Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   nl Bijvoeglijke naamwoorden 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [negenenzeventig]

Bijvoeglijke naamwoorden 2

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Porto un vestit blau. I- -e- --- b-a--e -urk-a-n. I_ h__ e__ b_____ j___ a___ I- h-b e-n b-a-w- j-r- a-n- --------------------------- Ik heb een blauwe jurk aan. 0
Porto un vestit vermell. I--h---e----------r--a--. I_ h__ e__ r___ j___ a___ I- h-b e-n r-d- j-r- a-n- ------------------------- Ik heb een rode jurk aan. 0
Porto un vestit verd. I- -eb--e- --o--e-j--- --n. I_ h__ e__ g_____ j___ a___ I- h-b e-n g-o-n- j-r- a-n- --------------------------- Ik heb een groene jurk aan. 0
Compro una bossa negra. I- -----ee-----rt- ---. I_ k___ e__ z_____ t___ I- k-o- e-n z-a-t- t-s- ----------------------- Ik koop een zwarte tas. 0
Compro una bossa marró. Ik -o----en br---e----. I_ k___ e__ b_____ t___ I- k-o- e-n b-u-n- t-s- ----------------------- Ik koop een bruine tas. 0
Compro una bossa blanca. Ik k-op --------- -a-. I_ k___ e__ w____ t___ I- k-o- e-n w-t-e t-s- ---------------------- Ik koop een witte tas. 0
Necessito un cotxe nou. I- -e--e---n--u-e a--o-nodig. I_ h__ e__ n_____ a___ n_____ I- h-b e-n n-e-w- a-t- n-d-g- ----------------------------- Ik heb een nieuwe auto nodig. 0
Necessito un cotxe ràpid. Ik -eb-een -----e---to-no--g. I_ h__ e__ s_____ a___ n_____ I- h-b e-n s-e-l- a-t- n-d-g- ----------------------------- Ik heb een snelle auto nodig. 0
Necessito un cotxe còmode. I--h-b--en-comf-rt-b--e-a-t--nodi-. I_ h__ e__ c___________ a___ n_____ I- h-b e-n c-m-o-t-b-l- a-t- n-d-g- ----------------------------------- Ik heb een comfortabele auto nodig. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Da-r-b-v-n-w-ont e-- -ude vrou-. D___ b____ w____ e__ o___ v_____ D-a- b-v-n w-o-t e-n o-d- v-o-w- -------------------------------- Daar boven woont een oude vrouw. 0
A dalt hi viu una dona grassa. D--- -o--n w--n---e----kk- vr--w. D___ b____ w____ e__ d____ v_____ D-a- b-v-n w-o-t e-n d-k-e v-o-w- --------------------------------- Daar boven woont een dikke vrouw. 0
A baix hi viu una dona curiosa. D----ben-de--w--n----n-n-eu-----rig--vr-u-. D___ b______ w____ e__ n____________ v_____ D-a- b-n-d-n w-o-t e-n n-e-w-g-e-i-e v-o-w- ------------------------------------------- Daar beneden woont een nieuwsgierige vrouw. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. On-- --s--- w---n-aa-d-----e----. O___ g_____ w____ a______ m______ O-z- g-s-e- w-r-n a-r-i-e m-n-e-. --------------------------------- Onze gasten waren aardige mensen. 0
Els nostres convidats eren gent educada. O-ze-g-s--n w-r-n-----ef-- me---n. O___ g_____ w____ b_______ m______ O-z- g-s-e- w-r-n b-l-e-d- m-n-e-. ---------------------------------- Onze gasten waren beleefde mensen. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. O--e g-ste----r---int-re--a----m-ns--. O___ g_____ w____ i___________ m______ O-z- g-s-e- w-r-n i-t-r-s-a-t- m-n-e-. -------------------------------------- Onze gasten waren interessante mensen. 0
Tinc uns fills encantadors. Ik-he- l---e k--der--. I_ h__ l____ k________ I- h-b l-e-e k-n-e-e-. ---------------------- Ik heb lieve kinderen. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. M-a--de-bur-- -e-be--bru---- k-n---en. M___ d_ b____ h_____ b______ k________ M-a- d- b-r-n h-b-e- b-u-a-e k-n-e-e-. -------------------------------------- Maar de buren hebben brutale kinderen. 0
Que es porten bé els seus fills? Zijn--- k-n--ren br---? Z___ u_ k_______ b_____ Z-j- u- k-n-e-e- b-a-f- ----------------------- Zijn uw kinderen braaf? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...