Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   ro Conjuncţii 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [nouăzeci şi patru]

Conjuncţii 1

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. A-tea-tă-p-n- se-op-eş---plo-i-. A_______ p___ s_ o______ p______ A-t-a-t- p-n- s- o-r-ş-e p-o-i-. -------------------------------- Aşteaptă până se opreşte ploaia. 0
Espera fins que (jo) acabi. A-t--p-ă--â-- - g--a. A_______ p___ e g____ A-t-a-t- p-n- e g-t-. --------------------- Aşteaptă până e gata. 0
Espera fins que (ell) torni. Aş-e---ă până-s--î-toa-ce. A_______ p___ s_ î________ A-t-a-t- p-n- s- î-t-a-c-. -------------------------- Aşteaptă până se întoarce. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Aşte-t---nă--- s-a uscat -ăru-. A_____ p___ m_ s__ u____ p_____ A-t-p- p-n- m- s-a u-c-t p-r-l- ------------------------------- Aştept până mi s-a uscat părul. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Aş--pt-pâ-ă--e --rm-n--fi-mul. A_____ p___ s_ t______ f______ A-t-p- p-n- s- t-r-i-ă f-l-u-. ------------------------------ Aştept până se termină filmul. 0
Espero que es posi verd el semàfor. A--e-t-p--- se --c------- -a se-afo-. A_____ p___ s_ f___ v____ l_ s_______ A-t-p- p-n- s- f-c- v-r-e l- s-m-f-r- ------------------------------------- Aştept până se face verde la semafor. 0
Quan te’n vas de vacances? C-nd -e----î- -o-ce-iu? C___ m____ î_ c________ C-n- m-r-i î- c-n-e-i-? ----------------------- Când mergi în concediu? 0
Abans de les vacances d’estiu? În-----a--t---e--a-a--a d- vară? Î___ î______ d_ v______ d_ v____ Î-c- î-a-n-e d- v-c-n-a d- v-r-? -------------------------------- Încă înainte de vacanţa de vară? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. D-, ------na-n------î-ce-pă ------a d- --ră. D__ î___ î______ s_ î______ v______ d_ v____ D-, î-c- î-a-n-e s- î-c-a-ă v-c-n-a d- v-r-. -------------------------------------------- Da, încă înainte să înceapă vacanţa de vară. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. R--ară---o-er-şul------t- -ă -----ia--a. R_____ a_________ î______ s_ v___ i_____ R-p-r- a-o-e-i-u- î-a-n-e s- v-n- i-r-a- ---------------------------------------- Repară acoperişul înainte să vină iarna. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. S-ală--- pe ----- în-inte-să--e-a---i la m--ă. S_______ p_ m____ î______ s_ t_ a____ l_ m____ S-a-ă-t- p- m-i-i î-a-n-e s- t- a-e-i l- m-s-. ---------------------------------------------- Spală-te pe mâini înainte să te aşezi la masă. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Înc-ide --amu--î-ainte -- -eş-. Î______ g_____ î______ s_ i____ Î-c-i-e g-a-u- î-a-n-e s- i-ş-. ------------------------------- Închide geamul înainte să ieşi. 0
Quan véns a casa? C--d-v-i a-asă? C___ v__ a_____ C-n- v-i a-a-ă- --------------- Când vii acasă? 0
Després de la classe? D-pă c---? D___ c____ D-p- c-r-? ---------- După curs? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Da--du-ă-c- se---rmin---ur---. D__ d___ c_ s_ t______ c______ D-, d-p- c- s- t-r-i-ă c-r-u-. ------------------------------ Da, după ce se termină cursul. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. După ce - a--t--- ---i---t-nu----a- -u-ut-l-cr-. D___ c_ a a___ u_ a_______ n_ a m__ p____ l_____ D-p- c- a a-u- u- a-c-d-n- n- a m-i p-t-t l-c-a- ------------------------------------------------ După ce a avut un accident nu a mai putut lucra. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. După c- -i-a------ut -l-jb----p-e--- în A---i--. D___ c_ ş___ p______ s_____ a p_____ î_ A_______ D-p- c- ş--- p-e-d-t s-u-b- a p-e-a- î- A-e-i-a- ------------------------------------------------ După ce şi-a pierdut slujba a plecat în America. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Du-- -- ----ecat--- A-eric--s-a î-b-găţ--. D___ c_ a p_____ î_ A______ s__ î_________ D-p- c- a p-e-a- î- A-e-i-a s-a î-b-g-ţ-t- ------------------------------------------ După ce a plecat în America s-a îmbogăţit. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + romanès (1-100) MP3 romanès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...