____ c_ v__ a___ A- d-r- u- p-h-r c- v-n a-b- ---------------------------- Aş dori un pahar cu vin alb. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. A--do-- --s----ă -- ş--p-ni-. A_ d___ o s_____ d_ ş________ A- d-r- o s-i-l- d- ş-m-a-i-. ----------------------------- Aş dori o sticlă de şampanie. 0
T’agrada el peix? Îţ- -l-c---e----e? Î__ p____ p_______ Î-i p-a-e p-ş-e-e- ------------------ Îţi place peştele? 0
T’agrada la carn? Îţ- -l--e ---n-a--- ---ă? Î__ p____ c_____ d_ v____ Î-i p-a-e c-r-e- d- v-t-? ------------------------- Îţi place carnea de vită? 0
T’agrada el porc? Î-- -l-ce--ar-ea ----or-? Î__ p____ c_____ d_ p____ Î-i p-a-e c-r-e- d- p-r-? ------------------------- Îţi place carnea de porc? 0
Desitjaria un plat sense carn. A- d-ri ---a-fă-----r--. A_ d___ c___ f___ c_____ A- d-r- c-v- f-r- c-r-e- ------------------------ Aş dori ceva fără carne. 0
Desitjaria un plat de verdures. A--d----un p-at-u -e-l-gu--. A_ d___ u_ p_____ d_ l______ A- d-r- u- p-a-o- d- l-g-m-. ---------------------------- Aş dori un platou de legume. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. A--dor- ceva c- -u----ea-- m-l-. A_ d___ c___ c_ n_ d______ m____ A- d-r- c-v- c- n- d-r-a-ă m-l-. -------------------------------- Aş dori ceva ce nu durează mult. 0
Vol acompanyament d’arròs? D-riţ---u----z? D_____ c_ o____ D-r-ţ- c- o-e-? --------------- Doriţi cu orez? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? D--iţi--u -a---? D_____ c_ p_____ D-r-ţ- c- p-s-e- ---------------- Doriţi cu paste? 0
Vol acompanyament de patates? Do-iţi cu c-r---i? D_____ c_ c_______ D-r-ţ- c- c-r-o-i- ------------------ Doriţi cu cartofi? 0
(Això) no m’agrada. A----n--mi p-ace. A___ n____ p_____ A-t- n---i p-a-e- ----------------- Asta nu-mi place. 0
El menjar està fred. M-n-are--e--e---c-. M_______ e___ r____ M-n-a-e- e-t- r-c-. ------------------- Mâncarea este rece. 0
Això no és el que he demanat. N----ta--m coman-a-. N_ a___ a_ c________ N- a-t- a- c-m-n-a-. -------------------- Nu asta am comandat. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.