Manual de conversa

ca Passat 1   »   fa ‫ زمان گذشته 1‬

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

‫81 [هشتاد و یک]‬

81 [hashtâd-o-yek]

‫ زمان گذشته 1‬

[zamâne gozashte 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
escriure ‫نو-ت-‬ ‫______ ‫-و-ت-‬ ------- ‫نوشتن‬ 0
n--e---an n________ n-v-s-t-n --------- neveshtan
Ell va escriure una carta. ‫او -مرد) ی- ---ه ---ت-‬ ‫__ (____ ی_ ن___ ن_____ ‫-و (-ر-) ی- ن-م- ن-ش-.- ------------------------ ‫او (مرد) یک نامه نوشت.‬ 0
o----- -âm---eve---. o_ y__ n___ n_______ o- y-k n-m- n-v-s-t- -------------------- oo yek nâme nevesht.
I ella va escriure una postal. ‫و ا- -ز-) -- ---- پ---ل --شت.‬ ‫_ ا_ (___ ی_ ک___ پ____ ن_____ ‫- ا- (-ن- ی- ک-ر- پ-ت-ل ن-ش-.- ------------------------------- ‫و او (زن) یک کارت پستال نوشت.‬ 0
v- -o y-----r-e-p-st---n-vesh-. v_ o_ y__ k____ p_____ n_______ v- o- y-k k-r-e p-s-â- n-v-s-t- ------------------------------- va oo yek kârte postâl nevesht.
llegir ‫خو-ن--‬ ‫_______ ‫-و-ن-ن- -------- ‫خواندن‬ 0
k--ndan k______ k-â-d-n ------- khândan
Ell llegia una revista. ‫او-(-ر-)-ی- م-ل--خوان-.‬ ‫__ (____ ی_ م___ خ______ ‫-و (-ر-) ی- م-ل- خ-ا-د-‬ ------------------------- ‫او (مرد) یک مجله خواند.‬ 0
oo --k-ma-al- k-â--. o_ y__ m_____ k_____ o- y-k m-j-l- k-â-d- -------------------- oo yek majale khând.
I ella llegia un llibre. ‫و -- (--) -ک--ت-ب-خو-ن--‬ ‫_ ا_ (___ ی_ ک___ خ______ ‫- ا- (-ن- ی- ک-ا- خ-ا-د-‬ -------------------------- ‫و او (زن) یک کتاب خواند.‬ 0
v- -- -e- -et---khâ--. v_ o_ y__ k____ k_____ v- o- y-k k-t-b k-â-d- ---------------------- va oo yek ketâb khând.
prendre / agafar ‫گ---ن‬ ‫______ ‫-ر-ت-‬ ------- ‫گرفتن‬ 0
g-r--t-n g_______ g-r-f-a- -------- gereftan
Ell va prendre un cigarret. ‫-- (مر----ک-س-گ---ب----ت-‬ ‫__ (____ ی_ س____ ب_______ ‫-و (-ر-) ی- س-گ-ر ب-د-ش-.- --------------------------- ‫او (مرد) یک سیگار برداشت.‬ 0
oo-y-k-si-âr ba-dâs--. o_ y__ s____ b________ o- y-k s-g-r b-r-â-h-. ---------------------- oo yek sigâr bardâsht.
Ella va agafar un tros de xocolata. ‫او (زن)--ک--ک--ش--ات----اش-.‬ ‫__ (___ ی_ ت__ ش____ ب_______ ‫-و (-ن- ی- ت-ه ش-ل-ت ب-د-ش-.- ------------------------------ ‫او (زن) یک تکه شکلات برداشت.‬ 0
oo --k te-eh s---o----b-r-âs-t. o_ y__ t____ s_______ b________ o- y-k t-k-h s-o-o-â- b-r-â-h-. ------------------------------- oo yek tekeh shokolât bardâsht.
Ell era infidel, però ella era fidel. ‫---(مر-- ------ بود، --ا -و -ز-)-ب- وفا-بود.‬ ‫__ (____ ب_ و__ ب___ ا__ ا_ (___ ب_ و__ ب____ ‫-و (-ر-) ب- و-ا ب-د- ا-ا ا- (-ن- ب- و-ا ب-د-‬ ---------------------------------------------- ‫او (مرد) بی وفا بود، اما او (زن) با وفا بود.‬ 0
oo bi-a-----d---mmâ oo bâ-afâ -ud. o_ b_____ b___ a___ o_ b_____ b___ o- b-v-f- b-d- a-m- o- b-v-f- b-d- ---------------------------------- oo bivafâ bud, ammâ oo bâvafâ bud.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ‫او (م-د----ب- بود، -م- -و-(ز-) --ر- بو--‬ ‫__ (____ ت___ ب___ ا__ ا_ (___ ک___ ب____ ‫-و (-ر-) ت-ب- ب-د- ا-ا ا- (-ن- ک-ر- ب-د-‬ ------------------------------------------ ‫او (مرد) تنبل بود، اما او (زن) کاری بود.‬ 0
oo----bal-bu-,--m-- -o --r- ---. o_ t_____ b___ a___ o_ k___ b___ o- t-n-a- b-d- a-m- o- k-r- b-d- -------------------------------- oo tanbal bud, ammâ oo kâri bud.
Ell era pobre, però ella era rica. ‫او --رد- فقی- -و-، ام- او (ز-) --وت-ن--ب-د.‬ ‫__ (____ ف___ ب___ ا__ ا_ (___ ث______ ب____ ‫-و (-ر-) ف-ی- ب-د- ا-ا ا- (-ن- ث-و-م-د ب-د-‬ --------------------------------------------- ‫او (مرد) فقیر بود، اما او (زن) ثروتمند بود.‬ 0
oo -agh-- b--,----â ---s-r-a--a-d--u-. o_ f_____ b___ a___ o_ s_________ b___ o- f-g-i- b-d- a-m- o- s-r-a-m-n- b-d- -------------------------------------- oo faghir bud, ammâ oo servatmand bud.
Ell no tenia diners, sinó deutes. ‫او ---د) پ-----اش-، ---ه ب--کار -و--‬ ‫__ (____ پ__ ن_____ ب___ ب_____ ب____ ‫-و (-ر-) پ-ل ن-ا-ت- ب-ک- ب-ه-ا- ب-د-‬ -------------------------------------- ‫او (مرد) پول نداشت، بلکه بدهکار بود.‬ 0
oo-p-ol ---â-ht------- be-e-----bud. o_ p___ n_______ b____ b_______ b___ o- p-o- n-d-s-t- b-l-e b-d-h-â- b-d- ------------------------------------ oo pool nadâsht, balke bedehkâr bud.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫---(م-د- ---س--داش-، -ل-- ب-----س-بود.‬ ‫__ (____ ش___ ن_____ ب___ ب_ ش___ ب____ ‫-و (-ر-) ش-ن- ن-ا-ت- ب-ک- ب- ش-ن- ب-د-‬ ---------------------------------------- ‫او (مرد) شانس نداشت، بلکه بد شانس بود.‬ 0
oo -hâ-- na-â-ht- bal-e-b------ns bu-. o_ s____ n_______ b____ b__ s____ b___ o- s-â-s n-d-s-t- b-l-e b-d s-â-s b-d- -------------------------------------- oo shâns nadâsht, balke bad shâns bud.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. ‫ا- (مرد-----------،-ب--- ش--ت خ-رد-‬ ‫__ (____ م___ ن____ ب___ ش___ خ_____ ‫-و (-ر-) م-ف- ن-و-، ب-ک- ش-س- خ-ر-.- ------------------------------------- ‫او (مرد) موفق نبود، بلکه شکست خورد.‬ 0
oo --v-------ia-- --dâ-h-- --lk- ---o-a-ag- -ud. o_ m_____________ n_______ b____ n_________ b___ o- m-v-f-f-g-i-t- n-d-s-t- b-l-e n-m-v-f-g- b-d- ------------------------------------------------ oo movaf-faghiati nadâsht, balke nâmovafagh bud.
Ell no era feliç, sinó infeliç. ‫-و (م-د)--اض---بو-،--ل---نارا---بو-.‬ ‫__ (____ ر___ ن____ ب___ ن_____ ب____ ‫-و (-ر-) ر-ض- ن-و-، ب-ک- ن-ر-ض- ب-د-‬ -------------------------------------- ‫او (مرد) راضی نبود، بلکه ناراضی بود.‬ 0
o- r-z- n------ba-ke-nârâ-- --d. o_ r___ n_____ b____ n_____ b___ o- r-z- n-b-d- b-l-e n-r-z- b-d- -------------------------------- oo râzi nabud, balke nârâzi bud.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫او-(مر-- -و-ح---نبود- -ل-ه --ر--ت--ود-‬ ‫__ (____ خ_____ ن____ ب___ ن_____ ب____ ‫-و (-ر-) خ-ش-ا- ن-و-، ب-ک- ن-ر-ح- ب-د-‬ ---------------------------------------- ‫او (مرد) خوشحال نبود، بلکه ناراحت بود.‬ 0
o- ----h--kht---bu-, --lk- --dba--- -ud. o_ k_________ n_____ b____ b_______ b___ o- k-o-h-a-h- n-b-d- b-l-e b-d-a-h- b-d- ---------------------------------------- oo khoshbakht nabud, balke badbakht bud.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. ‫او--مر-- -و-ت-دا-تنی --و-،-بلکه-ناخ--ا--د بود-‬ ‫__ (____ د___ د_____ ن____ ب___ ن________ ب____ ‫-و (-ر-) د-س- د-ش-ن- ن-و-، ب-ک- ن-خ-ش-ی-د ب-د-‬ ------------------------------------------------ ‫او (مرد) دوست داشتنی نبود، بلکه ناخوشایند بود.‬ 0
o- k-o---b-r-ho-- n--ud,--al-- badb-----r- ---. o_ k____ b_______ n_____ b____ b__________ b___ o- k-o-h b-r-h-r- n-b-d- b-l-e b-d-a-k-o-d b-d- ----------------------------------------------- oo khosh barkhord nabud, balke badbarkhord bud.

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...