Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   nl Ontmoeten

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [drie]

Ontmoeten

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Hola! Hal-o! H_____ H-l-o- ------ Hallo! 0
Bon dia! D-g! D___ D-g- ---- Dag! 0
Com va? Hoe---at he-? H__ g___ h___ H-e g-a- h-t- ------------- Hoe gaat het? 0
Que és d’Europa vostè? K----- ui- E-r-pa? K___ u u__ E______ K-m- u u-t E-r-p-? ------------------ Komt u uit Europa? 0
Que és d’Amèrica vostè? Ko---u uit ----i-a? K___ u u__ A_______ K-m- u u-t A-e-i-a- ------------------- Komt u uit Amerika? 0
Que és d’Àsia vostè? K--t u-uit Az--? K___ u u__ A____ K-m- u u-t A-i-? ---------------- Komt u uit Azië? 0
En quin hotel s’allotja vostè? In we-k-h-tel ve-b-ij----? I_ w___ h____ v________ u_ I- w-l- h-t-l v-r-l-j-t u- -------------------------- In welk hotel verblijft u? 0
Quant fa que és aquí? Ho- lan- -en--- -r --? H__ l___ b___ u e_ a__ H-e l-n- b-n- u e- a-? ---------------------- Hoe lang bent u er al? 0
Fins quan es quedarà? Hoe la-g-b--jf--u? H__ l___ b_____ u_ H-e l-n- b-i-f- u- ------------------ Hoe lang blijft u? 0
Li agrada la seva estada aquí? Be-alt--et-- hi-r? B_____ h__ u h____ B-v-l- h-t u h-e-? ------------------ Bevalt het u hier? 0
Que fa vacances aquí? Ben- u -i-- met-v-k-n-ie? B___ u h___ m__ v________ B-n- u h-e- m-t v-k-n-i-? ------------------------- Bent u hier met vakantie? 0
Visiti’m! K-m-me--e--ke-------e---! K__ m_ e__ k___ o________ K-m m- e-n k-e- o-z-e-e-! ------------------------- Kom me een keer opzoeken! 0
Aquesta és la meva adreça. H-e- ----i-n a-r--. H___ i_ m___ a_____ H-e- i- m-j- a-r-s- ------------------- Hier is mijn adres. 0
Ens veiem demà? Z--n-w--elkaa- morgen? Z___ w_ e_____ m______ Z-e- w- e-k-a- m-r-e-? ---------------------- Zien we elkaar morgen? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. S-rry- --a- -- heb-a- p----en. S_____ m___ i_ h__ a_ p_______ S-r-y- m-a- i- h-b a- p-a-n-n- ------------------------------ Sorry, maar ik heb al plannen. 0
Adéu! D-g! D___ D-g- ---- Dag! 0
A reveure! To-----ns! T__ z_____ T-t z-e-s- ---------- Tot ziens! 0
Fins aviat! T---g-u-! T__ g____ T-t g-u-! --------- Tot gauw! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!