Manual de conversa

ca Al camp   »   nl In de natuur

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [zesentwintig]

In de natuur

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Veus allà la torre? Z-e ---di--to--n-d--r? Z__ j_ d__ t____ d____ Z-e j- d-e t-r-n d-a-? ---------------------- Zie je die toren daar? 0
Veus allà la muntanya? Z----e d-- be-- daa-? Z__ j_ d__ b___ d____ Z-e j- d-e b-r- d-a-? --------------------- Zie je die berg daar? 0
Veus allà el poble? Zi--je--at----p---a-? Z__ j_ d__ d___ d____ Z-e j- d-t d-r- d-a-? --------------------- Zie je dat dorp daar? 0
Veus allà el riu? Z--------e-r--i-- --a-? Z__ j_ d__ r_____ d____ Z-e j- d-e r-v-e- d-a-? ----------------------- Zie je die rivier daar? 0
Veus allà el pont? Zi--j--die-b--g-d---? Z__ j_ d__ b___ d____ Z-e j- d-e b-u- d-a-? --------------------- Zie je die brug daar? 0
Veus allà el llac? Z--------t -ee- d---? Z__ j_ d__ m___ d____ Z-e j- d-t m-e- d-a-? --------------------- Zie je dat meer daar? 0
M’agrada aquell ocell. Die--oge- v--d--k-mooi. D__ v____ v___ i_ m____ D-e v-g-l v-n- i- m-o-. ----------------------- Die vogel vind ik mooi. 0
M’agrada aquell arbre. D-e-boo- vin-----m--i. D__ b___ v___ i_ m____ D-e b-o- v-n- i- m-o-. ---------------------- Die boom vind ik mooi. 0
M’agrada aquesta pedra. D-ze---een v-nd -- mo-i. D___ s____ v___ i_ m____ D-z- s-e-n v-n- i- m-o-. ------------------------ Deze steen vind ik mooi. 0
M’agrada aquell parc. D-t -a-- vi----k---o-. D__ p___ v___ i_ m____ D-t p-r- v-n- i- m-o-. ---------------------- Dat park vind ik mooi. 0
M’agrada aquell jardí. Di- t--n ---d-i- -o--. D__ t___ v___ i_ m____ D-e t-i- v-n- i- m-o-. ---------------------- Die tuin vind ik mooi. 0
M’agrada aquesta flor. D--- -loem --nd i----oi. D___ b____ v___ i_ m____ D-z- b-o-m v-n- i- m-o-. ------------------------ Deze bloem vind ik mooi. 0
Ho trobo bonic. I- v--d-d-t-mo--. I_ v___ d__ m____ I- v-n- d-t m-o-. ----------------- Ik vind dat mooi. 0
Em sembla interessant. I----n---a--i---r---a--. I_ v___ d__ i___________ I- v-n- d-t i-t-r-s-a-t- ------------------------ Ik vind dat interessant. 0
Ho trobo meravellós. I-----d d-- --a-h-ig. I_ v___ d__ p________ I- v-n- d-t p-a-h-i-. --------------------- Ik vind dat prachtig. 0
Em sembla lleig. I- ---- --- ---i--. I_ v___ d__ l______ I- v-n- d-t l-l-j-. ------------------- Ik vind dat lelijk. 0
Em sembla avorrit. Ik --n- --t-s-ai. I_ v___ d__ s____ I- v-n- d-t s-a-. ----------------- Ik vind dat saai. 0
Em sembla horrible. I- vind dat-vre-el-jk. I_ v___ d__ v_________ I- v-n- d-t v-e-e-i-k- ---------------------- Ik vind dat vreselijk. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.