Manual de conversa

ca Passat 1   »   sl Preteklost 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [enainosemdeset]

Preteklost 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovè Engegar Més
escriure p-s--i p_____ p-s-t- ------ pisati 0
Ell va escriure una carta. O--je n-pis-l p--mo. O_ j_ n______ p_____ O- j- n-p-s-l p-s-o- -------------------- On je napisal pismo. 0
I ella va escriure una postal. I- --a----n----al---a-g-e-n--o. I_ o__ j_ n_______ r___________ I- o-a j- n-p-s-l- r-z-l-d-i-o- ------------------------------- In ona je napisala razglednico. 0
llegir br-ti b____ b-a-i ----- brati 0
Ell llegia una revista. On-j-----l re-i--. O_ j_ b___ r______ O- j- b-a- r-v-j-. ------------------ On je bral revijo. 0
I ella llegia un llibre. I--o-- j---ra-a knjig-. I_ o__ j_ b____ k______ I- o-a j- b-a-a k-j-g-. ----------------------- In ona je brala knjigo. 0
prendre / agafar vz-ti v____ v-e-i ----- vzeti 0
Ell va prendre un cigarret. V-e---e-en--ci-----o. V___ j_ e__ c________ V-e- j- e-o c-g-r-t-. --------------------- Vzel je eno cigareto. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. V-el---e -n-k---ek č-k--a--. V____ j_ e_ k_____ č________ V-e-a j- e- k-š-e- č-k-l-d-. ---------------------------- Vzela je en košček čokolade. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. On-je---- ---v--t- -na pa z-----. O_ j_ b__ n_______ o__ p_ z______ O- j- b-l n-z-e-t- o-a p- z-e-t-. --------------------------------- On je bil nezvest, ona pa zvesta. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. On -e bil len,--n- -a-m-r-ji--. O_ j_ b__ l___ o__ p_ m________ O- j- b-l l-n- o-a p- m-r-j-v-. ------------------------------- On je bil len, ona pa marljiva. 0
Ell era pobre, però ella era rica. O--je b-l---v--,------a b----a. O_ j_ b__ r_____ o__ p_ b______ O- j- b-l r-v-n- o-a p- b-g-t-. ------------------------------- On je bil reven, ona pa bogata. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. O- ni-i--l -en-r--- -ač----d-l-o--. O_ n_ i___ d_______ p__ p_ d_______ O- n- i-e- d-n-r-a- p-č p- d-l-o-e- ----------------------------------- On ni imel denarja, pač pa dolgove. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. On -- im-- -reč-, -a---a--m--o. O_ n_ i___ s_____ p__ p_ s_____ O- n- i-e- s-e-e- p-č p- s-o-o- ------------------------------- On ni imel sreče, pač pa smolo. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. O- ni--il---p--en- ----p--je-b-l-n-us-eš-n. O_ n_ b__ u_______ p__ p_ j_ b__ n_________ O- n- b-l u-p-š-n- p-č p- j- b-l n-u-p-š-n- ------------------------------------------- On ni bil uspešen, pač pa je bil neuspešen. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. O---i-bil----o--l--n---a- p---e-bi--n---dovo---n. O_ n_ b__ z__________ p__ p_ j_ b__ n____________ O- n- b-l z-d-v-l-e-, p-č p- j- b-l n-z-d-v-l-e-. ------------------------------------------------- On ni bil zadovoljen, pač pa je bil nezadovoljen. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. On n--b-l-s-eče----ač--a-je-bi- -e-r-č--. O_ n_ b__ s______ p__ p_ j_ b__ n________ O- n- b-l s-e-e-, p-č p- j- b-l n-s-e-e-. ----------------------------------------- On ni bil srečen, pač pa je bil nesrečen. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. O- ni b-l -im-at----,------a -- b-l-a---p-tiče-. O_ n_ b__ s__________ p__ p_ j_ b__ a___________ O- n- b-l s-m-a-i-e-, p-č p- j- b-l a-t-p-t-č-n- ------------------------------------------------ On ni bil simpatičen, pač pa je bil antipatičen. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + eslovè (1-100) MP3 eslovè (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...