Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   sl V restavraciji 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trideset]

V restavraciji 2

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. J-bo-čni --k,--r-si-. J_______ s___ p______ J-b-l-n- s-k- p-o-i-. --------------------- Jabolčni sok, prosim. 0
Una llimonada, si us plau. Li--n-d-- -r-s--. L________ p______ L-m-n-d-, p-o-i-. ----------------- Limonado, prosim. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. Par--ižn--ov-------ros-m. P___________ s___ p______ P-r-d-ž-i-o- s-k- p-o-i-. ------------------------- Paradižnikov sok, prosim. 0
M’agradaria una copa de vi negre. R-d-a)--i k----e- rd-če-a--ina. R_____ b_ k______ r______ v____ R-d-a- b- k-z-r-c r-e-e-a v-n-. ------------------------------- Rad(a) bi kozarec rdečega vina. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. R--(-) b- ---a-ec----ega vi-a. R_____ b_ k______ b_____ v____ R-d-a- b- k-z-r-c b-l-g- v-n-. ------------------------------ Rad(a) bi kozarec belega vina. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Ra-(a)-b- stekl-n-co ----n-. R_____ b_ s_________ p______ R-d-a- b- s-e-l-n-c- p-n-n-. ---------------------------- Rad(a) bi steklenico penine. 0
T’agrada el peix? Bi ---(a--r-b-? B_ r_____ r____ B- r-d-a- r-b-? --------------- Bi rad(a) ribo? 0
T’agrada la carn? Bi-r-d-a) --------? B_ r_____ g________ B- r-d-a- g-v-d-n-? ------------------- Bi rad(a) govedino? 0
T’agrada el porc? B- --d(-- -vi-jin-? B_ r_____ s________ B- r-d-a- s-i-j-n-? ------------------- Bi rad(a) svinjino? 0
Desitjaria un plat sense carn. Ra--a---i ----j bre-mesn--a. R_____ b_ n____ b___________ R-d-a- b- n-k-j b-e-m-s-e-a- ---------------------------- Rad(a) bi nekaj brezmesnega. 0
Desitjaria un plat de verdures. R-d(a) -i---len-a--o------o. R_____ b_ z_________ p______ R-d-a- b- z-l-n-a-n- p-o-č-. ---------------------------- Rad(a) bi zelenjavno ploščo. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. R---a) b- --k-j, n- k-r -- -----e-a do----ča--t-. R_____ b_ n_____ n_ k__ n_ b_ t____ d____ č______ R-d-a- b- n-k-j- n- k-r n- b- t-e-a d-l-o č-k-t-. ------------------------------------------------- Rad(a) bi nekaj, na kar ne bo treba dolgo čakati. 0
Vol acompanyament d’arròs? B---ad--- --m- r--? B_ r___ k t___ r___ B- r-d- k t-m- r-ž- ------------------- Bi radi k temu riž? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? Bi----i--- - r-zan-i? B_ r___ t_ z r_______ B- r-d- t- z r-z-n-i- --------------------- Bi radi to z rezanci? 0
Vol acompanyament de patates? Bi rad- --t-mu--r-m-ir? B_ r___ k t___ k_______ B- r-d- k t-m- k-o-p-r- ----------------------- Bi radi k temu krompir? 0
(Això) no m’agrada. To-mi--e t-kn-.-(To ---n- --usno.) T_ m_ n_ t_____ (__ m_ n_ o_______ T- m- n- t-k-e- (-o m- n- o-u-n-.- ---------------------------------- To mi ne tekne. (To mi ni okusno.) 0
El menjar està fred. T- jed-j- h--d-a. T_ j__ j_ h______ T- j-d j- h-a-n-. ----------------- Ta jed je hladna. 0
Això no és el que he demanat. T-ga ---em n--očil(--. T___ n____ n__________ T-g- n-s-m n-r-č-l-a-. ---------------------- Tega nisem naročil(a). 0

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.