Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   hy բարդ ստորադասական 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [իննսունչորս]

94 [innsunch’vors]

բարդ ստորադասական 1

bard storadasakan 1

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Ս-ասի----ինչ- ան---ը-դա-արի: Ս______ մ____ ա_____ դ______ Ս-ա-ի-, մ-ն-և ա-ձ-և- դ-դ-ր-: ---------------------------- Սպասիր, մինչև անձրևը դադարի: 0
Sp-s-----i----y-- a---r----da---i S______ m________ a_______ d_____ S-a-i-, m-n-h-y-v a-d-r-v- d-d-r- --------------------------------- Spasir, minch’yev andzrevy dadari
Espera fins que (jo) acabi. Ս-ա-ի-- -ի-չև -ս---տ-ա---լի-ե-: Ս______ մ____ ե_ պ______ լ_____ Ս-ա-ի-, մ-ն-և ե- պ-տ-ա-տ լ-ն-մ- ------------------------------- Սպասիր, մինչև ես պատրաստ լինեմ: 0
Sp-s--,--in-h’-e---es-patr--- ----m S______ m________ y__ p______ l____ S-a-i-, m-n-h-y-v y-s p-t-a-t l-n-m ----------------------------------- Spasir, minch’yev yes patrast linem
Espera fins que (ell) torni. Ս----ր,---ն----ս-հետ--ե-ադառնա-: Ս______ մ____ ե_ հ__ վ__________ Ս-ա-ի-, մ-ն-և ե- հ-տ վ-ր-դ-ռ-ա-: -------------------------------- Սպասիր, մինչև ես հետ վերադառնամ: 0
Spasi-,-m-n-h’-e- ye- het -e----rrnam S______ m________ y__ h__ v__________ S-a-i-, m-n-h-y-v y-s h-t v-r-d-r-n-m ------------------------------------- Spasir, minch’yev yes het veradarrnam
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Ե--սպ---ւ- ե---մ---և --զերս-չ-ր--ա-: Ե_ ս______ ե__ մ____ մ_____ չ_______ Ե- ս-ա-ո-մ ե-, մ-ն-և մ-զ-ր- չ-ր-ն-ն- ------------------------------------ Ես սպասում եմ, մինչև մազերս չորանան: 0
Y-- sp-----ye-, min-h-yev m-zers c-’v--anan Y__ s_____ y___ m________ m_____ c_________ Y-s s-a-u- y-m- m-n-h-y-v m-z-r- c-’-o-a-a- ------------------------------------------- Yes spasum yem, minch’yev mazers ch’voranan
Espero fins que acabi la pel•lícula. Ե--ս--սում--մ---ինչ--ֆիլմը-ավ--տվի: Ե_ ս______ ե__ մ____ ֆ____ ա_______ Ե- ս-ա-ո-մ ե-, մ-ն-և ֆ-լ-ը ա-ա-տ-ի- ----------------------------------- Ես սպասում եմ, մինչև ֆիլմը ավարտվի: 0
Yes-s-a--- -e-- m-n---ye--filmy ava-tvi Y__ s_____ y___ m________ f____ a______ Y-s s-a-u- y-m- m-n-h-y-v f-l-y a-a-t-i --------------------------------------- Yes spasum yem, minch’yev filmy avartvi
Espero que es posi verd el semàfor. Ես---ա-ո-մ-ե-- ---չ------ա-շա-ը -անաչ -ի-ի: Ե_ ս______ ե__ մ____ լ_________ կ____ լ____ Ե- ս-ա-ո-մ ե-, մ-ն-և լ-ւ-ա-շ-ն- կ-ն-չ լ-ն-: ------------------------------------------- Ես սպասում եմ, մինչև լուսանշանը կանաչ լինի: 0
Y-s----sum-y--, m--ch-y-v--u--n-h-n- ka-ach- li-i Y__ s_____ y___ m________ l_________ k______ l___ Y-s s-a-u- y-m- m-n-h-y-v l-s-n-h-n- k-n-c-’ l-n- ------------------------------------------------- Yes spasum yem, minch’yev lusanshany kanach’ lini
Quan te’n vas de vacances? Ե՞-բ ես--ր-ակ--ր-- գ-ում: Ե___ ե_ ա_________ գ_____ Ե-ր- ե- ա-ձ-կ-ւ-դ- գ-ո-մ- ------------------------- Ե՞րբ ես արձակուրդի գնում: 0
Y--r- yes -r--ak-rd- -num Y____ y__ a_________ g___ Y-՞-b y-s a-d-a-u-d- g-u- ------------------------- Ye՞rb yes ardzakurdi gnum
Abans de les vacances d’estiu? Ա--ռ--ի- արձակ-ւ---եր-- -ռա--: Ա_______ ա_____________ ա_____ Ա-ա-ա-ի- ա-ձ-կ-ւ-դ-ե-ի- ա-ա-ջ- ------------------------------ Ամառային արձակուրդներից առա՞ջ: 0
Amar-ay-n-ar-z----dne-i-s’-a-r--j A________ a_______________ a_____ A-a-r-y-n a-d-a-u-d-e-i-s- a-r-՞- --------------------------------- Amarrayin ardzakurdnerits’ arra՞j
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Ա--,--ին-և ամառայ-ն ար-ակու-դն--ի -կսվ-լը: Ա___ մ____ ա_______ ա____________ ս_______ Ա-ո- մ-ն-և ա-ա-ա-ի- ա-ձ-կ-ւ-դ-ե-ի ս-ս-ե-ը- ------------------------------------------ Այո, մինչև ամառային արձակուրդների սկսվելը: 0
A-o- -inc-’y---a-a----i---rdz-k-rd-eri s-s---y A___ m________ a________ a____________ s______ A-o- m-n-h-y-v a-a-r-y-n a-d-a-u-d-e-i s-s-e-y ---------------------------------------------- Ayo, minch’yev amarrayin ardzakurdneri sksvely
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Վ-րանո-ո-իր տա-իք-- -ին---ձ--ան ս-ի--ը: Վ__________ տ______ մ____ ձ____ ս______ Վ-ր-ն-ր-գ-ր տ-ն-ք-, մ-ն-և ձ-ռ-ն ս-ի-բ-: --------------------------------------- Վերանորոգիր տանիքը, մինչև ձմռան սկիզբը: 0
V-ra----gir---n-k’y- mi--h-y-v d-m--a- -k-zby V__________ t_______ m________ d______ s_____ V-r-n-r-g-r t-n-k-y- m-n-h-y-v d-m-r-n s-i-b- --------------------------------------------- Veranorogir tanik’y, minch’yev dzmrran skizby
Renta’t les mans abans de seure a taula. Լ-- ձ-ռ-ե-դ--մի-----ւ-ս-ղ---ն-տ-ս: Լ__ ձ_______ մ___ դ__ ս____ ն_____ Լ-ա ձ-ռ-ե-դ- մ-ն- դ-ւ ս-ղ-ն ն-տ-ս- ---------------------------------- Լվա ձեռքերդ, մինչ դու սեղան նստես: 0
Lva dz-rrk-y--d- -in-h- ---se-h-----t-s L__ d___________ m_____ d_ s_____ n____ L-a d-e-r-’-e-d- m-n-h- d- s-g-a- n-t-s --------------------------------------- Lva dzerrk’yerd, minch’ du seghan nstes
Tanca la finestra abans de sortir. Փ-կ---լ--ս--ուտը,-մի-չ- --- գն--: Փ____ լ__________ մ____ դ__ գ____ Փ-կ-ր լ-ւ-ա-ո-տ-, մ-ն-և դ-ւ գ-ա-: --------------------------------- Փակիր լուսամուտը, մինչև դու գնաս: 0
P’a-ir-----mu--,---nc---e- du --as P_____ l________ m________ d_ g___ P-a-i- l-s-m-t-, m-n-h-y-v d- g-a- ---------------------------------- P’akir lusamuty, minch’yev du gnas
Quan véns a casa? Ե--բ----տուն----իս: Ե___ ե_ տ___ գ_____ Ե-ր- ե- տ-ւ- գ-լ-ս- ------------------- Ե՞րբ ես տուն գալիս: 0
Y-՞r----------g-l-s Y____ y__ t__ g____ Y-՞-b y-s t-n g-l-s ------------------- Ye՞rb yes tun galis
Després de la classe? Դա-ից հ--ո՞: Դ____ հ_____ Դ-ս-ց հ-տ-՞- ------------ Դասից հետո՞: 0
D-si-s’ heto՞ D______ h____ D-s-t-’ h-t-՞ ------------- Dasits’ heto՞
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ա-ո-----ի- հ-տ-: Ա___ դ____ հ____ Ա-ո- դ-ս-ց հ-տ-: ---------------- Այո, դասից հետո: 0
Ayo- da-i-s’ -e-o A___ d______ h___ A-o- d-s-t-’ h-t- ----------------- Ayo, dasits’ heto
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Վթ-------տ- ն--ա-լևս չ-ա----ցավ-աշ---ել: Վ_____ հ___ ն_ ա____ չ_________ ա_______ Վ-ա-ի- հ-տ- ն- ա-լ-ս չ-ա-ո-ա-ա- ա-խ-տ-լ- ---------------------------------------- Վթարից հետո նա այլևս չկարողացավ աշխատել: 0
Vt’ari--’ ---- -a-ay--vs --’--rog--ts’----shkh-tel V________ h___ n_ a_____ c______________ a________ V-’-r-t-’ h-t- n- a-l-v- c-’-a-o-h-t-’-v a-h-h-t-l -------------------------------------------------- Vt’arits’ heto na aylevs ch’karoghats’av ashkhatel
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Ա--ա-անքը-կ-րց--լ--ց հ-տ- ն----կն-- -մ-ր--ա: Ա________ կ_________ հ___ ն_ մ_____ Ա_______ Ա-խ-տ-ն-ը կ-ր-ն-լ-ւ- հ-տ- ն- մ-կ-ե- Ա-ե-ի-ա- -------------------------------------------- Աշխատանքը կորցնելուց հետո նա մեկնեց Ամերիկա: 0
A--k-at--k’y--o-t-’ne-u-s’---to na m-k----- ----i-a A___________ k____________ h___ n_ m_______ A______ A-h-h-t-n-’- k-r-s-n-l-t-’ h-t- n- m-k-e-s- A-e-i-a --------------------------------------------------- Ashkhatank’y korts’neluts’ heto na meknets’ Amerika
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Ամեր-կա -եկն-լո-ց -ե----ա-հա------վ: Ա______ մ________ հ___ ն_ հ_________ Ա-ե-ի-ա մ-կ-ե-ո-ց հ-տ- ն- հ-ր-տ-ց-վ- ------------------------------------ Ամերիկա մեկնելուց հետո նա հարստացավ: 0
A-eri-----k-el-ts’ heto--a har-t-ts’-v A______ m_________ h___ n_ h__________ A-e-i-a m-k-e-u-s- h-t- n- h-r-t-t-’-v -------------------------------------- Amerika mekneluts’ heto na harstats’av

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...