Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   eo Konjunkcioj 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [naŭdek kvar]

Konjunkcioj 1

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Atend--ĝis ---pl-v--ĉ-s--. A_____ ĝ__ l_ p____ ĉ_____ A-e-d- ĝ-s l- p-u-o ĉ-s-s- -------------------------- Atendu ĝis la pluvo ĉesos. 0
Espera fins que (jo) acabi. A-e-----is-----r-to-. A_____ ĝ__ m_ p______ A-e-d- ĝ-s m- p-e-o-. --------------------- Atendu ĝis mi pretos. 0
Espera fins que (ell) torni. At---- -is -i-r-veno-. A_____ ĝ__ l_ r_______ A-e-d- ĝ-s l- r-v-n-s- ---------------------- Atendu ĝis li revenos. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Mi -te--as -i--mi-- ha-o- -e--s. M_ a______ ĝ__ m___ h____ s_____ M- a-e-d-s ĝ-s m-a- h-r-j s-k-s- -------------------------------- Mi atendas ĝis miaj haroj sekos. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. M- a-e---s--is----f-l-o f---t--. M_ a______ ĝ__ l_ f____ f_______ M- a-e-d-s ĝ-s l- f-l-o f-n-t-s- -------------------------------- Mi atendas ĝis la filmo finitos. 0
Espero que es posi verd el semàfor. M- --end---ĝ-s -a t-a--klum- --r---. M_ a______ ĝ__ l_ t_________ v______ M- a-e-d-s ĝ-s l- t-a-i-l-m- v-r-o-. ------------------------------------ Mi atendas ĝis la trafiklumo verdos. 0
Quan te’n vas de vacances? Kiam--i------turos---- f-r--? K___ v_ f_________ p__ f_____ K-a- v- f-r-e-u-o- p-r f-r-i- ----------------------------- Kiam vi forveturos por ferii? 0
Abans de les vacances d’estiu? Ĉu-an-a--la s-me--j f----j? Ĉ_ a____ l_ s______ f______ Ĉ- a-t-ŭ l- s-m-r-j f-r-o-? --------------------------- Ĉu antaŭ la someraj ferioj? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Je-------ŭ--l -a --m--aj -er-----ome-c-ĝ--. J___ a____ o_ l_ s______ f_____ k__________ J-s- a-t-ŭ o- l- s-m-r-j f-r-o- k-m-n-i-o-. ------------------------------------------- Jes, antaŭ ol la someraj ferioj komenciĝos. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. R-par--l- t-----to--anta- o- -a-vi--ro--o--nci-os. R_____ l_ t________ a____ o_ l_ v_____ k__________ R-p-r- l- t-g-e-t-n a-t-ŭ o- l- v-n-r- k-m-n-i-o-. -------------------------------------------------- Riparu la tegmenton antaŭ ol la vintro komenciĝos. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Lav--v---n -an--n------liĝon--. L___ v____ m_____ a____________ L-v- v-a-n m-n-j- a-t-b-i-o-t-. ------------------------------- Lavu viajn manojn altabliĝonte. 0
Tanca la finestra abans de sortir. F-r-u l--f--estr-n e-ir--te. F____ l_ f________ e________ F-r-u l- f-n-s-r-n e-i-o-t-. ---------------------------- Fermu la fenestron elironte. 0
Quan véns a casa? Ki-m--i-v-n-s--e-me-? K___ v_ v____ h______ K-a- v- v-n-s h-j-e-? --------------------- Kiam vi venos hejmen? 0
Després de la classe? Ĉ--p----la -n--ruado? Ĉ_ p___ l_ i_________ Ĉ- p-s- l- i-s-r-a-o- --------------------- Ĉu post la instruado? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Je-,---s- -i------i-s--ua-o--i-itos. J___ p___ k___ l_ i________ f_______ J-s- p-s- k-a- l- i-s-r-a-o f-n-t-s- ------------------------------------ Jes, post kiam la instruado finitos. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. H--i-te ----d-n-o-- ----e --- po--s -abor-. H______ a__________ l_ n_ p__ p____ l______ H-v-n-e a-c-d-n-o-, l- n- p-u p-v-s l-b-r-. ------------------------------------------- Havinte akcidenton, li ne plu povis labori. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Pe-di-te -i-n--ab---n,-li -etur-s-al-U-o-o. P_______ s___ l_______ l_ v______ a_ U_____ P-r-i-t- s-a- l-b-r-n- l- v-t-r-s a- U-o-o- ------------------------------------------- Perdinte sian laboron, li veturis al Usono. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. V---r-nte a- -sono--li-r-ĉ-ĝi-. V________ a_ U_____ l_ r_______ V-t-r-n-e a- U-o-o- l- r-ĉ-ĝ-s- ------------------------------- Veturinte al Usono, li riĉiĝis. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + esperanto (1-100) MP3 esperanto (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...