Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   sv På restaurangen 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [trettio]

På restaurangen 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. E--äpp---u--e, -a--. E_ ä__________ t____ E- ä-p-l-u-c-, t-c-. -------------------- En äppeljuice, tack. 0
Una llimonada, si us plau. E- lemo-a--------,--ac-. E_ l______ / l____ t____ E- l-m-n-d / l-s-, t-c-. ------------------------ En lemonad / läsk, tack. 0
Un suc de tomàquet, si us plau. E---oma-ju-c---t-c-. E_ t__________ t____ E- t-m-t-u-c-, t-c-. -------------------- En tomatjuice, tack. 0
M’agradaria una copa de vi negre. J-----ulle -i--- h--e-- g----rö-t-vi-. J__ s_____ v____ h_ e__ g___ r___ v___ J-g s-u-l- v-l-a h- e-t g-a- r-t- v-n- -------------------------------------- Jag skulle vilja ha ett glas rött vin. 0
M’agradaria una copa de vi blanc. J-g ----l--vi-j- ha-e-t --a------ -in. J__ s_____ v____ h_ e__ g___ v___ v___ J-g s-u-l- v-l-a h- e-t g-a- v-t- v-n- -------------------------------------- Jag skulle vilja ha ett glas vitt vin. 0
M’agradaria una ampolla de xampany. Jag-s--ll-----j- ha-e- f--ska---u-ser-n-e-vin. J__ s_____ v____ h_ e_ f_____ m__________ v___ J-g s-u-l- v-l-a h- e- f-a-k- m-u-s-r-n-e v-n- ---------------------------------------------- Jag skulle vilja ha en flaska mousserande vin. 0
T’agrada el peix? Ty--e- d--o--f-s-? T_____ d_ o_ f____ T-c-e- d- o- f-s-? ------------------ Tycker du om fisk? 0
T’agrada la carn? T-cke- -u om--ö-kött? T_____ d_ o_ n_______ T-c-e- d- o- n-t-ö-t- --------------------- Tycker du om nötkött? 0
T’agrada el porc? Ty--e--d- om--ris-ött? T_____ d_ o_ g________ T-c-e- d- o- g-i-k-t-? ---------------------- Tycker du om griskött? 0
Desitjaria un plat sense carn. J----k-l-----l-- -a n---t--t-- ----. J__ s_____ v____ h_ n____ u___ k____ J-g s-u-l- v-l-a h- n-g-t u-a- k-t-. ------------------------------------ Jag skulle vilja ha något utan kött. 0
Desitjaria un plat de verdures. Jag-s-ul-- -i-j- ha ---grö-sa-s-a-l-ik. J__ s_____ v____ h_ e_ g_______________ J-g s-u-l- v-l-a h- e- g-ö-s-k-t-l-r-k- --------------------------------------- Jag skulle vilja ha en grönsakstallrik. 0
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. J-g-----l- v-lj--ha -------o- inte-t---lång-t--. J__ s_____ v____ h_ n____ s__ i___ t__ l___ t___ J-g s-u-l- v-l-a h- n-g-t s-m i-t- t-r l-n- t-d- ------------------------------------------------ Jag skulle vilja ha något som inte tar lång tid. 0
Vol acompanyament d’arròs? Vil- n- ha -i- -i---det? V___ n_ h_ r__ t___ d___ V-l- n- h- r-s t-l- d-t- ------------------------ Vill ni ha ris till det? 0
Vol acompanyament de pasta / fideus? V--l-n- ---n---a--ti-l --t? V___ n_ h_ n_____ t___ d___ V-l- n- h- n-d-a- t-l- d-t- --------------------------- Vill ni ha nudlar till det? 0
Vol acompanyament de patates? V----ni -a----a-is -i-- det? V___ n_ h_ p______ t___ d___ V-l- n- h- p-t-t-s t-l- d-t- ---------------------------- Vill ni ha potatis till det? 0
(Això) no m’agrada. Det-dä- -y-----j---i-te-o-. D__ d__ t_____ j__ i___ o__ D-t d-r t-c-e- j-g i-t- o-. --------------------------- Det där tycker jag inte om. 0
El menjar està fred. Ma--n-är-k--l. M____ ä_ k____ M-t-n ä- k-l-. -------------- Maten är kall. 0
Això no és el que he demanat. D-t ------r--a---nt--be-t--lt. D__ d__ h__ j__ i___ b________ D-t d-r h-r j-g i-t- b-s-ä-l-. ------------------------------ Det där har jag inte beställt. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + suec (1-100) MP3 suec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.