Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   uk Сполучники 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [дев’яносто чотири]

94 [devʺyanosto chotyry]

Сполучники 1

[Spoluchnyky 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Заче--й -ок- --р-с-ане-------щ. З______ д___ п________ й__ д___ З-ч-к-й д-к- п-р-с-а-е й-и д-щ- ------------------------------- Зачекай доки перестане йти дощ. 0
Za--ekay- -o-- -e-e--a-- -̆-- dos---. Z_______ d___ p________ y̆__ d______ Z-c-e-a-̆ d-k- p-r-s-a-e y-t- d-s-c-. ------------------------------------- Zachekay̆ doky perestane y̆ty doshch.
Espera fins que (jo) acabi. З---ка--д--и --буду--от-в-й /-г---ва. З______ д___ я б___ г______ / г______ З-ч-к-й д-к- я б-д- г-т-в-й / г-т-в-. ------------------------------------- Зачекай доки я буду готовий / готова. 0
Za---kay- doky-y----du-ho-ov--̆-- h--ova. Z_______ d___ y_ b___ h______ / h______ Z-c-e-a-̆ d-k- y- b-d- h-t-v-y- / h-t-v-. ----------------------------------------- Zachekay̆ doky ya budu hotovyy̆ / hotova.
Espera fins que (ell) torni. Заче-а- доки в-н-пове-н-тьс-. З______ д___ в__ п___________ З-ч-к-й д-к- в-н п-в-р-е-ь-я- ----------------------------- Зачекай доки він повернеться. 0
Za--e--y̆-do----in p-ve----ʹ-ya. Z_______ d___ v__ p____________ Z-c-e-a-̆ d-k- v-n p-v-r-e-ʹ-y-. -------------------------------- Zachekay̆ doky vin povernetʹsya.
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Я чека-----и-м---в--о-ся-в-со-н-. Я ч____ д___ м__ в______ в_______ Я ч-к-ю д-к- м-є в-л-с-я в-с-х-е- --------------------------------- Я чекаю доки моє волосся висохне. 0
YA-ch--a-u---ky--o-e-v---ssy- --s-khne. Y_ c______ d___ m___ v_______ v________ Y- c-e-a-u d-k- m-y- v-l-s-y- v-s-k-n-. --------------------------------------- YA chekayu doky moye volossya vysokhne.
Espero fins que acabi la pel•lícula. Я--екаю-до -ін-я ------. Я ч____ д_ к____ ф______ Я ч-к-ю д- к-н-я ф-л-м-. ------------------------ Я чекаю до кінця фільму. 0
YA-che---- do--int-y- --lʹm-. Y_ c______ d_ k______ f______ Y- c-e-a-u d- k-n-s-a f-l-m-. ----------------------------- YA chekayu do kintsya filʹmu.
Espero que es posi verd el semàfor. Я-ч------а-з-лен--с---л-. Я ч____ н_ з_____ с______ Я ч-к-ю н- з-л-н- с-і-л-. ------------------------- Я чекаю на зелене світло. 0
Y- c-e-ay---a z-l-ne--vi-l-. Y_ c______ n_ z_____ s______ Y- c-e-a-u n- z-l-n- s-i-l-. ---------------------------- YA chekayu na zelene svitlo.
Quan te’n vas de vacances? К------ їдеш-у--ід--стк-? К___ т_ ї___ у в_________ К-л- т- ї-е- у в-д-у-т-у- ------------------------- Коли ти їдеш у відпустку? 0
Ko-- -y ïd--- --vi--u-tk-? K___ t_ ï____ u v_________ K-l- t- i-d-s- u v-d-u-t-u- --------------------------- Koly ty ïdesh u vidpustku?
Abans de les vacances d’estiu? Ще--ере- --т-іми -ан-ку--м-? Щ_ п____ л______ к__________ Щ- п-р-д л-т-і-и к-н-к-л-м-? ---------------------------- Ще перед літніми канікулами? 0
Sh-h----r----i---m- k-n-k---my? S____ p____ l______ k__________ S-c-e p-r-d l-t-i-y k-n-k-l-m-? ------------------------------- Shche pered litnimy kanikulamy?
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Т--- -- до-т-г-- як -о-н-ть-я лі--- --ні-ули. Т___ щ_ д_ т____ я_ п________ л____ к________ Т-к- щ- д- т-г-, я- п-ч-у-ь-я л-т-і к-н-к-л-. --------------------------------------------- Так, ще до того, як почнуться літні канікули. 0
Ta-,-sh--e-do --ho- -a- poc-nu--s-- lit---k-ni---y. T___ s____ d_ t____ y__ p__________ l____ k________ T-k- s-c-e d- t-h-, y-k p-c-n-t-s-a l-t-i k-n-k-l-. --------------------------------------------------- Tak, shche do toho, yak pochnutʹsya litni kanikuly.
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. П-л--о----ах- п-р---і----ма-почнет-с-. П_______ д___ п___ н__ з___ п_________ П-л-г-д- д-х- п-р- н-ж з-м- п-ч-е-ь-я- -------------------------------------- Полагоди дах, перш ніж зима почнеться. 0
P--a-o-y-d-------rs----zh-zy-- ---h-e---y-. P_______ d____ p____ n___ z___ p___________ P-l-h-d- d-k-, p-r-h n-z- z-m- p-c-n-t-s-a- ------------------------------------------- Polahody dakh, persh nizh zyma pochnetʹsya.
Renta’t les mans abans de seure a taula. По--- -у--,-п-рш -іж-т- сі---имеш за-ст--. П____ р____ п___ н__ т_ с________ з_ с____ П-м-й р-к-, п-р- н-ж т- с-д-т-м-ш з- с-і-. ------------------------------------------ Помий руки, перш ніж ти сідатимеш за стіл. 0
P-m--- --ky, p-r-h-niz- ty --da--m-s- za---i-. P____ r____ p____ n___ t_ s_________ z_ s____ P-m-y- r-k-, p-r-h n-z- t- s-d-t-m-s- z- s-i-. ---------------------------------------------- Pomyy̆ ruky, persh nizh ty sidatymesh za stil.
Tanca la finestra abans de sortir. Зак-ий-в-кно- пе----іж-під---ге--. З_____ в_____ п___ н__ п____ г____ З-к-и- в-к-о- п-р- н-ж п-д-ш г-т-. ---------------------------------- Закрий вікно, перш ніж підеш геть. 0
Z-k-y-- --k-o, p--sh----- -id-sh--etʹ. Z_____ v_____ p____ n___ p_____ h____ Z-k-y-̆ v-k-o- p-r-h n-z- p-d-s- h-t-. -------------------------------------- Zakryy̆ vikno, persh nizh pidesh hetʹ.
Quan véns a casa? К----т---рий-е-----ому? К___ т_ п______ д______ К-л- т- п-и-д-ш д-д-м-? ----------------------- Коли ти прийдеш додому? 0
K-ly-t- -ry-̆-e----o-om-? K___ t_ p_______ d______ K-l- t- p-y-̆-e-h d-d-m-? ------------------------- Koly ty pryy̆desh dodomu?
Després de la classe? Післ- з-няття? П____ з_______ П-с-я з-н-т-я- -------------- Після заняття? 0
P--ly--z-n-at-y-? P_____ z_________ P-s-y- z-n-a-t-a- ----------------- Pislya zanyattya?
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Та-, -іс-- з--ят-я. Т___ п____ з_______ Т-к- п-с-я з-н-т-я- ------------------- Так, після заняття. 0
Tak,---s------n--tt--. T___ p_____ z_________ T-k- p-s-y- z-n-a-t-a- ---------------------- Tak, pislya zanyattya.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. П---я -в-рі--він-н-------і-ьш--пр---ват-. П____ а_____ в__ н_ м__ б_____ п_________ П-с-я а-а-і- в-н н- м-г б-л-ш- п-а-ю-а-и- ----------------------------------------- Після аварії він не міг більше працювати. 0
P-s-ya-----iï v----e -ih-bil-s-e-pra-sy---ty. P_____ a_____ v__ n_ m__ b______ p___________ P-s-y- a-a-i-̈ v-n n- m-h b-l-s-e p-a-s-u-a-y- ---------------------------------------------- Pislya avariï vin ne mih bilʹshe pratsyuvaty.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. П--ля тог- я- --- -трат-- ро-----------о---- до-А-ер--и. П____ т___ я_ в__ в______ р______ в__ п_____ д_ А_______ П-с-я т-г- я- в-н в-р-т-в р-б-т-, в-н п-ї-а- д- А-е-и-и- -------------------------------------------------------- Після того як він втратив роботу, він поїхав до Америки. 0
Pis-ya---h--------n v------ ro-ot-, -i-------hav do A-e----. P_____ t___ y__ v__ v______ r______ v__ p______ d_ A_______ P-s-y- t-h- y-k v-n v-r-t-v r-b-t-, v-n p-i-k-a- d- A-e-y-y- ------------------------------------------------------------ Pislya toho yak vin vtratyv robotu, vin poïkhav do Ameryky.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Після --го--к --н-п--е-----до-А-ерик-,-в----тав-бага-им. П____ т___ я_ в__ п_______ д_ А_______ в__ с___ б_______ П-с-я т-г- я- в-н п-р-ї-а- д- А-е-и-и- в-н с-а- б-г-т-м- -------------------------------------------------------- Після того як він переїхав до Америки, він став багатим. 0
P--ly- -oho-----v-n pere--kh-v-----m-ry--- v----t-v --ha--m. P_____ t___ y__ v__ p________ d_ A_______ v__ s___ b_______ P-s-y- t-h- y-k v-n p-r-i-k-a- d- A-e-y-y- v-n s-a- b-h-t-m- ------------------------------------------------------------ Pislya toho yak vin pereïkhav do Ameryky, vin stav bahatym.

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...