Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   nl In het restaurant 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [dertig]

In het restaurant 2

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Ee- a--e---p,--ls------f-. E__ a________ a___________ E-n a-p-l-a-, a-s-u-l-e-t- -------------------------- Een appelsap, alstublieft. 0
Una llimonada, si us plau. E-- lim-na-e---l--u---eft. E__ l________ a___________ E-n l-m-n-d-, a-s-u-l-e-t- -------------------------- Een limonade, alstublieft. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. E-n -om---ns--,-alstu--i--t. E__ t__________ a___________ E-n t-m-t-n-a-, a-s-u-l-e-t- ---------------------------- Een tomatensap, alstublieft. 0
M’agradaria una copa de vi negre. Ik--il ------e-n gl-s----- ---n. I_ w__ g____ e__ g___ r___ w____ I- w-l g-a-g e-n g-a- r-d- w-j-. -------------------------------- Ik wil graag een glas rode wijn. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. Ik -i- ----- e---g--s wi-te --jn. I_ w__ g____ e__ g___ w____ w____ I- w-l g-a-g e-n g-a- w-t-e w-j-. --------------------------------- Ik wil graag een glas witte wijn. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Ik-wi- -r--- --n---------m---n-. I_ w__ g____ e__ f___ c_________ I- w-l g-a-g e-n f-e- c-a-p-g-e- -------------------------------- Ik wil graag een fles champagne. 0
T’agrada el peix? H--- je-v-n-vi-? H___ j_ v__ v___ H-u- j- v-n v-s- ---------------- Houd je van vis? 0
T’agrada la carn? Ho-d je -a--ru--vl-es? H___ j_ v__ r_________ H-u- j- v-n r-n-v-e-s- ---------------------- Houd je van rundvlees? 0
T’agrada el porc? Ho-- ----an v-rken--le-s? H___ j_ v__ v____________ H-u- j- v-n v-r-e-s-l-e-? ------------------------- Houd je van varkensvlees? 0
Desitjaria un plat sense carn. I--w-- -r-a--i--s z--de- --e--. I_ w__ g____ i___ z_____ v_____ I- w-l g-a-g i-t- z-n-e- v-e-s- ------------------------------- Ik wil graag iets zonder vlees. 0
Desitjaria un plat de verdures. Ik-wil graa--een-g-o------h---l. I_ w__ g____ e__ g______________ I- w-l g-a-g e-n g-o-n-e-c-o-e-. -------------------------------- Ik wil graag een groenteschotel. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. I- -il -r-ag ---s w-t niet--ang duurt. I_ w__ g____ i___ w__ n___ l___ d_____ I- w-l g-a-g i-t- w-t n-e- l-n- d-u-t- -------------------------------------- Ik wil graag iets wat niet lang duurt. 0
Vol acompanyament d’arròs? Wi-t ----t -e--r-js-? W___ u d__ m__ r_____ W-l- u d-t m-t r-j-t- --------------------- Wilt u dat met rijst? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? W-lt u---t-met----t-? W___ u d__ m__ p_____ W-l- u d-t m-t p-s-a- --------------------- Wilt u dat met pasta? 0
Vol acompanyament de patates? Wilt-u d-t --t--a-da-p-len? W___ u d__ m__ a___________ W-l- u d-t m-t a-r-a-p-l-n- --------------------------- Wilt u dat met aardappelen? 0
(Això) no m’agrada. D-t s----- -i-t-be--. D__ s_____ n___ b____ D-t s-a-k- n-e- b-s-. --------------------- Dit smaakt niet best. 0
El menjar està fred. Het -t----- k--d. H__ e___ i_ k____ H-t e-e- i- k-u-. ----------------- Het eten is koud. 0
Això no és el que he demanat. Di--he--ik-n--------e-d. D__ h__ i_ n___ b_______ D-t h-b i- n-e- b-s-e-d- ------------------------ Dit heb ik niet besteld. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.