Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   uk В ресторані 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [тридцять]

30 [trydtsyatʹ]

В ресторані 2

V restorani 2

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. Яб--ч-ий с-к, -удь---ск-. Я_______ с___ б__________ Я-л-ч-и- с-к- б-д---а-к-. ------------------------- Яблучний сік, будь-ласка. 0
Ya---c-n-y̆ -i---b-dʹ-l--k-. Y_________ s___ b__________ Y-b-u-h-y-̆ s-k- b-d---a-k-. ---------------------------- Yabluchnyy̆ sik, budʹ-laska.
Una llimonada, si us plau. Л---н-д, --д--лас--. Л_______ б__________ Л-м-н-д- б-д---а-к-. -------------------- Лимонад, будь-ласка. 0
L--on--, b-----ask-. L_______ b__________ L-m-n-d- b-d---a-k-. -------------------- Lymonad, budʹ-laska.
Un suc de tomàquet, si us plau. То-атн------,-буд------а. Т_______ с___ б__________ Т-м-т-и- с-к- б-д---а-к-. ------------------------- Томатний сік, будь-ласка. 0
T-m--n-y̆--i-, --d---aska. T_______ s___ b__________ T-m-t-y-̆ s-k- b-d---a-k-. -------------------------- Tomatnyy̆ sik, budʹ-laska.
M’agradaria una copa de vi negre. Я ---и----- ви---а-ке-и-------ного в---. Я б в____ / в_____ к____ ч________ в____ Я б в-п-в / в-п-л- к-л-х ч-р-о-о-о в-н-. ---------------------------------------- Я б випив / випила келих червоного вина. 0
YA-- v--yv-/--y-yl- ke---h --e----oho--yna. Y_ b v____ / v_____ k_____ c_________ v____ Y- b v-p-v / v-p-l- k-l-k- c-e-v-n-h- v-n-. ------------------------------------------- YA b vypyv / vypyla kelykh chervonoho vyna.
M’agradaria una copa de vi blanc. Я б -и-ив /----и-а к-л------ого-в--а. Я б в____ / в_____ к____ б_____ в____ Я б в-п-в / в-п-л- к-л-х б-л-г- в-н-. ------------------------------------- Я б випив / випила келих білого вина. 0
YA b-v-p-- / v-p-la-kel--h -i---- v--a. Y_ b v____ / v_____ k_____ b_____ v____ Y- b v-p-v / v-p-l- k-l-k- b-l-h- v-n-. --------------------------------------- YA b vypyv / vypyla kelykh biloho vyna.
M’agradaria una ampolla de xampany. Мен---будь-л-ск-- пля-ку--а---н-ьк-го. М____ б__________ п_____ ш____________ М-н-, б-д---а-к-, п-я-к- ш-м-а-с-к-г-. -------------------------------------- Мені, будь-ласка, пляшку шампанського. 0
Me----b-------ka---l-as--u-s--m-a-sʹko--. M____ b__________ p_______ s_____________ M-n-, b-d---a-k-, p-y-s-k- s-a-p-n-ʹ-o-o- ----------------------------------------- Meni, budʹ-laska, plyashku shampansʹkoho.
T’agrada el peix? Ти--ю-и--р--у? Т_ л____ р____ Т- л-б-ш р-б-? -------------- Ти любиш рибу? 0
Ty---uby-h-ryb-? T_ l______ r____ T- l-u-y-h r-b-? ---------------- Ty lyubysh rybu?
T’agrada la carn? Ти ---иш --о--чи-у? Т_ л____ я_________ Т- л-б-ш я-о-и-и-у- ------------------- Ти любиш яловичину? 0
Ty-----y-- ---o--c-y--? T_ l______ y___________ T- l-u-y-h y-l-v-c-y-u- ----------------------- Ty lyubysh yalovychynu?
T’agrada el porc? Ти--юби- -ви----? Т_ л____ с_______ Т- л-б-ш с-и-и-у- ----------------- Ти любиш свинину? 0
Ty -yubysh---ynynu? T_ l______ s_______ T- l-u-y-h s-y-y-u- ------------------- Ty lyubysh svynynu?
Desitjaria un plat sense carn. Я--о--- -и - -о-іла ---ос- -е- м-я--. Я х____ б_ / х_____ б щ___ б__ м_____ Я х-т-в б- / х-т-л- б щ-с- б-з м-я-а- ------------------------------------- Я хотів би / хотіла б щось без м’яса. 0
YA--ho-i- b--/---o-ila---s-c---ʹ-be- --yasa. Y_ k_____ b_ / k______ b s______ b__ m______ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b s-c-o-ʹ b-z m-y-s-. -------------------------------------------- YA khotiv by / khotila b shchosʹ bez m'yasa.
Desitjaria un plat de verdures. Я ---і--б-----о--ла б --о--ву стр---. Я х____ б_ / х_____ б о______ с______ Я х-т-в б- / х-т-л- б о-о-е-у с-р-в-. ------------------------------------- Я хотів би / хотіла б овочеву страву. 0
Y------i---- /---oti-a---o---hevu -tr-v-. Y_ k_____ b_ / k______ b o_______ s______ Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b o-o-h-v- s-r-v-. ----------------------------------------- YA khotiv by / khotila b ovochevu stravu.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Я----у----ь, на що--- ---б- д-вг--чек-ти. Я х___ щ____ н_ щ_ н_ т____ д____ ч______ Я х-ч- щ-с-, н- щ- н- т-е-а д-в-о ч-к-т-. ----------------------------------------- Я хочу щось, на що не треба довго чекати. 0
Y--k-oc-u--h--o--, ---shc----e-t-e---dovh-----k--y. Y_ k_____ s_______ n_ s____ n_ t____ d____ c_______ Y- k-o-h- s-c-o-ʹ- n- s-c-o n- t-e-a d-v-o c-e-a-y- --------------------------------------------------- YA khochu shchosʹ, na shcho ne treba dovho chekaty.
Vol acompanyament d’arròs? В--х-ч-те -е ------м? В_ х_____ ц_ з р_____ В- х-ч-т- ц- з р-с-м- --------------------- Ви хочете це з рисом? 0
V--k-o-he-e-----------m? V_ k_______ t__ z r_____ V- k-o-h-t- t-e z r-s-m- ------------------------ Vy khochete tse z rysom?
Vol acompanyament de pasta / fideus? Ви -очет---е --м---ро--ми? В_ х_____ ц_ з м__________ В- х-ч-т- ц- з м-к-р-н-м-? -------------------------- Ви хочете це з макаронами? 0
V---h-c--te-ts--z -a-a--namy? V_ k_______ t__ z m__________ V- k-o-h-t- t-e z m-k-r-n-m-? ----------------------------- Vy khochete tse z makaronamy?
Vol acompanyament de patates? Ви хоч--е-це з к-р-опле-? В_ х_____ ц_ з к_________ В- х-ч-т- ц- з к-р-о-л-ю- ------------------------- Ви хочете це з картоплею? 0
Vy--h-c-ete--se-z -art------? V_ k_______ t__ z k__________ V- k-o-h-t- t-e z k-r-o-l-y-? ----------------------------- Vy khochete tse z kartopleyu?
(Això) no m’agrada. Це м--- -е -ма---. Ц_ м___ н_ с______ Ц- м-н- н- с-а-у-. ------------------ Це мені не смакує. 0
T-e-m-ni ne s---u--. T__ m___ n_ s_______ T-e m-n- n- s-a-u-e- -------------------- Tse meni ne smakuye.
El menjar està fred. Ї---холодна. Ї__ х_______ Ї-а х-л-д-а- ------------ Їжа холодна. 0
Ïzha khol-d-a. Ï___ k________ I-z-a k-o-o-n-. --------------- Ïzha kholodna.
Això no és el que he demanat. Я-ць------ -амо---в-/-за-ов-ял-. Я ц____ н_ з_______ / з_________ Я ц-о-о н- з-м-в-я- / з-м-в-я-а- -------------------------------- Я цього не замовляв / замовляла. 0
Y----ʹoho -e-zamov--av-------vl---a. Y_ t_____ n_ z________ / z__________ Y- t-ʹ-h- n- z-m-v-y-v / z-m-v-y-l-. ------------------------------------ YA tsʹoho ne zamovlyav / zamovlyala.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.