Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   he ‫במסעדה 2‬

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

‫30 [שלושים]‬

30 [shloshim]

‫במסעדה 2‬

[bamis'adah 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. ‫--ץ--פוחי-----קשה-‬ ‫___ ת______ ב______ ‫-י- ת-ו-י-, ב-ק-ה-‬ -------------------- ‫מיץ תפוחים, בבקשה.‬ 0
m-ts t--u-i-- b'va------. m___ t_______ b__________ m-t- t-p-x-m- b-v-q-s-a-. ------------------------- mits tapuxim, b'vaqashah.
Una llimonada, si us plau. ‫-י-ו--ה,---קשה-‬ ‫________ ב______ ‫-י-ו-ד-, ב-ק-ה-‬ ----------------- ‫לימונדה, בבקשה.‬ 0
limo--da----'-a--s-a-. l_________ b__________ l-m-n-d-h- b-v-q-s-a-. ---------------------- limonadah, b'vaqashah.
Un suc de tomàquet, si us plau. ‫מי- ע---יות- -ב---.‬ ‫___ ע_______ ב______ ‫-י- ע-ב-י-ת- ב-ק-ה-‬ --------------------- ‫מיץ עגבניות, בבקשה.‬ 0
mits ---a-iot- -'--qa-ha-. m___ a________ b__________ m-t- a-v-n-o-, b-v-q-s-a-. -------------------------- mits agvaniot, b'vaqashah.
M’agradaria una copa de vi negre. ‫-פש--לק-- כו- -ין א-ום-בבקש-?‬ ‫____ ל___ כ__ י__ א___ ב______ ‫-פ-ר ל-ב- כ-ס י-ן א-ו- ב-ק-ה-‬ ------------------------------- ‫אפשר לקבל כוס יין אדום בבקשה?‬ 0
ef---- ----bel--o---a-- ---m b'vaqa-ha-? e_____ l______ k__ y___ a___ b__________ e-s-a- l-q-b-l k-s y-i- a-o- b-v-q-s-a-? ---------------------------------------- efshar l'qabel kos yain adom b'vaqashah?
M’agradaria una copa de vi blanc. ‫---ר-ל--ל-כ---י-- ל-ן ------‬ ‫____ ל___ כ__ י__ ל__ ב______ ‫-פ-ר ל-ב- כ-ס י-ן ל-ן ב-ק-ה-‬ ------------------------------ ‫אפשר לקבל כוס יין לבן בבקשה?‬ 0
ef---r ---abel-k----a-n---v-- b----asha-? e_____ l______ k__ y___ l____ b__________ e-s-a- l-q-b-l k-s y-i- l-v-n b-v-q-s-a-? ----------------------------------------- efshar l'qabel kos yain lavan b'vaqashah?
M’agradaria una ampolla de xampany. ‫---ר לק-- בקבו- שמ--יה----שה-‬ ‫____ ל___ ב____ ש_____ ב______ ‫-פ-ר ל-ב- ב-ב-ק ש-פ-י- ב-ק-ה-‬ ------------------------------- ‫אפשר לקבל בקבוק שמפניה בבקשה?‬ 0
e-s--r l---bel b-qbuq -hampa-i-h---vaqa--a-? e_____ l______ b_____ s_________ b__________ e-s-a- l-q-b-l b-q-u- s-a-p-n-a- b-v-q-s-a-? -------------------------------------------- efshar l'qabel baqbuq shampaniah b'vaqashah?
T’agrada el peix? ‫-ת /----וה----ת---ים?‬ ‫__ / ה א___ / ת ד_____ ‫-ת / ה א-ה- / ת ד-י-?- ----------------------- ‫את / ה אוהב / ת דגים?‬ 0
atah/----he-/-heve--da--m? a______ o__________ d_____ a-a-/-t o-e-/-h-v-t d-g-m- -------------------------- atah/at ohev/ohevet dagim?
T’agrada la carn? ‫את - - -ו---- ת --- ב---‬ ‫__ / ה א___ / ת ב__ ב____ ‫-ת / ה א-ה- / ת ב-ר ב-ר-‬ -------------------------- ‫את / ה אוהב / ת בשר בקר?‬ 0
ata-/at-ohe---h---t-----a- b-qar? a______ o__________ b_____ b_____ a-a-/-t o-e-/-h-v-t b-s-a- b-q-r- --------------------------------- atah/at ohev/ohevet bassar baqar?
T’agrada el porc? ‫-ת-----א--ב-------ר -----‬ ‫__ / ה א___ / ת ב__ ח_____ ‫-ת / ה א-ה- / ת ב-ר ח-י-?- --------------------------- ‫את / ה אוהב / ת בשר חזיר?‬ 0
atah--- -he-/o-evet b----r ----r? a______ o__________ b_____ x_____ a-a-/-t o-e-/-h-v-t b-s-a- x-z-r- --------------------------------- atah/at ohev/ohevet bassar xazir?
Desitjaria un plat sense carn. ‫--י -בק- -ש-ו --- ---.‬ ‫___ מ___ מ___ ב__ ב____ ‫-נ- מ-ק- מ-ה- ב-י ב-ר-‬ ------------------------ ‫אני מבקש משהו בלי בשר.‬ 0
ani----aq------s-e-- bli-b---a-. a__ m_______ m______ b__ b______ a-i m-v-q-s- m-s-e-u b-i b-s-a-. -------------------------------- ani m'vaqesh mashehu bli bassar.
Desitjaria un plat de verdures. ‫אני----- מנ---מ-ו--ת-‬ ‫___ מ___ מ__ צ________ ‫-נ- מ-ק- מ-ה צ-ח-נ-ת-‬ ----------------------- ‫אני מבקש מנה צמחונית.‬ 0
a-i-----q--h ma----tsi---n--. a__ m_______ m____ t_________ a-i m-v-q-s- m-n-h t-i-x-n-t- ----------------------------- ani m'vaqesh manah tsimxonit.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. ‫-ני -----------גי- מ---‬ ‫___ מ___ מ__ ש____ מ____ ‫-נ- מ-ק- מ-ה ש-ג-ע מ-ר-‬ ------------------------- ‫אני מבקש מנה שתגיע מהר.‬ 0
a-i--'-aq--h-ma-a- s-e--gia-ma-er. a__ m_______ m____ s_______ m_____ a-i m-v-q-s- m-n-h s-e-a-i- m-h-r- ---------------------------------- ani m'vaqesh manah shetagia maher.
Vol acompanyament d’arròs? ‫ת--ה /-- אור- -ת-ספת-‬ ‫____ / י א___ ל_______ ‫-ר-ה / י א-ר- ל-ו-פ-?- ----------------------- ‫תרצה / י אורז לתוספת?‬ 0
tirtseh--i-tsi--re- l-tos-et? t_____________ o___ l________ t-r-s-h-t-r-s- o-e- l-t-s-e-? ----------------------------- tirtseh/tirtsi orez l'tosfet?
Vol acompanyament de pasta / fideus? ‫-רצ- --י----י-ת--תו--ת?‬ ‫____ / י א_____ ל_______ ‫-ר-ה / י א-ר-ו- ל-ו-פ-?- ------------------------- ‫תרצה / י אטריות לתוספת?‬ 0
tirt-eh/ti-t-i -tr-o- l'---fe-? t_____________ i_____ l________ t-r-s-h-t-r-s- i-r-o- l-t-s-e-? ------------------------------- tirtseh/tirtsi itriot l'tosfet?
Vol acompanyament de patates? ‫ת--ה---י ----ה -----וחי --מ-?‬ ‫____ / י א_ ז_ ע_ ת____ א_____ ‫-ר-ה / י א- ז- ע- ת-ו-י א-מ-?- ------------------------------- ‫תרצה / י את זה עם תפוחי אדמה?‬ 0
t----eh----t-i-e----- -- -a------a-a-ah? t_____________ e_ z__ i_ t______ a______ t-r-s-h-t-r-s- e- z-h i- t-p-x-y a-a-a-? ---------------------------------------- tirtseh/tirtsi et zeh im tapuxey adamah?
(Això) no m’agrada. ‫-ה ----עי--לי.‬ ‫__ ל_ ט___ ל___ ‫-ה ל- ט-י- ל-.- ---------------- ‫זה לא טעים לי.‬ 0
z-- l---a'----i. z__ l_ t____ l__ z-h l- t-'-m l-. ---------------- zeh lo ta'im li.
El menjar està fred. ‫ה-ו-- ק--‬ ‫_____ ק___ ‫-א-כ- ק-.- ----------- ‫האוכל קר.‬ 0
ha--khel---r. h_______ q___ h-'-k-e- q-r- ------------- ha'okhel qar.
Això no és el que he demanat. ‫-- -זמ--- ---ז--‬ ‫__ ה_____ א_ ז___ ‫-א ה-מ-ת- א- ז-.- ------------------ ‫לא הזמנתי את זה.‬ 0
lo --z-ant- et-ze-. l_ h_______ e_ z___ l- h-z-a-t- e- z-h- ------------------- lo hizmanti et zeh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + hebreu (1-100) MP3 hebreu (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.