Manual de conversa

ca Negació 2   »   nl Ontkenning 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [vijfenzestig]

Ontkenning 2

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
És car l’anell? I---e rin- ---r? I_ d_ r___ d____ I- d- r-n- d-u-? ---------------- Is de ring duur? 0
No, només costa cent euros. N--- -ij---s--ma-- hon-e-- --ro. N___ h__ k___ m___ h______ e____ N-e- h-j k-s- m-a- h-n-e-d e-r-. -------------------------------- Nee, hij kost maar honderd euro. 0
Però només en tinc cinquanta. Maa---- -eb -r----r v-j-t--. M___ i_ h__ e_ m___ v_______ M-a- i- h-b e- m-a- v-j-t-g- ---------------------------- Maar ik heb er maar vijftig. 0
Has acabat? B-n--- -- --a--? B__ j_ a_ k_____ B-n j- a- k-a-r- ---------------- Ben je al klaar? 0
No, encara no. N-----o- n-e-. N___ n__ n____ N-e- n-g n-e-. -------------- Nee, nog niet. 0
Però aviat acabo. M-ar -----n-zo --a--. M___ i_ b__ z_ k_____ M-a- i- b-n z- k-a-r- --------------------- Maar ik ben zo klaar. 0
Vols més sopa? W-l ---n-- -oe-? W__ j_ n__ s____ W-l j- n-g s-e-? ---------------- Wil je nog soep? 0
No, ja no en vull. N----i--wil er----- ---r. N___ i_ w__ e_ g___ m____ N-e- i- w-l e- g-e- m-e-. ------------------------- Nee, ik wil er geen meer. 0
Però un altre gelat. M-ar nog--e--e-n --s-e. M___ n__ w__ e__ i_____ M-a- n-g w-l e-n i-s-e- ----------------------- Maar nog wel een ijsje. 0
Que fa gaire que vius aquí? W-----e--i-r-a-----g? W___ j_ h___ a_ l____ W-o- j- h-e- a- l-n-? --------------------- Woon je hier al lang? 0
No, només un mes. N--- --- ee---aand. N___ p__ e__ m_____ N-e- p-s e-n m-a-d- ------------------- Nee, pas een maand. 0
Però ja conec un munt de gent. Ma-r-ik--e---l----l m--s--. M___ i_ k__ a_ v___ m______ M-a- i- k-n a- v-e- m-n-e-. --------------------------- Maar ik ken al veel mensen. 0
Vas a casa demà? Ga -- mo---- ---r --i-? G_ j_ m_____ n___ h____ G- j- m-r-e- n-a- h-i-? ----------------------- Ga je morgen naar huis? 0
No, només els caps de setmana. Ne-,-p-- -- --- weekend. N___ p__ i_ h__ w_______ N-e- p-s i- h-t w-e-e-d- ------------------------ Nee, pas in het weekend. 0
Però ja torno diumenge. M-a---- -om zo-dag ------ug. M___ i_ k__ z_____ a_ t_____ M-a- i- k-m z-n-a- a- t-r-g- ---------------------------- Maar ik kom zondag al terug. 0
La teva filla ja és major d’edat? Is -e --c-t---al-vo----s-n? I_ j_ d______ a_ v_________ I- j- d-c-t-r a- v-l-a-s-n- --------------------------- Is je dochter al volwassen? 0
No, té només disset anys. N-e---- i------z--e-t--n. N___ z_ i_ p__ z_________ N-e- z- i- p-s z-v-n-i-n- ------------------------- Nee, ze is pas zeventien. 0
Però ja té xicot. M----z- h-ef- al -e--vr--n-. M___ z_ h____ a_ e__ v______ M-a- z- h-e-t a- e-n v-i-n-. ---------------------------- Maar ze heeft al een vriend. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!