Manual de conversa

ca Passat 1   »   ro Trecut 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [optzeci şi unu]

Trecut 1

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
escriure a-----e a s____ a s-r-e ------- a scrie 0
Ell va escriure una carta. El s-r-a-o -cri-o-re. E_ s____ o s_________ E- s-r-a o s-r-s-a-e- --------------------- El scria o scrisoare. 0
I ella va escriure una postal. Ş- e- -c-i--o ---e-e. Ş_ e_ s____ o v______ Ş- e- s-r-a o v-d-r-. --------------------- Şi ea scria o vedere. 0
llegir a -iti a c___ a c-t- ------ a citi 0
Ell llegia una revista. El-cite--o--l---r-t-. E_ c____ o i_________ E- c-t-a o i-u-t-a-ă- --------------------- El citea o ilustrată. 0
I ella llegia un llibre. Şi -----tea-- -ar--. Ş_ e_ c____ o c_____ Ş- e- c-t-a o c-r-e- -------------------- Şi ea citea o carte. 0
prendre / agafar a-lua a l__ a l-a ----- a lua 0
Ell va prendre un cigarret. E- a-l-at-o-ţ-----. E_ a l___ o ţ______ E- a l-a- o ţ-g-r-. ------------------- El a luat o ţigară. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ea-a-l-a- --b--a-ă -e-ci-co-a-ă. E_ a l___ o b_____ d_ c_________ E- a l-a- o b-c-t- d- c-o-o-a-ă- -------------------------------- Ea a luat o bucată de ciocolată. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. E--e----nf--el,--a---a er- -i----. E_ e__ i_______ d__ e_ e__ f______ E- e-a i-f-d-l- d-r e- e-a f-d-l-. ---------------------------------- El era infidel, dar ea era fidelă. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. E---r- -en-ş, da---a--ra h-r--c-. E_ e__ l_____ d__ e_ e__ h_______ E- e-a l-n-ş- d-r e- e-a h-r-i-ă- --------------------------------- El era leneş, dar ea era harnică. 0
Ell era pobre, però ella era rica. E---r--s---c---ar-e- e-----g-tă. E_ e__ s_____ d__ e_ e__ b______ E- e-a s-r-c- d-r e- e-a b-g-t-. -------------------------------- El era sărac, dar ea era bogată. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. El-nu-- avut -ani, -i dat----. E_ n_ a a___ b____ c_ d_______ E- n- a a-u- b-n-, c- d-t-r-i- ------------------------------ El nu a avut bani, ci datorii. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. E- n- - --u--noroc- -i-g--nion. E_ n_ a a___ n_____ c_ g_______ E- n- a a-u- n-r-c- c- g-i-i-n- ------------------------------- El nu a avut noroc, ci ghinion. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. El -- a av-- s--c-s,-ci -nsuc---. E_ n_ a a___ s______ c_ i________ E- n- a a-u- s-c-e-, c- i-s-c-e-. --------------------------------- El nu a avut succes, ci insucces. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. E- nu a -ost--u--u-i-- -- n-m-lţ----. E_ n_ a f___ m________ c_ n__________ E- n- a f-s- m-l-u-i-, c- n-m-l-u-i-. ------------------------------------- El nu a fost mulţumit, ci nemulţumit. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. El--u-- -o-t--eric-t- ci ne-er-c-t. E_ n_ a f___ f_______ c_ n_________ E- n- a f-s- f-r-c-t- c- n-f-r-c-t- ----------------------------------- El nu a fost fericit, ci nefericit. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. El ---- ---- ---pa--c---------pat-c. E_ n_ a f___ s________ c_ a_________ E- n- a f-s- s-m-a-i-, c- a-t-p-t-c- ------------------------------------ El nu a fost simpatic, ci antipatic. 0

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...