Manual de conversa

ca Passat 1   »   et Minevik 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [kaheksakümmend üks]

Minevik 1

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
escriure k-rjut-ma k________ k-r-u-a-a --------- kirjutama 0
Ell va escriure una carta. T- --rj-tas----j-. T_ k_______ k_____ T- k-r-u-a- k-r-a- ------------------ Ta kirjutas kirja. 0
I ella va escriure una postal. Ja-t--- ki-juta- --ard-. J_ t___ k_______ k______ J- t-m- k-r-u-a- k-a-d-. ------------------------ Ja tema kirjutas kaardi. 0
llegir lu-ema l_____ l-g-m- ------ lugema 0
Ell llegia una revista. T---ug------k--ja. T_ l____ a________ T- l-g-s a-a-i-j-. ------------------ Ta luges ajakirja. 0
I ella llegia un llibre. J---a--u-es ----a--t. J_ t_ l____ r________ J- t- l-g-s r-a-a-u-. --------------------- Ja ta luges raamatut. 0
prendre / agafar v-tma v____ v-t-a ----- võtma 0
Ell va prendre un cigarret. Ta ---t-- -iga----. T_ v_____ s________ T- v-t-i- s-g-r-t-. ------------------- Ta võttis sigareti. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ta võ-------k--šoko----i. T_ v_____ t___ š_________ T- v-t-i- t-k- š-k-l-a-i- ------------------------- Ta võttis tüki šokolaadi. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. Ta -l--tru-- ---d---ma---i tru--u-et-. T_ o__ t____ k___ t___ o__ t__________ T- o-i t-u-, k-i- t-m- o-i t-u-d-s-t-. -------------------------------------- Ta oli truu, kuid tema oli truudusetu. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. T- --i-l-i--,-kuid-t-ma -li-usin. T_ o__ l_____ k___ t___ o__ u____ T- o-i l-i-k- k-i- t-m- o-i u-i-. --------------------------------- Ta oli laisk, kuid tema oli usin. 0
Ell era pobre, però ella era rica. Ta--l--va---,-k------ma oli -i--s. T_ o__ v_____ k___ t___ o__ r_____ T- o-i v-e-e- k-i- t-m- o-i r-k-s- ---------------------------------- Ta oli vaene, kuid tema oli rikas. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. Tal-e- ol--d -ah---aid-----d. T__ e_ o____ r___ v___ v_____ T-l e- o-n-d r-h- v-i- v-l-d- ----------------------------- Tal ei olnud raha vaid võlad. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. T-l--- olnu- õ----va-d-õ-n--us-. T__ e_ o____ õ___ v___ õ________ T-l e- o-n-d õ-n- v-i- õ-n-t-s-. -------------------------------- Tal ei olnud õnne vaid õnnetust. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. T-l ----l--d--du -a-----ard-m-s-. T__ e_ o____ e__ v___ ä__________ T-l e- o-n-d e-u v-i- ä-a-d-m-s-. --------------------------------- Tal ei olnud edu vaid äpardumisi. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. Ta e----n-d-r--------d-r-----l-m--u. T_ e_ o____ r____ v___ r____________ T- e- o-n-d r-h-l v-i- r-h-l-l-m-t-. ------------------------------------ Ta ei olnud rahul vaid rahulolematu. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Ta e- -l------n-lik--ai- õn-etu. T_ e_ o____ õ______ v___ õ______ T- e- o-n-d õ-n-l-k v-i- õ-n-t-. -------------------------------- Ta ei olnud õnnelik vaid õnnetu. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. T- -i o---d-s-----tn------ e---ü-paa--e. T_ e_ o____ s________ v___ e____________ T- e- o-n-d s-m-a-t-e v-i- e-a-ü-p-a-n-. ---------------------------------------- Ta ei olnud sümpaatne vaid ebasümpaatne. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...