Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   th คำคุณศัพท์ 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [แปดสิบ]

bhæ̀t-sìp

คำคุณศัพท์ 3

kam-koon-ná-sàp

Tria com vols veure la traducció:   
català tai Engegar Més
Ella té un gos. เธ-ม-สุน-ข--ึ่-ต-ว เ___________ เ-อ-ี-ุ-ั-ห-ึ-ง-ั- ------------------ เธอมีสุนัขหนึ่งตัว 0
t-r̶-m-e-s--o--ák--e-un---h-a t_________________________ t-r---e---o-o-n-́---e-u-g-d-u- ------------------------------ tur̶-mee-sòo-nák-nèung-dhua
El gos és gran. ส----ต-----่ สุ_______ ส-น-ข-ั-ใ-ญ- ------------ สุนัขตัวใหญ่ 0
so-o-n-́----u--yài s_______________ s-̀---a-k-d-u---a-i ------------------- sòo-nák-dhua-yài
Té un gos gran. เ-อ-ี----ข--ว-ห-่---่ง-ัว เ________________ เ-อ-ี-ุ-ั-ต-ว-ห-่-น-่-ต-ว ------------------------- เธอมีสุนัขตัวใหญ่หนึ่งตัว 0
tur̶-mee-s-̀--na-k--hu--yà---è-n---h-a t__________________________________ t-r---e---o-o-n-́---h-a-y-̀---e-u-g-d-u- ---------------------------------------- tur̶-mee-sòo-nák-dhua-yài-nèung-dhua
Ella té una casa. เธอมีบ-าน-นึ่---ัง เ____________ เ-อ-ี-้-น-น-่-ห-ั- ------------------ เธอมีบ้านหนึ่งหลัง 0
tu---me--ba-n----un---ǎng t_____________________ t-r---e---a-n-n-̀-n---a-n- -------------------------- tur̶-mee-bân-nèung-lǎng
La casa és petita. บ-านหล-ง-ล-ก บ้________ บ-า-ห-ั-เ-็- ------------ บ้านหลังเล็ก 0
b--n-lǎng-l--k b___________ b-̂---a-n---e-k --------------- bân-lǎng-lék
Té una casa petita. เธ--ี--านหลั---็กหนึ-ง-ลัง เ__________________ เ-อ-ี-้-น-ล-ง-ล-ก-น-่-ห-ั- -------------------------- เธอมีบ้านหลังเล็กหนึ่งหลัง 0
tur̶---e------l---g---́--n---n--l---g t______________________________ t-r---e---a-n-l-̌-g-l-́---e-u-g-l-̌-g ------------------------------------- tur̶-mee-bân-lǎng-lék-nèung-lǎng
Ell viu en un hotel. เข--ั---ู่ใ--รงแ-ม--ึ่ง---ง เ____________________ เ-า-ั-อ-ู-ใ-โ-ง-ร-ห-ึ-ง-ห-ง --------------------------- เขาพักอยู่ในโรงแรมหนึ่งแห่ง 0
k-̌o------a-----o-n----o-g-ræ---e-u---hæ̀-g k____________________________________ k-̌---a-k-a---o-o-n-i-r-n---æ---e-u-g-h-̀-g ------------------------------------------- kǎo-pák-à-yôo-nai-rong-ræm-nèung-hæ̀ng
L’hotel és barat. โรง-รม-า-า-ูก โ___________ โ-ง-ร-ร-ค-ถ-ก ------------- โรงแรมราคาถูก 0
ron---æm-r---a-----k r__________________ r-n---æ---a-k---o-o- -------------------- rong-ræm-ra-ka-tòok
Ell s’allotja en un hotel barat. เข---ก-ย--ใ-โรงแรม-า-าถ-ก เ____________________ เ-า-ั-อ-ู-ใ-โ-ง-ร-ร-ค-ถ-ก ------------------------- เขาพักอยู่ในโรงแรมราคาถูก 0
k--o-pá--a---------i--o-g-ræ--ra-------ok k____________________________________ k-̌---a-k-a---o-o-n-i-r-n---æ---a-k---o-o- ------------------------------------------ kǎo-pák-à-yôo-nai-rong-ræm-ra-ka-tòok
Ell té un cotxe. เ--มี---นึ่งค-น เ__________ เ-า-ี-ถ-น-่-ค-น --------------- เขามีรถหนึ่งคัน 0
k--o-m-e-ro-t---̀un--k-n k____________________ k-̌---e---o-t-n-̀-n---a- ------------------------ kǎo-mee-rót-nèung-kan
El cotxe és car. รถ--คา-พง ร________ ร-ร-ค-แ-ง --------- รถราคาแพง 0
r--t--------æng r_____________ r-́---a-k---æ-g --------------- rót-ra-ka-pæng
Té un cotxe car. เขา-ีรถราคา--ง-นึ---ัน เ_________________ เ-า-ี-ถ-า-า-พ-ห-ึ-ง-ั- ---------------------- เขามีรถราคาแพงหนึ่งคัน 0
k----m-e-r-́t-r--ka-p--g--è----kan k_______________________________ k-̌---e---o-t-r---a-p-n---e-u-g-k-n ----------------------------------- kǎo-mee-rót-ra-ka-pæng-nèung-kan
Ell llegeix una novel•la. เข--่านนิ------่งเรื่อง เ________________ เ-า-่-น-ิ-า-ห-ึ-ง-ร-่-ง ----------------------- เขาอ่านนิยายหนึ่งเรื่อง 0
k-̌---̀--ní---i---̀--g-rê---g k_________________________ k-̌---̀---i---a---e-u-g-r-̂-a-g ------------------------------- kǎo-àn-ní-yai-nèung-rêuang
La novel•la és avorrida. น--าย-่-เบ--อ นิ________ น-ย-ย-่-เ-ื-อ ------------- นิยายน่าเบื่อ 0
ni--ya--nâ---̀-a n_____________ n-́-y-i-n-̂-b-̀-a ----------------- ní-yai-nâ-bèua
Llegeix una novel•la avorrida. เข--่า--ิ-ายน่าเบื-อหน--งเ-ื่-ง เ_____________________ เ-า-่-น-ิ-า-น-า-บ-่-ห-ึ-ง-ร-่-ง ------------------------------- เขาอ่านนิยายน่าเบื่อหนึ่งเรื่อง 0
ka---àn-ni---ai---̂-be--a-----n-----u--g k_________________________________ k-̌---̀---i---a---a---e-u---e-u-g-r-̂-a-g ----------------------------------------- kǎo-àn-ní-yai-nâ-bèua-nèung-rêuang
Ella mira una pel•lícula. เธ-ด-หนัง-น-่-เรื่-ง เ_____________ เ-อ-ู-น-ง-น-่-เ-ื-อ- -------------------- เธอดูหนังหนึ่งเรื่อง 0
t-----o----̌-g--e------ê-ang t________________________ t-r---o---a-n---e-u-g-r-̂-a-g ----------------------------- tur̶-doo-nǎng-nèung-rêuang
La pel•lícula és emocionant. ห--ง--า-ื--เต้น ห_________ ห-ั-น-า-ื-น-ต-น --------------- หนังน่าตื่นเต้น 0
na--g-n-̂---èu------n n_________________ n-̌-g-n-̂-d-e-u---h-̂- ---------------------- nǎng-nâ-dhèun-dhên
Ella mira una pel•lícula emocionant. เธ-ดูห-ั--่าตื--เต---น--งเ--่-ง เ____________________ เ-อ-ู-น-ง-่-ต-่-เ-้-ห-ึ-ง-ร-่-ง ------------------------------- เธอดูหนังน่าตื่นเต้นหนึ่งเรื่อง 0
t--̶--o--n-̌ng-n-̂------------n--e-un--r-̂-a-g t______________________________________ t-r---o---a-n---a---h-̀-n-d-e-n-n-̀-n---e-u-n- ---------------------------------------------- tur̶-doo-nǎng-nâ-dhèun-dhên-nèung-rêuang

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + tai (1-100) MP3 tai (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...