Manual de conversa

ca Passat 1   »   eo Is-tempo 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [okdek unu]

Is-tempo 1

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
escriure skribi s_____ s-r-b- ------ skribi 0
Ell va escriure una carta. Li -kr-bi-----ero-. L_ s______ l_______ L- s-r-b-s l-t-r-n- ------------------- Li skribis leteron. 0
I ella va escriure una postal. K----i-----bis--art--. K__ ŝ_ s______ k______ K-j ŝ- s-r-b-s k-r-o-. ---------------------- Kaj ŝi skribis karton. 0
llegir le-i l___ l-g- ---- legi 0
Ell llegia una revista. L- --g-s--e-uon. L_ l____ r______ L- l-g-s r-v-o-. ---------------- Li legis revuon. 0
I ella llegia un llibre. K----- --gis -ibr-n. K__ ŝ_ l____ l______ K-j ŝ- l-g-s l-b-o-. -------------------- Kaj ŝi legis libron. 0
prendre / agafar p-e-i p____ p-e-i ----- preni 0
Ell va prendre un cigarret. L--pre----ci----do-. L_ p_____ c_________ L- p-e-i- c-g-r-d-n- -------------------- Li prenis cigaredon. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ŝ- p---i- pec----a ĉo--l--o. Ŝ_ p_____ p____ d_ ĉ________ Ŝ- p-e-i- p-c-n d- ĉ-k-l-d-. ---------------------------- Ŝi prenis pecon da ĉokolado. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. L- -s-i-----f--e-a,---- -- -stis-fi----. L_ e____ m_________ s__ ŝ_ e____ f______ L- e-t-s m-l-i-e-a- s-d ŝ- e-t-s f-d-l-. ---------------------------------------- Li estis malfidela, sed ŝi estis fidela. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Li --ti--ma-dil-g--ta, s----i est----ilige-ta. L_ e____ m____________ s__ ŝ_ e____ d_________ L- e-t-s m-l-i-i-e-t-, s-d ŝ- e-t-s d-l-g-n-a- ---------------------------------------------- Li estis maldiligenta, sed ŝi estis diligenta. 0
Ell era pobre, però ella era rica. L- -st-- ma--i-a, --d -i --ti- --ĉ-. L_ e____ m_______ s__ ŝ_ e____ r____ L- e-t-s m-l-i-a- s-d ŝ- e-t-s r-ĉ-. ------------------------------------ Li estis malriĉa, sed ŝi estis riĉa. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. L- ne---vi- --n-n, s-d -ale---l--j-. L_ n_ h____ m_____ s__ m___ ŝ_______ L- n- h-v-s m-n-n- s-d m-l- ŝ-l-o-n- ------------------------------------ Li ne havis monon, sed male ŝuldojn. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. L--ne---t-- -on-an-a--s-d-m-l- ma--------a. L_ n_ e____ b________ s__ m___ m___________ L- n- e-t-s b-n-a-c-, s-d m-l- m-l-o-ŝ-n-a- ------------------------------------------- Li ne estis bonŝanca, sed male malbonŝanca. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. L---e--a-is-su---s----sed-m----mals-k---on. L_ n_ h____ s________ s__ m___ m___________ L- n- h-v-s s-k-e-o-, s-d m-l- m-l-u-c-s-n- ------------------------------------------- Li ne havis sukceson, sed male malsukceson. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. Li ne ----- kon--n-a, s----ale-m-----te-t-. L_ n_ e____ k________ s__ m___ m___________ L- n- e-t-s k-n-e-t-, s-d m-l- m-l-o-t-n-a- ------------------------------------------- Li ne estis kontenta, sed male malkontenta. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Li ne-es--s-fe-i--,---d--a-e-m--feli--. L_ n_ e____ f______ s__ m___ m_________ L- n- e-t-s f-l-ĉ-, s-d m-l- m-l-e-i-a- --------------------------------------- Li ne estis feliĉa, sed male malfeliĉa. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. L---e -s-is ----a-i-, -e--ma-e -a-s--p-t--. L_ n_ e____ s________ s__ m___ m___________ L- n- e-t-s s-m-a-i-, s-d m-l- m-l-i-p-t-a- ------------------------------------------- Li ne estis simpatia, sed male malsimpatia. 0

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...