Manual de conversa

ca Passat 1   »   he ‫עבר 1‬

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

‫81 [שמונים ואחת]‬

81 [shmonim w'axat]

‫עבר 1‬

avar 1

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
escriure ‫ל-ת-ב‬ ‫______ ‫-כ-ו-‬ ------- ‫לכתוב‬ 0
l-k--ov l______ l-k-t-v ------- likhtov
Ell va escriure una carta. ‫-וא כ-ב-מ--ב.‬ ‫___ כ__ מ_____ ‫-ו- כ-ב מ-ת-.- --------------- ‫הוא כתב מכתב.‬ 0
h--k---v-mi-hta-. h_ k____ m_______ h- k-t-v m-k-t-v- ----------------- hu katav mikhtav.
I ella va escriure una postal. ‫--יא--תב- ג--יה-‬ ‫____ כ___ ג______ ‫-ה-א כ-ב- ג-ו-ה-‬ ------------------ ‫והיא כתבה גלויה.‬ 0
w--i----va--g--yah. w___ k_____ g______ w-h- k-t-a- g-u-a-. ------------------- w'hi katvah gluyah.
llegir ‫ל--וא‬ ‫______ ‫-ק-ו-‬ ------- ‫לקרוא‬ 0
l-qro l____ l-q-o ----- liqro
Ell llegia una revista. ‫הו- ק-----זי--‬ ‫___ ק__ מ______ ‫-ו- ק-א מ-ז-ן-‬ ---------------- ‫הוא קרא מגזין.‬ 0
h--q--- -aga---. h_ q___ m_______ h- q-r- m-g-z-n- ---------------- hu qara magazin.
I ella llegia un llibre. ‫ו-י---רא- ----‬ ‫____ ק___ ס____ ‫-ה-א ק-א- ס-ר-‬ ---------------- ‫והיא קראה ספר.‬ 0
w'h- ---'a- sefe-. w___ q_____ s_____ w-h- q-r-a- s-f-r- ------------------ w'hi qar'ah sefer.
prendre / agafar ‫ל--ת‬ ‫_____ ‫-ק-ת- ------ ‫לקחת‬ 0
la----t l______ l-q-x-t ------- laqaxat
Ell va prendre un cigarret. ‫----ל-ח ס-גרי--‬ ‫___ ל__ ס_______ ‫-ו- ל-ח ס-ג-י-.- ----------------- ‫הוא לקח סיגריה.‬ 0
hu-laqa----garia-. h_ l____ s________ h- l-q-x s-g-r-a-. ------------------ hu laqax sigariah.
Ella va agafar un tros de xocolata. ‫-ה-- -ק-- -ת------קו-ד-‬ ‫____ ל___ ח____ ש_______ ‫-ה-א ל-ח- ח-י-ת ש-ק-ל-.- ------------------------- ‫והיא לקחה חתיכת שוקולד.‬ 0
w-h- l--xa- --tikh-t--h--o--d. w___ l_____ x_______ s________ w-h- l-q-a- x-t-k-a- s-o-o-a-. ------------------------------ w'hi laqxah xatikhat shoqolad.
Ell era infidel, però ella era fidel. ‫הוא-ל- ה-ה-נא-----ל-ה-- הי--- --מנה-‬ ‫___ ל_ ה__ נ___ א__ ה__ ה____ נ______ ‫-ו- ל- ה-ה נ-מ- א-ל ה-א ה-י-ה נ-מ-ה-‬ -------------------------------------- ‫הוא לא היה נאמן אבל היא הייתה נאמנה.‬ 0
h-----ha-a--n--ema- ------i -ai-a--n-'----ah. h_ l_ h____ n______ a___ h_ h_____ n_________ h- l- h-y-h n-'-m-n a-a- h- h-i-a- n-'-m-n-h- --------------------------------------------- hu lo hayah ne'eman aval hi haitah ne'emanah.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ‫ה-א-ה---ע-ל- א-ל-ה-א-ה-ית- --ו--.‬ ‫___ ה__ ע___ א__ ה__ ה____ ח______ ‫-ו- ה-ה ע-ל- א-ל ה-א ה-י-ה ח-ו-ה-‬ ----------------------------------- ‫הוא היה עצלן אבל היא הייתה חרוצה.‬ 0
hu----ah-at-la---v----i-hait-h--a---s-h. h_ h____ a_____ a___ h_ h_____ x________ h- h-y-h a-s-a- a-a- h- h-i-a- x-r-t-a-. ---------------------------------------- hu hayah atslan aval hi haitah xarutsah.
Ell era pobre, però ella era rica. ‫הו--ה-- עני--ב--היא-הייתה--שי--.‬ ‫___ ה__ ע__ א__ ה__ ה____ ע______ ‫-ו- ה-ה ע-י א-ל ה-א ה-י-ה ע-י-ה-‬ ---------------------------------- ‫הוא היה עני אבל היא הייתה עשירה.‬ 0
h- h-y-h an- -va---i--a--ah-------h. h_ h____ a__ a___ h_ h_____ a_______ h- h-y-h a-i a-a- h- h-i-a- a-h-r-h- ------------------------------------ hu hayah ani aval hi haitah ashirah.
Ell no tenia diners, sinó deutes. ‫-א -------כ-ף רק חו---.‬ ‫__ ה__ ל_ כ__ ר_ ח______ ‫-א ה-ה ל- כ-ף ר- ח-ב-ת-‬ ------------------------- ‫לא היה לו כסף רק חובות.‬ 0
lo-hay-h lo khese- --- xov-t. l_ h____ l_ k_____ r__ x_____ l- h-y-h l- k-e-e- r-q x-v-t- ----------------------------- lo hayah lo khesef raq xovot.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫לא-ה-ה -ו מז--אל- ביש מז--‬ ‫__ ה__ ל_ מ__ א__ ב__ מ____ ‫-א ה-ה ל- מ-ל א-א ב-ש מ-ל-‬ ---------------------------- ‫לא היה לו מזל אלא ביש מזל.‬ 0
l--h-y-h lo maz-l-ela b-s---a--l. l_ h____ l_ m____ e__ b___ m_____ l- h-y-h l- m-z-l e-a b-s- m-z-l- --------------------------------- lo hayah lo mazal ela bish mazal.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. ‫ה-- לא -צ---, -ק-נכשל-‬ ‫___ ל_ ה_____ ר_ נ_____ ‫-ו- ל- ה-ל-ח- ר- נ-ש-.- ------------------------ ‫הוא לא הצליח, רק נכשל.‬ 0
h- l- -it----x, r-q-ni--shal. h_ l_ h________ r__ n________ h- l- h-t-l-a-, r-q n-k-s-a-. ----------------------------- hu lo hitsliax, raq nikhshal.
Ell no era feliç, sinó infeliç. ‫--א לא ה---מר-צה----א ל--מ----.‬ ‫___ ל_ ה__ מ_____ א__ ל_ מ______ ‫-ו- ל- ה-ה מ-ו-ה- א-א ל- מ-ו-ה-‬ --------------------------------- ‫הוא לא היה מרוצה, אלא לא מרוצה.‬ 0
hu-l- h--a--merutse-- -----o --ru-se-. h_ l_ h____ m________ e__ l_ m________ h- l- h-y-h m-r-t-e-, e-a l- m-r-t-e-. -------------------------------------- hu lo hayah merutseh, ela lo merutseh.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫הוא--- --- ---ש----א--א-מ---ר.‬ ‫___ ל_ ה__ מ____ א__ ל_ מ______ ‫-ו- ל- ה-ה מ-ו-ר א-א ל- מ-ו-ר-‬ -------------------------------- ‫הוא לא היה מאושר אלא לא מאושר.‬ 0
h---o--ayah me-us----e-- l- me-u--a-. h_ l_ h____ m_______ e__ l_ m________ h- l- h-y-h m-'-s-a- e-a l- m-'-s-a-. ------------------------------------- hu lo hayah me'ushar ela lo me'ushar.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. ‫-ו-------ה--חמד----- ל- נח---‬ ‫___ ל_ ה__ נ____ א__ ל_ נ_____ ‫-ו- ל- ה-ה נ-מ-, א-א ל- נ-מ-.- ------------------------------- ‫הוא לא היה נחמד, אלא לא נחמד.‬ 0
hu--------h nex--d,--l- l---exma-. h_ l_ h____ n______ e__ l_ n______ h- l- h-y-h n-x-a-, e-a l- n-x-a-. ---------------------------------- hu lo hayah nexmad, ela lo nexmad.

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...